Via PA-BA. Paret del Devessó

Aquest dissabte, veient les previsions de la meteo, hem apostat per Malanyeu. Quan hi hem arribat la part baixa de la paret encara estava humida i el cel tapadot... Un cop a la paret hem començat per escalar la via Carla, a on hi he fet un petit retoc posant un parabolt a la sortida de la R.1. a on al obrir la via hi havíem deixat un pitó i que havia desaparegut ja fa temps.
Un cop feta i rapelada la via a.m en Pany anem uns metres més amunt a cercar un pany de paret a on obrir una nova via que queda a la dreta de la via Sac d'impaciència, que vaig obrir l'any 2012.
Començo a equipar la via i quan estic a mitja tirada el peu em queda empotrat dins una fissura i el dolor em fa baixar a peu de via i deixo que en Pany acabi la tirada.
Una nova via que haurem de veure si te possibilitats de continuar fins a dalt ja que a sobre de la R.1 es troba amb molta vegetació i caldria cercar-hi el pas.
La via esta assegurada amb parabolts i l'hem sanejat força. El grau és similar a totes les del seu entorn, bàsicament de Vº amb algun pas més picant que pot ser de V+.
La R.1 equipada per rapelar amb una anella.
Mentre nosaltres treballavem a la paret, en Jordi i en Joanet repetien la via Francesc Sunyol entrant-hi per una tirada que puja recte a la R.1.
També ens saluda en Xavi Diez quan baixa rapelant la via F. Sunyol i ens comenta que s'adreça a fer la via Adeu Espanya.
Tot i que a primera hora quatre gotes ens fan dubtar de si podriem escalar, al final va sortir el sol i la climatologia va ser perfecte.

Obrint el primer tram de la tirada.

 En Pany obre la part alta de la tirada.

 En Joanet a la via de la Carla.

 En Jordi

 Arribant a la R.1 de la nova via.

Una cordada autentica !!

el llaç groc i la pantera rosa

Aquí teniu les ressenyes de les dues vies La pantera rosa. i el Llaç groc

Aquest dissabte vam anar a l'Abella de la Conca a escalar aquestes dues vies.
Mentre en Jordi i el Joanet feien la via "La pantera rosa", en Pany i jo feiem "la via del Llaç groc"
Sembla estrany però, en aquestes parets tan farcides de vies, no hi havia cap més cordada escalant tot i el bon temps que ens hi va fer.
Nosaltres, un cop escalada la via del llaç groc, vàrem rapelar la darrera tirada , la més maca i difícil de la via, vam fer un flanqueig amb lleuger descens per anar a trobar la darrera reunió de la via Pantera rosa, per on pujaven els companys. Un cop allí vàrem rapelar la seva darrera tirada, potser la més bonica de la via, i la vam poder escalar. Així que un cop junts les dues cordades amb tres rapel i cercant el millor camí per des-grimpar els trams possibles, podiem arribar a peu de paret.
Material: 12 cintes expres, bagues llargues i un joc de friends.

trio de vies a la Nou de Berguedà

Dissabte passat vàrem anar a la Nou de Berguedà a buscar una mica d'ombra per escapar de la calor que anunciaven.
El Jordi i en David encara no hi havien escalat i ens decidim per fer dues cordades i escalar la via del tronc, matins a la fresca i una que puja per l'aresta i que havia obert l'Amadeu ja fa temps i que en Toni Alarcón, amb el vist i plau de l'Amadeu va equipar amb ponts de roca i un pitó per incrementar-ne la seguretat i que ha quedat una via molt maca de fer.
Per repetir les vies només ens farà falta unes 12 cintes, els estreps si no tens prou grau per fer-les en lliure i un joc de friends.
De totes tres vies en podrem baixar en un sol rapel de 30m.

