Avui amb en Pere Joan hem anat a la cara Oest de la Gorra Frígia, com altres cordades, a cercar l'ombra i la fresca.
La via escollida ha sigut la Fernando Lajarin que ambdós ja havíem escalat fa molts anys i, com ja és habitual darrerament, no en recordàvem gran cosa, només del lloc a on comença i a on acaba 😂
La primera tirada de la via és la més difícil, te poques preses i les que hi ha estan polides. Vaja que hi hem fet un bon reguitzell d'A0 fins els metres finals a on ja hem pogut anar en lliure. Jo tot i anar de segon no l'he gaudit gens ja que no l'hi he vist color fins els 5 metres finals.
Per sort les assegurances velles han esta reforçades amb alguns parabolts que donen més confiança.
La segona tirada es deixa escalar molt bé, les assegurances allunyen i cal anar cercant-les. també estan reforçades per parabolts.
La tercera tirada és més fàcil però no et pots distreure ja que només hi trobarem 3 assegurances i una roca a controlar.
La quarta tirada és molt fàcil, amb roca a controlar en el seu inici i tot seguit es puja caminant per entre la vegetació fins a dalt, a l'inici de l'esperó final. Abans haurem deixat una reunió amb parabolts grocs uns dos o tres metres a sota, i a la nostra esquerra hi trobarem la reunió de la via Optima.
La cinquena tirada és la més maca, sense ser difícil et fa escalar i cercar les assegurances, que tornen a estar complementades amb parabolts.
En Pere Joan no ha trobat la reunió cimera i ha decidit anar a cercar la creu del cim caminant els darrers metres. Això ha volgut dir que la tirada ha tingut 60m !
Per baixar hem fet els dos rapels. un d'uns 25 o 30m i un de 45m.
A la canal de baixada hi tornen a trobar dues cordes que ajuden a baixar la placa relliscosa que hi trobarem i que dies endarrere algú les havia tret.
Salut i a escalar
I
