10 d’oct. 2024

via "del Buen amigo"


 Aquest dijous, despres de comentar diverses opcions, li proposo al Pere Joan anar a fer la via del Buen amigo que jo havia fet fa molts anys i de la que en guardava en bon record, i que ell encara no l'havia escalat.

Això dels records de joventut sembla ser que amb el temps caduquen i avui hem trobat una via difícil, amb unes quantes assegurances molt llunyanes que ens ha fet utilitzar una antena molt llarga, (sort que la portàvem) per arribar a xapar-les.

Al final cansats i contents, tot i les ajudes "telescòpiques", d'haver-la pogut fer.

Per fer-la caldran 13 cintes , els estreps i com en el nostre cas, si no es te el grau per fer els V++++ amb les xapes molt lluny, una bona antena com aquesta.

Si us interessa, us diré que és l'adaptació d'un pal telescòpic que utilitzen els jugadors de golf per agafar les boles que els hi cauen a l'aigua.


A la nostra edat ja hem perdut la vergonya i, si cal ajudar-nos de la tramposa o d'una antena, la fem servir.

Inici de la via.



    Primers passos de la segona tirada.

   Desplom de la 3a. tirada.



  R.3

  R.4



   Foto cim de la cordada.

9 d’oct. 2024

Rentada de la cara de la via " La Carla se'n va a la selva"

 



Aquest dilluns vaig Pujar a Malanyeu amb en Jaume Serra, ell encara no hi havia escalat mai, i per tal que hi pogués fer un primer tast de la paret vaig proposar-li fer la via " La Carla se'n va a la selva" i la via " Aina", i així poder gaudir dels nombrosos forats d'aquella roca tan especial i alhora fer algun pas més fi i picant.

Al repetir la via Carla vaig veure que, d'ençà del 2008 en que vaig obrir aquesta via, hi havia uns quants parabolts de 8mm, bagues molt resseques, algun parabolt ubicat en llocs poc adients i algunes femelles en parabolts molt rovellades.

Quan la vaig obrir el Juny del 2008, en Xavi Solà em va acompanyar a obrir la primera tirada i ahir li vaig dir que volia fer un rentat de cara de la via i va decidir acompanyar-me a fer-ho.

Així que avui he pujat amb en Pany i en Xavi per tal de treballar-hi una estona. Al arribar al peu de via en Pany s'adona que s'havia oblidat els peus de gat a casa, per sort portava unes bambes Five Ten amb sola molt adherent i ha pogut pujar de segon.

Així que en Xavi ha anat de primer, en Pany de segon netejant el que ha pogut i jo darrera amb el trepant canviant els parabolts de 8mm per altres de 10mm, ubicant millor algun parabolt , canviant les femelles rovellades d'alguns parabolts i posant bagues noves en aquells punts a on hi eren molt velles.

Aquesta via és potser una de les mes repetides de la paret atesa la seva poca dificultat i l'equipament existent, ara doncs, els que la vulguin repetir la trobaran una mica renovada.

Salut i a escalar.


Dilluns amb en Jaume.



Un cop fet el primer rapel aprofitem per fer la variant rapel i tornar a pujar al cim.



Avui.
En Xavi a la primera tirada.

                                        En Xavi a la tercera tirada.













5 d’oct. 2024

Via dels iaios (entrada nova) i placa de la llum(sortida original)

 


Fa uns quants dies en Joan Freixas em va dir que la plataforma de la R.0 de la via dels Iaios s'havia enfonsat, així que decidim anar a veure la magnitud de la tragedia i a posar-hi remei.

Així que hem netejat la paret i ara la via dels Iaios comença en el mateix lloc que la via de la placa de la Llum.  i es desvia a l'esquerra tot just començar o bé uns metres mes amunt.

Hem muntat una reunió amb 2 ponts de roca que serveix de R.0 de les dues vies.

Un cop feta la via hem tornat a baixar per fer la via de la placa de la llum i sortir per la darrera tirada Original que va obrir en Joan Casòliva fa 16 anys, i que en Joan Asín i companys van repetir fa uns quant dies.

Nosaltres hem netejat el flanqueig que va d'una reunió a l'altra, hem posat una baga nova a la savina a on n'hi ha una de molt vella i hem trobat una segona baga molt vella en un boix mort que ja no servia per res.

Ara, amb la línia neta d'argelagues, es passa prou bé i esdevé una sortida diferent a la que fins ara es feia i permet anar a buscar la bonica placa final que va obrir en Joan Casòlives i que coincideix amb la via dels Iaios.


Netejant la nova entrada a la via dels Iaios i muntant la reunió de dos ponts de roca.

Per iniciar la tirada es poden seguir dues línies separades per un pi. Totes dues netes i equipades.

Inici del flanqueig a la darrera tirada de la placa de la llum.

Netejant la línia.

Amb la línia neta ja es passa molt bé.



Regal final , un casc de rovellons !!!!









2 d’oct. 2024

Via " Josep Barceló"

 





Avui, amb en Pere Joan, hem tornat a la regió d'agulles després de molt de temps de no escalar en aquestes entranyables agulles que tants records ens porten.
La via escollida ha sigut la Josep Barceló, una línia restaurada que tenia pendent de fer des que es va publicar per les xarxes.
Avui, tot i que pintava que plouria, i de fet ho ha fet una mica, hem pogut fer la via sense problemes.
La via està equipada per fer en Ae i A0 quan la dificultat sobrepassa el nostre grau.
Amb 14 cintes exprés, la tramposa i l'estrep en tindrem prou.
Salut i a escalar.


























29 de set. 2024

via "Escaladors bucòlics" al tossal de Costafreda.

 


Després de dos dies de feina, aquest dissabte hem acabat d'obrir la que és la tercera via que hem obert en aquest pany de paret.

La via està equipada i només ens caldrà portar 14 cintes exprés. 

Pel descens, igual que en les altres dues vies, farem un parell de rapels.

La via comença superant un desplom que haurem de fer amb l'estrep en una xapa a on una cinta vermella indica el punt a on la trobarem.

Aproximació: de la carretera que porta a Saldes, un cop passat Maçaners i el mirador del Pedraforca, agafarem el trencall que porta a l'Hostal del Pedraforca per una pista asfaltada. Un cop passat l'hostal arribarem a un trencall amb indicadors, haurem d'agafar el que diu Tossal de Costafreda / Cal Roig i anirem pujant per aquesta pista fins que s'acaba l'asfalt, llavors farem 2 km. de pista forestal en bon estat fins arribar a sota les parets. Una gran esplanada  a la nostra dreta, presidida per una gran roca, ens servirà d'aparcament. D'allí començarem pujant per una pista a la dreta que només te uns 100m. Fins el peu de via hi ha 7 o 8 minuts de pujada.

Mentre en Pany o jo equipàvem aquesta via, en Jordi i en Joanet escalaven la via Ziga Zaga iniciant -la per la variant de la primera tirada "directa" i en Pere Joan i la Montserrat començaven per la via "Serp" i continuaven per la "Ziga Zaga"