Per arribar-hi

Via " Badalona" a la paret de Cabirols

El dissabte el Pany ens va proposar anar a escalar aquesta via que havia obert ell i en F. Suñol l'any 2.000, ara fa 18 anys, i que encara no havia repetit.
La via estava equipada amb espits i pitons i en Pany en volia reforçar o renovar les assegurances d'alguns passos, així que el Jordi, el Joanet, en Pany i jo ens varem dirigir per la massificada carretera del Pedra, plena de boletaires i excursionistes  fins aparcar a sota el refugi Estassen i començavem a fer l'aproximació al peu de via suant de valent a causa de la forta pujada per la tartera i la calor que va fer. El camí coincideix amb el de la gran clàssica  i repetida Civis Genis i únicament se'n separa un cop arribes a prop de la paret. Llavors cal anar a la dreta i continuar pujant tot grimpant per un arc molt marcat.
La via te 7 tirades però pot ser perdedora, com tota la cara Nord del Pedra, i a vegades pots fer reunions intermitges si no veus clar per on arribar a la següent reunió, a on sempre hi trobarem 2 espits.
La via ara ha incrementat els punts d'assegurances amb uns quants pitons més i 11 parabolts repartits entre totes les tirades. Tot i així encara trobarem passos exposats, principalment a la 6a. tirada, la més perdedora de totes si no interpretes bé la ressenya. Cal pujar per una fissura- diedre i, un cop superada, trobarem un pitó i llavors cal anar clarament a l'esquerra, intuint el camí fins a trobar un pito que ens fa veure que anem bé.
Una via en la que hi trobem trams de roca trencada a la 1a. i 4a. tirades, trams fàcils i trams molt difícils que ens faran escalar o tibar de les cintes.
Pel que fa a la dificultat de la via en la majoria de tirades hi trobarem passos que superen el V que marca la ressenya i poden arribar al V+ i 6a.
Material: amb 12 cintes exprés i un joc de friends en tindrem prou.
Descens: el farem caminat, no te pèrdua ni cap dificultat, mentre baixem ens anirem dirigint a la dreta fins a trobar el camí de la tartera.


Arribant al final de la tartera...per arribar al peu de via haurem de pujar grimpant per la diagonal que va a la dreta i que està a l'ombra.


Suats i cansats ens preparem per iniciar la via.

 la 1a. tirada ja ens ensenya com anirà la via i la roca.


A la R.3 hi trobem rovellons.

 El Pany iniciant la 4a. tirada...amb roca trencada a controlar


En Pany iniciant el diedre-fissura de la 6a. tirada.

En Jordi arribant a la reunió

 En Pany encarant els darrers metres de la via.

Foto cordades.

Odèn. Barreja de vies

Aquest dissabte he pujat amb en Pany i el Jordi a Odèn, a la paret de la pluja a on ells encara no hi havien escalat.
Comencem per la via nº2, que potser és la més fàcil de la zona, per tal que es facin amb la roca del lloc.
Al Jordi no li acaba de convèncer la roca`,, una mica trencada, de la primera tirada...... però canvia d'opinió a mesura que ens anem desplaçant a les altres vies de més a la dreta, i gaudeix de valent anat de primer a la 3a. tirada de la via Baraldés Alarcon.
Una jornada complerta i amb una temperatura confortable gràcies als núvols que ens han tapat el sol, i que ens han estalviat el patir calor.

Escalant per agulles. Portella Petita, Gep Llarg i agulla del Capdamunt.

Ressenya del Joan Asín

Ressenya de l'Eduard.

