Ressenya original amb l'apreciació personal del Ae de la segona tirada. A la 3a. tirada hi he deixat el V+ però si es segueix la línia d'assegurances el grau és més alt (es pot fer en A0)
Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran. A les 9 del matí el sol encara no toca a la via del Quico i vam poder fer a l'ombra les dues primeres tirades, ja que la paret està orientada al Sud-Oest.
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure ( jo de segon vaig demanar al Toni que tregués la cinta del 3r. parabolt i em va sortir en lliure V+), però les assegurances fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Remirant la paret vàrem veure que a uns 5 metres a l'esquerra de la via del Quico hi puja una via més vella assegurada amb espits i que possiblement s'acaba trobant amb la del Quico, ja que a la segona tirada hi trobem pitons vells i algun espit. He cercat informació a la xarxa i no he sabut trobar cap informació d'aquesta via.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la via normal N-E.
La via de l'Aresta Nord-Est (o la variant del Baldiri), ja que te uns passos que cerquen la dificultat que possiblement la via normal evitaria, es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara senses bandera ja que el vent la malmés.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem per un camí ample i còmode fins el peu de l'Aguda petita. Un cop allí veiem que a l'aresta nord no hi toca el sol i sembla prou fàcil com per escalar-la, així que despleguem les cordes i ens hi posem. Com que no portavem friends ni tascons, per assegurar l'escalada ens vàrem haver de conformar en llaçar els arbustos que anavem trobant. Començo jo hi pujo 25 metres fins a un gran pi a on hi faig la R.1. El Toni continua pujant 30m més, deixant-hi posats un parell de ponts de roca, fins un segon pi a on hi fa reunió, uns 3m per sota del cim de l'agulla. Jo pujo a l'aresta i cerco alguna instal.lació per on rapelar però no hi vaig trobar res, així que muntem un rapel del segon pi fins el primer, a on hi muntem un altre rapel fins a peu de via.
És molt possible que per allí hi hagués pujat algú abans que nosaltres, però la veritat és que no hi vàrem trobar cap rastre del pas d'escaladors. Ara si voleu fer aquesta via "Esperó Nord" hi trobareu una baga amb maillon a cada pi que us servirà per fer-hi reunió i per rapelar. Pot ser un bon complement per després d'haver escalat una altra via de l'Aguda gran.
En definitiva va ser una matinal ben aprofitada, ja que vàrem poder escalar tres vies i força estona a l'ombra.
El Toni iniciant la via del Quico.
En els passos d'A0 de la segona tirada.
Inici de la 3a. tirada. Si segueixes les xapes acabes fent A0, si vas un metre a la dreta surt en lliure.
Grimpant per una alzina de la 4a. tirada.
Caminant fins el pal de la bandera que hi ha al cim.
1a. tirada de la via de l'Aresta Nor-Est.
2a. Tirada
AGUDA PETITA
El Toni en el pi de la R.1
I aquí en l'altre pi, el de la R.2 i que ens van servir per rapelar.
