"L'Ultim guerrer"

Aquest dissabte volíem escalar a Vilamala però al arribar-hi un nubol molt fosc amenaçava pluja...així que van decidir anar fins a Odèn a on hi veiem lluir el sol.
Arribem a l'aparcament de la paret de la pluja i allí hi bufa un vent fort que arrossega uns nubols amenaçadors i, quan ja estem a peu de via i despleguem les cordes, un ruixat deixa les parets molles i a nosaltres astorats pensant que ja no podríem escalar. Decidim espera-nos una mitja hora i finalment deixa de ploure i el vent i el sol que torna a lluir comencen a eixugar la paret.
Així que comencem a escalar la via "l'Ultim guerrer" amb la paret encara molla però poc a poc la paret s'eixuga i la segona tirada ja la fem amb la paret seca.
La via està equipada tot i que algun friend ens anirà bé per millorar-ne la seguretat.

Un cop a peu de via comencem a obrir una nova línia i equipem dues tirades.

 Primera tirada amb la paret molla.

 El Toni a la segona tirada.

 Iniciant la tercera tirada.

 El Toni obrint la primera tirada de la nova línia.

Equipant el desplom de la segona tirada.

Vies a la Formiguera

Aquest dissabte la pluja amenaçava de nou en no deixar-nos escalar una via llarga i vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai per escalar a prop del cotxe. Com que venia amb nosaltres la Emma, que tot just comença a fer escalada clàssica i li cal aprendre a fer les maniobres de muntar reunions, assegurar als segons i rapelar, vàrem decidir anar a la Formiguera i fer dues cordades per poder escalar les vies més assequibles de la zona. Memòria Selectiva, Savina Wall, la Normal i la via del Pep.

Un cap de núvol ens va remullar mentre escalavem la segona via, però el vent s'endugué el núvols i varem poder arribar al cotxe sense mullar-nos més.

Abans de marxar cap el bar el David ens va ensenyar una zona d'escalada esportiva que hi ha passat el pont en direcció a Camarasa. Son vies curtes, restaurades o equipades de fa poc. Ell i la Emma van provar-ne dues, però amb l'arribada de més núvols amenaçadors vàrem donar per acabada la jornada.

Estat de Gràcia, directa Carla Alarcón i Incondicionals de Malanyeu.

Aquest dissabte hem pujat a Malanyeu seguint les previsions de la meteo que deien que la pluja començaria per ponent i no arribaria a l'Est fins a la tarda. La sorpresa ha estat quan a les 10, estant escalant la segona tirada de la via Estat de Gràcia, ens ha caigut un xafec a sobre que ens ha deixat molls a nosaltres i a la paret, i ens ha desanimat completament.
Tot i això hem continuat escalant pensant que almenys una via la fariem.....
Per sort ha deixat de ploure i fins i tot a sortit el sol. Així que hem continuat escalant, amb la mirada posada al cel i als molts nuvols que s'acostaven, però que ens han permés escalar fins les 4 de la tarda que hem marxat.
El Toni i jo hem escalat la via estat de Gràcia, la convinació de les vies Carla i de la Directa Carla Alarcon, i la Incondicionals de Malanyeu.
Mentres, els companys David, Xermi, Cesar i la Emma escalaven les vies Carla, i Aina.
Així doncs finalment hem pogut gaudir d'una bona jornada d'escalada tot i l'amenaça de pluja.

 Primera tirada de la via Estat de Gràcia.

 El Toni iniciant la segona tirada.

 Reunió amb la paret i nosaltres força molls.

 Amb la paret ja aixuta escalem la directa Carla Alarcon

 La Emma iniciant el rapel.

Inici de la via Incondicionals de Malanyeu. Equipada només amb ponts de roca i un pitó.

 El Toni iniciant la segona tirada de la via directa Carla Alarcón.

 En David rapelant la via Aina.

Vies Paqui Castellà i Catefer.

 Ressenya del bloc del Joan Asín

Ressenya del bloc del Xavi Díez

Aquest dissabte vàrem fugir de les previsions de pluja anant a Sant Lloorenç de Montgai i ho vàrem encertar.
Des de l'aparcament de la Formiguera, a on saludem al Joan Asín i als seus companys de cordada, ens dirigim al barranc fondo per fer la via Paqui Castellà.
Arribem al peu de via resseguint el camí de la via ferrada, que tenim al costat mateix. La via està equipada i no cal portar rés més.
Personalment he trobat que la graduació és una mica curta i jo hi afegiria mig grau més, però això és una opinió del tot subjectiva. Anant de primer he penjat l'estrep i utilitzat l'antena per superar el 6a de la 3a. tirada, molt desplomat i atlètic.
Amb un rapel de 55m arribem a peu de paret i, petats de braços, amb el Toni decidim anar al costat de la via del tren a fer la via Catefer, que teniem a la llista de pendents des de feia molt temps. El David i el Xermi escalen la via del costat, la Verd Glaç de la qual en surten molt contents especialment de la segona tirada.
De nou ens trobem amb passos desplomats que cal fer amb cura i que a mi em tornen a semblar més difícils del que diuen les ressenys (i no soc pas l'únic que opina així...)
Amb un rapel de 30m baixem a peu de via.
La via està equipada i no ens cal portar res més.

2 birres i unes braves.

