Via aresta Brucs. n.8
Aquest divendres, amb en Ramon Rubio i en Miquel Garrell, vaig anar a Sant Benet per treballar en la restauració de la via Aresta Brucs de la Xirimoia. En Ramon va demanar permís al Patronat i fa dues setmanes en va rebre la resposta positiva per fer-ho.
Aquesta és una via que ell fa molts anys havia escalat amb l'Alsina i li fa il·lusio restaurar-la, ja que està equipada amb reblons i xapes d'aquella epoca.
El divendres va bufar un vent molt fort i la sensació de fred era molt alta. De fet, al arribar al monestir no teniem gens clar si podriem escalar.
Un cop a peu de paret, tot i el mal temps, varem decidir començar a pujar i, el primer que vàrem veure fou que la primera tirada te passos molt verticals i difícils que ens fan pensar que, amb la llunyania de les assegurances, la dificultat està propera al V/ V+.
En Miquel va escalar amb molta concentració la primera tirada, tot cercant les xapes velles dificils de veure, i testajant amb delicadesa les petites preses d'aquesta tirada.
Tot i el fred, que tan a ell com nosaltres ens feia tremolar, va arribar a la R.1 a on la setmana anterior ja hi haviem instal·lat una bona reunió tot rapelant des del cim.
Assegurat des de la reunió vaig pujar jo tot fent els forats amb el trepant al costat de les xapes velles, i a continuació va pujar en Ramon posant els parabolts i les xapes inoxidables, tal i com demana el patronat.
Mentre en Ramon pujava, en Miquel i jo ens estaven congelant de fred a la R.1, i desitjant baixar d'allí el mes aviat possible.
Quan en Ramón va arribar a la R.1, en Miquel encara va tenir anims per colocar la primera assegurança de sortida d'aquesta reunió, i retirar-ne l'asseurança vella, tal i com també demana el Patronat.
Varem rapelar i al arribar als darrers metres en Miquel va tornar a treballar per retirar una assegurança vella mes. Un cop fet vàrem recollir el material i deixar la feina per un altre dia que faci més bon temps...o no tan dolent.
Tornarem un altre dia a acabar la feina de la segona tirada.
Salut i a escalar.
En Miquel escalant els primers metres de la via, que ja son molt fins i verticals.
Jo començo, un cop el Miquel m'assegura des de la R.1, a escalar tot fent els forats per les noves assegurances.
En ramon, un cop jo he arribat a la R.1 comença a escalar tot posant els parabolts i les xapes noves.
Entrada a la reunió amb un llarg flanqueig.
Tot i tenir molt de fred estavem contents per la feina feta.
En Miquel posant la primera xapa nova de la segona tirada. Amb el fred a tot el cos, feiem un rapel per marxar el mes aviat possible.
La nova assegurança i el rebló vell un cop eliminada l'assegurança vella.
Les xapes utilitzades en aquella epoca
Treballant en la primera tirada. En Miquel i jo a la R.1 i en Ramon escalant els darrers metres.