Aquest dissabte el temps que preveien no era gaire segur i vàrem estar dubtant fins a darrera hora per decidir a on anar. Finalment ens vàrem decantar per anar a agulles, a on feia força temps que no hi escalàvem , i fer algunes vies curtes.
Quan passàvem per sota la portella petita vam decidir començar per la clàssica aresta GAM, tots havíem escalat aquesta via però ens venia de gust repetir-la.
El Pany i jo fem una cordada, i el Jordi i el Joanet una altre.
Com sempre ens passa darrerament, vàrem trobar els passos claus de la via més difícils del que recordàvem...ens fem grans i no millorem pas el nostre grau.
Mentre esperàvem que els companys acabessin la via vaig preparar el rapel i, un cop a peu de via, vaig pujar en top rope la via del rapel, un V/V+ mantingut i molt vertical en el qual algú hi ha tret la primera xapa.
Un cop les dues cordades ens retrobem a peu de via els hi proposo anar a fer la via que puja a l'esquerra  de la normal del Gep Llarg. Es una via fàcil de 55m que es pot fer en dues tirades o com nosaltres en una de sola.
Un cop a dalt desgrimpem per la cara nord i baixem uns metres pel camí per anar a parar al peu de l'agulla del Capdamunt. Un cop allí iniciem la via que puja directa fins a la R.1 de la via normal i continuem fins el cim per aquesta via.
De nou rapalem i, mentre esperem als companys, el Pany i jo escalem l'aresta nord d'aquesta agulla, una via fàcil, amb molt bona roca, a on però només i trobarem un espit i un pont de roca.
I així, un cop escalades 3 agulles i de fer 9 tirades, decidim donar per acabada la jornada d'escalada.

 En Pany a la segona tirada de la GAM de la portella petita.

Arribant a la R.2.



Escalant en top rope la via rapel de la portella petita mentre esperem als companys.

 El Pany i en Jordi escalant la via de l'esquerra al Gep Llarg.


Intententant superar els pas difícil de la 1a. tirada de l'agulla del Capdamunt.

 En Pany a la segona tirada.


E Joanet i el Jordi.

 En Pany a l'aresta nord de l'agulla del Capdamunt.

Torrent del Grau de l'ós

Aquest dissabte hem fet una caminada amb la família que ha començat a la boca Nord del Túnel.
Aquesta ruta és molt interessant ja que surt d'un espai molt humanitzat...el túnel del Cadí, i s'endinsa a un torrent totalment amagat del mon...perdut en plena natura, ombrívol i fresc, que et permet ascendir sense passar calor i gaudint d'unes formacions rocoses espectaculars, i en el recorregut fins i tot hi hem vist alguna via d'escalada equipada amb parabolts. Tot pujant per la llera d'aquest torrent sec només trobarem un pas difícil, equipat amb una escala i una cadena, una mica rovellades per la humitat del lloc, i en el qual hi caldrà parar atenció i pujar amb cura i decisió ja que la roca hi és molt relliscosa. Si anem amb canalla o gent poc habituada a grimpar, portar una tros de corda de 10m. pot ser interessant. 
El track que trobareu a sota dibuixa línies poc lògiques ja que el torrent és molt tancat i te poca cobertura pel gps. Els metres de desnivell de pujada acumulats sembla que no son tants com marca la ressenya.

Aquí hi trobareu el track

 Nosaltres hem aparcat a la zona d'oficines que hi ha abans del peatge i travessem la carretera del túnel del Cadí per un pas soterrat.

 Abans d'entrar a la part interessant de la ruta caminem uns metres pel costat de la carretera.

 Ja dins del torrent, les parets ens mostren unes formacions esculpides per l'aigua molt interessants.

 En alguns trams les parets estan a tocar i la frescor , si es fa la ruta a l'estiu, es d'agrair.

 Pujant per l'escala del pas equipat.


Escala i cadena que faciliten la progressió del pas...que caldria renovar ja que per aquí i sol baixar aigua i ha rovellat els espits que la fixen a la paret.


Sortint de l'escletxa.

Una de les vies d'escalada que ens hem trobat a les parets del barranc.

Caminant per la llera del torrent

Algun pas a on cal grimpar.

A la meitat de la ruta, a la part més alta d'aquesta passejada, hi trobem el refugi de les Esposes, pas obligat de la ruta Cavalls al vent.