Ressenya del Llorenç.

Jo he trobat el grau ajustat en algun punt i he posat al costat el que a mi em sembla que te ( opinió totalment subjectiva )

Aquest dissabte amb el Toni, el Xermi i el David varem tornar a Vilanova de Meià amb la intenció d'escalar a Rubies i decidim anar-hi per la pista que puja per la cara Nord. La nostra sorpresa va ser que la neu i alguns arbres caiguts ens van fer deixar el cotxes un bon tros abans d'arribar a la portella blanca. Així que ens carreguem el material a l'esquena i caminem uns 50 minuts fina arribar a la portella blanca a on hi trobem dos cotxes !!!. Suposem que deu fer uns quants dies que hi sonabandonats ja que la pista està intransitable i no en podran sortir fins que la neu es fongui i es tallin i retirin els arbres que barren el pas.....
 Baixem fins el nostre peu de via i Comencem a escalar les dues cordades a la mateixa via ja que el David i el Xermi encara no coneixien la zona.


La 1a. tirada comença per un diedre i un cop fets uns 20m fa un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una còmoda lleixa a on fa una reunió d'un parabolt i un ferro casolà. Aquesta tirada no és difícil però te algun pas força vertical.

La 2a. tirada comença per terreny trencat i de seguida passa a una placa a on hi trobarem dos trams molt difícils, amb poca presa de peu i a on caldrà decisió per continuar amunt. Farem reunió a sobre d'un arbre.

La 3a. tirada te una sortida una mica exposada fins arribar al 1r. espit. Més amunt ens fa fer un flanqueig molt aeri que ens porta a sota d'un desplom amb un pas molt dur que jo vaig fer amb l'estrep ( 6a / Ae). Un cop a sobre queda una tram encara vertical i assegurat per un espit, que jo vaig agafar per la placa de l'esquerra i que en realitat va per la fissura de la dreta... fets aquests metres cal flanquejar molt a la dreta per terreny fàcil però descompost.

La 4a. tirada ressegueix un diedre a la nostra dreta. Aquesta tirada la vam fer força ràpid perquè no és massa difícil.

La 5a. tirada te uns primers metres molt macos i quan arribes a la fissura final, vam treure els estreps i en A.1 vam fer els 4m que son molt difícils i a on hi ha abandonat un friend que en facilita la progressió. La sortida és molt vertical però amb unes preses extraordinàries.

Material. Cal portar algun friend petit i mitja per complementar les assegurances.
Bona via. Recomanable.

Acabem al bar Cirera prenen una birra i unes braves !!!

Inici de la via. El David va fer caure la llastre que es veu a l'esquerra i que representava un perill pel peu de via.

 Primers metres de la 2a. tirada.

Superant en Ae. el petit sostre de la 3a. tirada.

 A la R.4

 El Toni en el diedre de la 4a. tirada.

  Escalant en Ae. els darrers metres de la via.

 El David, que es va treure... amb una volada, la darrera tirada en lliure.

 El Xermi arribant al cim.

Les dues cordades al cim.
Al fons a l'esquerra, la pista per on vàrem arribar...caminant. I a sota a la dreta, la pista per on habitualment hi haviem anat, i que una cordada que escalava aprop nostre ens va dir que estava en bones condicions.

La Formiguera. Los chichos i pupurri de vies

Aquest dissabte vàrem pujar a Sant Llorenç de Montgai i ens vàrem decidir per escalar a la zona de la Formiguera. Varem escalar la via Los Chichos  i un cop feta la via vam rapelar la darrera tirada per escalar la darrera tirada de la via els 50 del Guti que comparteixen la reunió de la feixa. Després de tibar fort en aquestes dues darreres tirades, ens decidim per acabar amb un parell de vies més fàcils que ens deixen un bon regust de boca, la sabina Wall i la Memòria selectiva.

 1a. tirada de la via Los Chichos

3a. tirada de la via los Chichos.

darrera tirada de la via els 50 del Guti.

 Sabina Wall

Memòria selectiva

Via "CDR"

Fa unes setmanes el Toni em va proposar escalar una línia que ell i l'Ernesto havien resseguit dies abans per terreny verge aprofitant les reunions d'altres vies de la paret de la Codolosa Est.
És una línia que ha quedat semi equipada amb ponts de roca, dos tacs  i un clau i que te una dificultat que ronda el Vº, similar a les seves veïnes.
Ells l'ha batejat com la via CDR ( Comitès de Defensa de la República)
La via està força equipada però per tal de completar les assegurances ens caldrà un joc complert de friends.
La via comença a la dreta de l'esperó blocaire i marxa en clara diagonal a la dreta fins que s'adreça per anar a cercar un pany de paret més vertical.
Per fer la segona tirada canviarem de reunió per anar a trobar la R.2 de la via de les cabres i sortirem per la fissura que hi ha a la dreta. Haurem d'assegurar-la amb friends petits al principi i més grans després. Farem la R.2 aprofitant la R.2 de la via Esperó blocaire. D'aquí sortim en tendència a l'esquerra per acabar arribant a la R.3 de la via de les Cabres.
La gràcia d'aquesta línia que van resseguir el Toni i l'Ernesto és que no toca les assegurances de les altres dues vies que l'envolten.
Recomenable fer 3 rapels de 30m.