Malanyeu

Aquest dissabte, aprofitant una finestra de bon temps, com diríem si estiguéssim d'expedició, l'Eduard " Escalatroncs" m'ha acompanyat a escalar a Malanyeu i alhora ha descobert un indret que, per la seva bellesa, no deixa indiferent a ningú quan el coneix.
Els "blocs" tenen coses molt positives i una d'elles és que et permeten conèixer a nous companys de cordada amb qui compartir alló que a tots ens agrada, l'escalada. Amb l'Eduard, a qui fins ahir no coneixia personalment, havíem quedat per mail per anar a escalar junts i comentàvem, quan ja de nit arribàvem al cotxe, allò que tots vosaltres segur que heu pensat més d'una vegada, poder passejar per la muntanya un capvespre, després d'un bon dia d'escalada, quan la llum dona un color especial a la roca i el cansament de la jornada esdevé, fins i tot agradable, és un luxe que la gent que fem muntanya podem gaudir i valorar.
Una mica egoistament he portat a l'Eduard a fer un intensiu de les vies que vaig obrir a Malanyeu i, com que a mi em fa mal el braç, l'he "obligat" a anar de primer, així podrà criticar amb més coneixement de causa la feina d'equipador que vaig fer l'any passat.

Varem començar per la via fàcil, "la Carla se'n va a la Selva" per tal que l'Eduard tastés la roca especial de Malanyeu i gaudís d'uns metres d'escalada a on no pateixes en cap moment.
Varem fer la via original i la variant del rapel, total 4 tirades.

L'Eduard ens els primers metres de la via

l'Eduard assegurant-me des de la R3 de la variant del rapel

A continuació varem anar a fer la via "Neusnidó" amb passos més difícils i a on ja cal escalar força més.
Per saber que li va semblar a l'Eduard escalar a Malanyeu i les dues vies esmentades, haurem de llegir el seu bloc.
Jo, esperant que les critiques a les meves vies no siguin gaire severes, amb quedo amb la satisfacció d'haver conegut un nou company de cordada i d'haver gaudit d'un bon dia d'escalada que segur que repetirem.

l'Eduard superant els passos difícils de la 1a. tirada de la Neusnidó

l'Eduard sortint de la R2, la que es fa aprofitant la R. de la via Rock Suave.

l'Eduard superant el sostre de la darrera tirada fent honor al seu alies "d'Escalatroncs"

Iniciant el rapel amb les darreres llums de la tarda.

Montserrat. Collbató. 2n. Pis

Aquest dissabte vaig quedar amb el Jordi Martínez i el Kiki per anar a Montserrat. A mi em fa una mica de mal un braç i hagués preferit fer via llarga i no tibar gaire, però finalment varem fer esportiva a la zona esquerra del segon pis.
En el bar Muntanya de Collbató varem coincidir amb el Toni Aymami que anava sol i el varem convidar a escalar amb nosaltres, però com que no disposava de gaire temps va optar per fer alguna cosa ràpida a la part baixa dels graus.

Mentre pujàvem pel GR ( drecera) que porta a la gran estelada que hi ha pintada a la paret, ens varem parar al primer pis a fer un 5e per escalfar, a les 10 del matí encara feia un fred que pelava, els dits estaven insensibles i el 5e semblava un 6e. !!

Varem optar per pujar una mica més i anar a la zona esquerra del segon pis. Allí el sol va començar a escalfar i varem poder fer 6 vies més.
Per arribar-hi cal deixar el GR uns 50 m. més amunt un cop passat un pas estret entre dues agulles. Dallí surt un corriol a l'esquerra, marcat per una fita, i es va flanquejant i trobant les vies. Et trobes un tram equipat amb una corda fixe d'uns 8m.
Les vies estan ben equipades i la roca en general és molt bona.
Jo, que no podia tibar gaire, vaig ressentir-me del braç i una de les vies ja no la vaig fer.


Vista de la zona des de l'aparcament del diposit.

La ressenya de les vies i més informació la podreu trobar a: Kpujo

El Jordi fent la primera via del dia amb un fred que pelava !!

El Jordi en el pas de 6a de la via n. 10

Un servidor pujant en top rope

El Kiki assegurant al Jordi a la via n. 7


El Jordi assegurant al Kiki a la via n.1.

Aniversari de la Neus

Aquest cap de setmana hem celebrat el 50 aniversari de la Neus i hem anat a la Vall d'Aran per tal de poder practicar un parell d'activitats que habitualment no podem fer. Conduir un trineu de gossos i motos de neu.
L'estada la varem fer en un "petit gran hotel" que la Neus havia descobert feia temps i al que sempre havia desitjat anar. L'hotel Mauberme és una maravella, i el tracte que et dispensen la Mª Angels i el Joaquim son encara millors.

