Avui hem pujat amb en Xavi Solà a Gorros per fer aquesta via que jo havia reequipat l'any 2012 acompanyat al seu aperturista, en "Manolo" Muñoz.
Per arribar al peu de via hem pujat per una canal molt bruta que ens ha fet suar.
La primera tirada és una grimpada sens e cap assegurança per una roca no gaire bona.
Jo he continuat amunt per enllaçar-la amb la segona tirada sense recordar a on hi havia la R.2 i despres de 45m he fet una reunió amb un parabolt i un espit vell. Quan ha pujat en Xavi no li ha fet gracia la reunió i ha continuat uns 8metres fins a trobar la R.2.
Jo he continuat fent la tercera tirada a on hi trobarem uns passos molt difícils (V+) fins la R.3, una tirada curta i amb les assegurances més properes que en la primera tirada atesa la dificultat creixent.
La 4a. tirada supera un primer desplom amb uns passos molt verticals, amb bona presa, a on cal cercar bé el millor lloc per superar-lo. La via continua amb molt bona roca però en Xavi no ha sabut trobar algunes de les assegurances (3) d'aquesta tirada i ha pujat concentrat tot colocant un friend en un forat .
Un cop al cim he continuat pels darrers metres de la via normal, colocant un friend per assegurar el flanqueig fins a trobar un espit en el tyram més vertical dels darrers metres.
El descens es pot fer amb un sol rapel però jo h3e proposat fer-ne dos per evitar possibles embolicades de la corda.
Amb 10 cintes i algun friend per assegurar els darrers metres de la via normal passarem.
Una via que m'ha portat vells records,
Salut i a escalar.
En Xavi arribant a la R.1 que vai fer per sota de la real.
R.1 improvisada.
En Xavi continua amunt a cercar l'autentica R.1
