27 de set. 2020

Via desconeguda i esportiva a l'Abella.

Aquest dissabte hem pujat a l'Abella de la Conca a investigar per on va una via que fa temps que teníem ganes d'escalar. La via comença a on acaben les vies d'esportiva del sector església i abans de començar a pujar per trobar el sector a on hi trobareu la malats de Roca, la Pantera Rosa, la Llaç groc i la Marta. La trobareu uns 10m a l'esquerra de la n.1 i podreu veure un pitó clavat en una fissura uns 4m per sobre del camí.

Nosaltres hem fet 4 tirades i no sabem si continua més amunt. la via esta poc equipada, amb un parell de pitons, alguna baga i algun parabolt. Les reunions es fan en arbres i els rapels també els hi hem fet. No hem sabut trobar informació d'aquesta via, que deu fer força anys que està oberta ja que alguna de les bagues son molt velles.

Un cop de nou a peu de camí ens hem desplaçat uns metres a la  dreta i hem escalat les vies nº1,2 i 3 a on hem coincidit amb una cordada de Cardadeu, La Claudia, una polonesa molt simpàtica i el seu company en Ruben.

l via nº1 esta molt equipada i, tot i que la ressenya marca de IVº, hi trobareu passos de V.

La nº2 te dos trams de 6a...o més.

La nº és, com diu la ressenya 6a+.

A l'entrada del poble hi trobareu un rètol que anuncia que l'escalada hi està prohibida. Sembla ser que van caure pedres a les cases del poble, tot i que es difícil pensar que hagi sigut per causa de l'escalada. Tots i així, en Nico ens va informar que la prohibició afecta a la zona de sobre el poble i per tant trobareu escaladors a les vies que hi estan lluny.




Inici de la via de nom desconegut.

fissura de la 2a. tirada.

En Pany a la 4a. tirada, uns moments abans de fer un petita caiguda sense conseqüències gràcies a un dels pocs parabolts de 8mm que hi ha a la via.



Inici de la via nº1. Educació popular.

Na Claudia i en Ruben

9 de set. 2020

3 vies desequipades a Coll Roig

Fa unes setmanes varem equipar dues vies, que tenen una sola tirada, al costat de la darrera tirada de la via Malalts de roca, amb la intenció que els escaladors, un cop acabessin qualsevol de les vies existents, pugessin fer un parell més de tirades abans de baixar.
Alhora fa uns quants dies varem obrir una via de dues tirades a la dreta de la part superior de la via Tardor calenta.

Pel que sembla algú ha decidit que aquestes vies no les podíem obrir, i les han desequipat.

Per tant ara només hi trobareu els esparracs dels parabolts enfonsats i per tant sense cap assegurança.
Quan estàvem obrint la darrera via, la "Mecaguntu" varem coincidir amb en Santi Sanz, l'escalador que ha equipat o restaurat amb químics moltes de les vies de la zona, entre ells la que varem obrir " Malalts de roca", i varem estar comentant el tema de l'obertura de les vies.
Es de suposar que qui ho ha fet deu ser de la zona i possiblement pensa que no tothom hi pot obrir vies en aquelles parets.....
Li vaig demanar a en Santi que en sabia d'aquest afer i em comenta que no sap qui pot haver desequipat les vies.
Com que ell hi ha treballat molt i de valent en aquella paret i mai ningú l'hi ha desequipat cap via, li hem proposat que, ara que les línies estan netes de vegetació, sigui ell qui les restauri, seguint els seus propis criteris, i potser així ningú hi tindrà cap inconvenient i les respectaran.

Salut i a escalar.

 Les dues vies desequipades son : Èlia i COVID-19






30 d’ag. 2020

Llaç Lila




Aquest dissabte hem tornat a Vilanova de Meià sis mesos després d'haver acabat d'obrir aquesta via. El confinament ens va impedir repetir-la i finalment avui ho hem pogut fer.
El Llaç Lila és una via que va de menys a més, comença a la carretera mateix i va pujant fins a dalt de tot pagant el peatge de trams de caminar alternats amb plaques d'escalada cada cop més bones fins arribar a la darrera, la millor de totes, la cirereta de la via.
Avui m'he enfilat a la paret de l'altre costat de la carretera per poder fer una foto que em permeti dibuixar millor la ressenya.
La via està equipada i només necessitarem 12 cintes, però si voleu portar algun friend en podreu millorar la seguretat.
Nosaltres no hem provat de baixar caminant, que segurament és molt més ràpid que fer els 6 rapels i algun tram de caminar.
Hem trobat que algú ha tret la xapa de la R.1 ( no imprescindible) i una xapa de la R.2 ...ves a saber perquè, que obliga a fer el rapel de baixada d'una xapa i una baga.
El dia que hi tornem la restaurarem....
Una via que, tot i els trams de caminar i la poca continuïtat, ens farà escalar.
La dificultat de les tirades la dona el pas més difícil, en global les tirades de la via son de IV/Vº
Salut i a escalar


Primers metres de la via, foto feta des del peu de carretera.


