3 vies a la Nou: "Set de Nou" "l'aresta del pi" i "desig de primavera"

 

Aquest dimecres he quedat amb en Josep Estruch per anar als Cingles de la Creueta, a sobre del poble de la Nou per fer unes vies que tenia pendents.

Fa uns quants anys hi vàrem obrir amb en Toni Alarcón i més tard amb en Pany algunes vies però n'hi havien unes quantes més que encara no les havia escalat.

Hem començat per la via Set de Nou, una via amb passos molt difícils que et fan tibar fort i, en el meu cas, pujar amb l'estrep els primers metres de la segona tirada.

A continuació ens hem desplaçat uns metres a la nostra dreta per fer la via l'aresta del pi. Aquesta via, tot i no ser tant difícil com l'anterior, també ens fa tibar de valent, amb uns passos molt difícils a la primera tirada.

Jo he enllaçat les dues tirades finals ja que la darrera és curta i fàcil.

Un cop a terra, hem pujat fins el coll i allí hem fet la darrera via del dia, la desig de primavera, ara ja sense ombra però amb un aire fresc que ha fet que no tinguéssim calor.

La via comença amb uns passos atlètics que et fan tibar o fer A0 i mes amunt els passos per una placa llisa et fan escalar concentrat.

Una matinal ben aprofitada.

Plaques del Castell. vies 1 i 3

 

Aquest divendres vaig pujar a Oliana amb en Xavi Solà per anar a escalar a les plaques del Castell, una zona equipada per en Joan Vidal i a la que ja hi havia fet una visita fa uns mesos.

Llavors vaig fer les vies 3 i 5 de les 9 que hi ha obertes gràcies a la feinada de netejar i equipar d'en Joan Vidal. Ahir vàrem fer les n. 1 "complot Ipa" i  la n.3 "Guinness Special" pensant que encara no l'havia fet....la memoria ja no és el que era.

Per cert, els nom de les vies a peu de paret ja no es veuen, jo hi he retolat els números a les 5 primeres per facilitar-ne la ubicació.

Les vies estan completament assegurades i només cal portar cintes exprés.

Primers metres de la via 1.

                                                    En Xavi a peu de via

                                            Arribant a la R.1

                                             En Xavi en el tram de 6a de la segona tirada.

    A la primera tirada de la via n.3

  

                                        En Xavi a la segona tirada

                                        Arribant a la R.3.

                         Foto cim de la cordada.

                       Totes les vies estan equipades per rapelar.

Via "JB"

 

Aquesta setmana hem obert una nova via amb dues variants. La via JB comença al peu del diedre per on puja la via Pany i continua per aquest diedre fins a pujar recte amunt a mig diedre o bé continuar fins una reunió per després continuar recte amunt.

El diedre te una dificultat de IV i les dues variants estan equipades per fer-se en A0/Ae. ja que la paret desploma i la dificultat en lliure la desconeixem i la podran indicar aquells que tinguin grau per fer-la.

Aquest dissabte en Jordi Puig retornava a escalar després d'un llarg període d'inactivitat a acusa d'una lesió a l'espatlla, i com que era el seu aniversari, en feia 75 ! ho vàrem celebrar per partida doble.

I a la tarda ens trobem al Bruc una colla de familiars,amics i companys per celebrar l'aniversari d'en Josep Estruch!!

Començo a equipar la variant J 

   La paret desploma.

                         Una cordada al cim de l'agulla i jo equipant la variant J. Foto Toni Aymamí.

   En Pany puja netejant la línia.

  Al cim de l'agulla amb la feina feta .

   En Jordi a tornat !!

Via Queraltina i altres del costat.

 

Anem al Santuari de Queralt tota una colla (3 cordades de tres) i dues cordades volem repetir la via Queraltina. El "Visa" en Joan Abril i en Ramon Barceló comencen la via i, mentrestant, en Xavi Martin, en Gines Rodríguez i jo fem un parell de vies d'esportiva que hi ha a la seva dreta esperant el nostre torn.

La via Queraltina sempre m'ha sobtat pel fet que els primers metres te uns passos exposats a equipar amb friends ja que, un cop xapats els dos primers parabolts, el tercer està molt amunt i en cas de caiguda tocaríem al terra.

Avui hi hem trobat un pitó que ajuda a reduir la distancia, tot i això, cal portar un joc de friends per millorar la seguretat en cada tirada.

La via està força plena d'argelagues que fan més penosa la progressió, però continua sent una via molt maca de repetir.