L'experiència del trineu ha sigut inoblidable, d'aquelles que val la pena fer i recomanar.
Les motos són una altra història i la veritat és que no és comparable.

Tant per fer una activitat com per l'altra, l'empresa que les organitza, Montgarri Outdoor, té la seva base a l'aparcament de Beret i des d'allà es surt per anar a Montgarri i tornar, quedar-se a dinar o si vols a dormir.

Nosaltres vàrem començar per fer l'excursió amb trineu de gossos. Els guies ens van acompanyar fins a l'aparcament d'estiu que hi ha sobre el refugi i santuari de Montgarri.
Més tard amb les motos vàrem arribar fins el mateix refugi i vàrem dinar allà.

Tot plegat va estar força condicionat per la Marxa a Beret que es va celebrar aquest diumenge, ja que els circuits ja estaven marcats i, tot i ser dissabte, hi havia molta gent esquiant pel camí de Montgarri.







La Neus al costat del seu trineu, preparant-se per sortir i amb un temporal de neu que ni els de la Pirena !!

L'Andreu acabant de guarnir un dels 4 trineus que varem sortir.


Un servidor moments abans d'arrencar !!


La sensació de portar el trineu és molt maca.

Aquí ens varem aturar perquè un dels trineus havia sortit del camí i calia ajudar.

De tornada de Montgarri

Un moment de repòs dels mushers.

Mentre ens esperàvem per començar la següent activitat varem fer una caminada per la pista de Montgarri i va sortir el sol.


Ara ja amb les motos.


Inici de la sortida

Creuant-se amb un dels molts esquiadors de fons que hi havia.

Sortint de Montgarri

A l'entrada del refugi de Montgarri.

Dinant amb una parella de Sant Sebastian, la Maite i el Franc.

Montserrat. Collbató. El Jardinet

Aquest diumenge no podíem anar gaire lluny i amb el Jordi varem quedar a Collbató per anar a escalar les vies del Jardinet.



Si deixes el cotxe al costat dels dipòsits i comences a caminar de dret cap a les parets seguint el GR, de seguida veus la zona i en 10 minuts arribes a peu de via.
La zona és ideal per iniciar a nous escaladors ja que disposa de 3 vies de IV molt assequibles, una de V que ja et fa escalar una mica, i 3 de 6a i 6a+ que ja et posen a to.
Les vies estan molt ben assegurades amb bolts i la roca és bona.
Nosaltres les varem fer totes. Les de 4 i 5 e. et serveixen per escalfar, principalment quan la roca està tan freda i no hi toca el sol com passava aquest diumenge, i les de 6a, ja et fan escalar de valent i tibar fort en els passos difícils.
Vaja, que si tens la sort d'estar-hi sol o ben acompanyat, la zona val la pena per passar-hi un matí o una tarda.

La ressenya de les 7 vies actuals 3 de IV 1 de V i 3 de 6a / 6a+ les trobareu a Kpujo i també a onaclimb

El Jordi fent la primera via de IV

Un servidor en la via de V

El Jordi descansant després d'haver superat els passos difícils de 6a.

Via Esther. Collbató.

Aquest dissabte, després de molt temps, varem quedar amb el Jordi Martínez per anar a fer una matinal a Montserrat.
La via escollida va ser la via Esther, recentment oberta pel Moragas i la Imma i que porta el nom de la filla de l'Imma, segons ens va explicar ella.
Tant la foto com la ressenya la trobareu al bloc del Joan Asin i també trobareu una ressenya al bloc del Llembresku

Recorregut de les vies.

Aquí teniu la parella a la R2. La Imma ens va dir que aviat vol obrir una variant que anirà més a la dreta.

El Jordi a peu de via preparant-se per començar.


El Jordi en els primers metres de la 1a tirada. Per la fissura hi puja una altre via i per la placa de la dreta i el sostre, una tercera.

Nosaltres de fet, com que no portàvem la ressenya, varem entrar a la via fent la primera tirada de la que hi ha uns metres més avall " El mal Pas" i un cop a la R1 ens varem desplaçar a la dreta. Quan varem rapelar vam fer , ara si, la primera tirada autentica.
A continuació varem anar fent altres vies d'una tirada de la zona i compartint amb la molta gent que hi havia, un matí fresc d'escalada al Graus.
La via és maca i recomanable. Assegurada per anar tranquil.