Segona tirada de la via, al costat d'altres vies curtes.


Tercera tirada, avui ho hem fet per la dreta J.50


En Pany a la 5a. tirada.


En Pere iniciant la 6a. tirada.


En Pere superant el desplom de la 7a. tirada.



Primers metres de la 8a. i darrera tirada, la millor placa de totes. Roca excel·lent en els primers 20m.

24 d’ag. 2020

Coma d'Or

Aquest dissabte varem anar amb la Neus a fer la Coma d'Or, un cim que presideix un entorn preciós entre la Cerdenya i l'Arieja.
Sortim del coll de Porté - Puymorens i amb dues hores i mitja farem el desnivell de 930m que ens portarà fins el cim, una pujada suau en bona part del recorregut, que seguirem  en un principi per una pista que molts cotxes la ressegueixen per estalviar un tram de la ruta, l'unica part poc agradable d'aquesta ruta.
Un cim ideal tant per l'estiu com per l'hivern.
Aquí trobareu el track





17 d’ag. 2020

Vilamala

Avui hem seguit aquesta ruta però hem trobat que el camí està molt perdut, envait per la vegetació i perdedor en molts trams.
Durant la baixada encara trobarem senyals verdes/blanques i altres de grogues i que ens guien bé, però quan deixem el camí principal i comencem a donar la volta, el camí es complica i no es fa gens agradable. Passarem algun tram de roca exposat i hi ha un punt, quasi al final, que una cinta de seguretat ens ajudarà a pujar uns 5m. de roca verticals.
La dificultat la marco com a difícil degut al deteriorament del camí que es fa perdedor. Aconsellable portar gps amb el track carregat.


Aquí trobareu el track



 De baixada.

La part baixa del recorregut.

 Arribant a la carena a on coincidirem amb el camí de baixada. En els punts mes exposats del camí hi trobarem unes barres de ferro que antigament devien tenir un cable de seguretat.




16 d’ag. 2020

Puigsacalm.

Avui, després de força anys, hem tornat al Puigsacalm des del coll de Bracons. De fet la primera vegada que hi vàrem anar no varem fer cim perquè la boira ens ho va impedir.
Hem pujat pel camí normal, tot passant per la font Tornadissa per tot seguit arribant-nos fins Puig dels llops i acabant al cim del Puigsacalm. A la baixada hem agafat el camí dels Tossells, un camí equipat amb alguns trams amb cadenes i graons, aeri però fàcil.

Aquí trobareu el track



Inici i final de la ruta, en plena corba del coll del Bracons.


Uns metres després de l'inici de la ruta trobarem aquest trencall que ens indica el camí que nosaltres hem emprat per baixar,


Foto cim del Puigscalm

 Un dels trams equipats per on hem baixat.







15 d’ag. 2020

El Padró dels Quatre Batlles

Avui hem anat a fer una excursió curta i molt agradable. Sortim de casa tard i a les 10:30 arribem a l'aparcament de l'estació de Tuixent la Vansa.

Aquí trobareu el track 
Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de fons tot resseguint la pista que passa per davant del refugi. una estona més tarda deixem la pista i seguim un corriol que marxa per dins el bosc tot fent drecera, i que ens permet admirar el gran pi vell, arribem de nou a la pista i pugem suaument fines el prat llong i ja podem veure al fons els tele esquis del Port del Compte, tombem a la dreta després del refugi del pastor i comença la forta pujada que ens menarà a la Tossa Pelada tot seguint una ruta molt ben marcada de raquetes, i tot seguit baixem una mica per pujar al Padró dels Quatre Batlles a on hi arriba una pista apte per cotxes TT.
La tornada la fem al principi pel mateix camí pel que hem pujat tot evitant tornar a pujar a la Tossa Pelada, per després desviar-nos a la dreta i anar a buscar la ruta de les raquetes que al final ens porta directament al cotxe per un gran talla-focs.





El gran pi vell.