"El Cilindret"

 

Aquest dimecres amb en Xavi Solà vàrem fer una matinal a Sant Llorenç de Montgai.

Portàvem la idea inicial d'anar a la paret de la Formiguera a fer la via Calderilla però a ultima hora ens vàrem quedar al costat del cotxe, a la paret del Cilindret a on en Xavi no havia escalat mai.

La primera via que vàrem escalar va ser la via de l'Esperó, possiblement la mes maca de les que allí hi trobem, i de ben segur la que et fa escalar més.

A continuació vàrem desplaçar-nos uns metres a la dreta per fer la via Treballant per la jubilació, aquesta en Xavi la va fer d'una sola tirada , tot i que al final les cordes li feien molt fregament. 

Per acabar vaig fer la via Punyatera broca, però entrant per la variant de l'esquerra que te uns passos més macos. També la vaig fer d'una sola tirada però saltant-me unes quantes xapes en els trams fàcils per evitar el fregament excessiu de les cordes.

Al costat nostre una cordada feia practiques de iniciació a l'escalada a la primera tirada de la via de la Canalla.

A  la paret de lel Cilindre una cordada de Girona, amb qui vàrem parlar una estona, feien el Diedre Vidal-Farreny.

Un cop el sol va començar a escalfar de valent, vàrem plegar el material per donar per acabada la matinal després d'haver escalat uns 180m.

Salut i a escalar.

"Via del 4" Una via nova.

 

Avui, amb en Pany hem acabat de sanejar aquesta via que ja feia setmanes que havíem equipat, però el mal temps i el fred ens va fer deixar estar la feina.

En Pany, com sempre, s'ha passat més de tres hores sanejant de pedres, terra, herbes i boixos la línia de la via i ara ja ha quedat per poder-la escalar amb seguretat.

La via pren el nom de 4 perquè la seva línia dibuixa aquest numero. Com que la segona tirada fa un llarg flanqueig ens caldrà portar cintes llargues per evitar el fregament de les cordes.

La via comença amb uns passos difícils per superar un desplom que podrem fer en A0 si no hi veiem el color.

La segona tirada fa un llarg flanqueig per anar a cercar la línia que ens portarà a la reunió de la cresta.

Amb 14 cintes en tindrem prou per fer la via.

El descens el podem fer resseguint la cresta  i baixar per la canal equipada o rapelar per alguna de les vies de la zona.

Així doncs hem afegit una nova via en aquesta zona de la cara Est de la paret superior del Santuari de Corbera. La cinglera dels Esqueis.

Salut i a escalar

via Incondicionals de Malanyeu"

 

Avui he pujat amb en Xavi Sola a Malanyeu i hem fet aquesta via que ell encara no l'havia escalat.

La via està completament equipada amb molts ponts de roca i algun parabolt i només ens caldran 14 cintes exprés. Un cop feta la via hem rapelat fins la R.2 de la via de la Carla, variant rapel, i jo he tornat a pujar per la variant fins que a mitja tirada he fet un flanqueig a la dreta a cercar els darrers metres de la via "Carla Alarcón".

I així, amb 4 tirades, hem donat per acabada la matinal en que un vent fred ens ha acompanyat i ens ha fet anar abrigats.

Salut i a escalar

                                            Inici de la via Incondicionals de Malanyeu, IM

                                       

                                                 En Xavi arribant a la R.2 que es fa en una alzina.

                                                        Inici de la tercera tirada.

                                        La cordada un cop acabada la via.

Pujant per la variant rapel de la via Carla per després anar a l'esquerra a cercar la via Carla Alarcón.

                            En Xavi arribant al cim pels darrers metres de la via Carla Alarcón.

Vies "Multi-reincidents" i "La cabra de Collbató"

 

Avui he anat amb en Xavi Solà a Collbató a fer aquest parell de vies que ell encara no havia escalat.

Primer hem començat per la via Multi-reincidents en la que la tercera tirada ja està més sanejada i han sortit petites preses que ajuden a passar en lliure aquesta bonica tirada.

Un cop feta la via hem fet un rapel de 50m fins la R.1 i, un cop allí, hem pujat per la via La cabra de Collbató.

Al costat nostre hi escalava en Ricard Bosch en solitari tot fent la via Alimera i més tard la via Imserso.

Una matinal ben aprofitada . només ens cal portar 14 cintes exprés.

Salut i a escalar.

                                                                         En Ricard Bosch

Plaques del Castell.

 

Aquest dissabte he pujat amb en Jordi, en Joanet i en Pany a Oliana per tornar a escalar a les plaques del Castell, una zona molt ben aprofitada gràcies a l'excel·lent feina del seu equipador, en Joan Vidal, que va convertir una placa de roca mediocre en una zona molt bona per escalar amb un generós equipament i amb la neteja de llastres que hi va fer.

A mi, després de varies visites a la zona, em faltaven per escalar les vies 6 i 7, i son les que vaig fer amb en Pany.

Mentre en Joanet i en Jordi feien la via n.1 entrant per la primera tirada de la n.2 i tot seguit van fer la primera tirada de la via 1.

Les vies estan totalment equipades i només cal portar una quinzena de cintes exprés.

Personalment he trobat que a la primera tirada de la via 6 el pas que la ressenya hi marca un 5+ te una dificultat superior, que jo he passat amb uns passos d'A0.

A continuació hem fet la via n.7, molt maca, a on hi trobarem uns quants pitons a la fissura de la primera tirada que complementen els parabolts existents.

Com que la via acaba fent els darrers metres per la mateixa línia que la via 6 que ja havíem fet, al arribar a la R.3 hem repelat per donar per acabada la matinal.

Salut i a escalar.

Escalant pel Bergadà després de la ventada.

 
Després de les ventades del diumenge passat els boscos del Bergadà van quedar molt malmesos. Arbres grans tombats, o trencats pel fort vent que va bufar, ha deixat un paisatge dantesc.

Amb en Xavi Martín vàrem fer una escalada que tenia pendent per des equipar la via que fa pocs dies havíem obert en unes parets que , al estar dins del parc natural del Cadí Moixeró, la seva directora ens va demanar que la des equipéssim la via ja que la zona es susceptible de nidificació de rapinyaires.

Un cop feta la feina, vaig adreçar-li a la directora la petició que no es prohibeixi completament l'escalada. Que com s'ha fet en altres zones del país, es fixin uns períodes amb restricció de l'escalada a causa de nidificació, i altres en que sigui possible fer-ne., compaginant així el respecte per la natura amb la practica de l'escalada, que massa sovint és veu relegada per prohibicions massa arbitraries.

Restem doncs a l'espera de la resposta del Parc Natural.