Trescant per Montserrat

Avui no tenia company de cordada i la previsió del temps no era bona. Així que amb la Neus hem anat a caminar per Montserrat i descobrir nous camins.
Hem deixat el cotxe una mica més amunt del Bruc, a la zona d'aparcament del Vermell. Des d'allí hem seguit un corriol que amb senyals verds i alguns de blaus ens han portat al peu de les agulles del Gerro i del Timbaler del Bruc. Hem pujat per entre les dues agulles fins arribar als Pallers i, resseguint-los per la seva vessant sud, hem arribat a l'Era dels Pallers. Continuem el camí remuntant el torrent dels Cirerers fins a la cruïlla amb el camí que ve de la Portella, per la nostra esquerra, i que ens portarà fins al refugi Vicenç Barber. Continuem el camí en direcció a coll de Porc. A partir d’aquí haurem d’anar en compte, ja que haurem d’agafar un corriol que baixa a la dreta no gaire senyalitzat. Està just on el camí fa una petita baixada i travessa el torrent del Lloro. Hi ha marques blanques als arbres.
El camí baixa pel mig d’un bosc d’alzines. Hem d’anar seguint les marques i el torrent fins arribar a una bifurcació. A l’esquera indica coll de Porc. Nosaltres agafem el camí de la cova de l’Arcada, que és el de baixada. A partir d’aquí les marques són de color vermell. En un revolt del camí, tindrem les primeres vistes de la cova a l’altra banda del torrent de les Grutes. Travessarem una zona d’enderrocs i de seguida arribem a la cova de l’Arcada.
Arran de les parets verticals del serrat del Cabrit, i per sobre del torrent de les Grutes, trobem la Cova de l'Arcada (730 m). Aquesta cova és un pont natural, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura del torrent de la Coma Alta. Té aproximadament 5 metres de fons, per 20 d'alt i 40 d'amplada, tota una meravella de la natura.
Continuem la baixada i deixarem un corriol a l’esquerra que porta a la cova del Cabrit. Més endavant trobem una pedra que ens indica l’entrada de la font d’en Xebret. Passarem pel costat d’uns grans blocs. Són l’agulla del Castell i la roca del Tambor. Els deixem a l’esquerra nostra i ens dirigim al coll del Xincarró. Seguim el camí i les marques vermelles pel torrent del Porquer i el serrat de les Arnes.
Anem baixant fins que ens desviem per un corriol de la dreta que ens portarà cap un camp d’oliveres, i a trobar la pista per on havíem fet el camí de pujada als Pallers.
És una passejada fàcil i molt bonica que es fa tranquilament en 1h45' i fent un desnivell acumulat de 430m. Trobareu el track a Wikiloc



El camí que porta al Vermell ( al centre) i a l'agulla del Gerro i del timbaler del Bruc ( a l'esquerra)
L'agulla del Gerro amb la nansa.

Un cop a l'alçada dels Pallers, a sota ens queden les parets del Vermell.

Des de l'Era dels Pallers, veiem la regió d'Agulles i el torrent dels Cirerers que ens portarà al refugi.

Pujant pel torrent dels Cirerers, amb els Pallers i el Bruc al fons.

El Refugi Vicenç Barber.

La Cova de l'Arcada.

La vista dels Pallers i una part d'Agulles, per on hem estat trescant, vist des de la pista que porta a la carretera de can Massana.

Miranda de Santa Magdalena. Montserrat

ressenya a onaclimb

Aquesta setmana tinc vacances però avui no tenia company de cordada, així que ahir vaig convèncer a la meva filla Aina perquè m'acompanyés a fer alguna coseta a Montserrat. Tot i que l'Aina encara arrossega un bon encostipat, va accedir a venir i així he pogut matar el mono d'escalar que feia dies que em rossegava.
Tv3 havia previst bon temps durant el matí, però a Montserrat la boira tapava les agulles a partir dels 900m i bufava vent fred del sud. La meva primera opció era anar a fer la via Doctor Anton a la Magdalena superior, però al arribar a l'agulla, el mal temps ens ha fet baixar uns quants metres i buscar una via per sota de la boira i més protegida del vent.
Finalment hem anat a la miranda de Sta. Magdalena, a la via Dokpas (n. 26), de dues tirades de 4º, amb molt bona roca i ben assegurada, perfecte per a escaladors novells i per un dia en que el temps no acompanyava.

l'Aina contemplant la Magdalena superior mig tapada per la boira.

l'Aina sortint dels passos verticals de la 1a tirada de la via Dokpas.

l'Aina a la R1.

l'Aina a la 2a tirada, amb el monestir traient el nas entre la boira i les Magdalenes.

A la baixada al monestir, les agulles de sant Benet es dibuixaven entre la boira.