4 de gen. 2009

Ager. Via Alkaid per una variant d'entrada.


Aquest dissabte passat varem pujar a Àger per fer la Via Alkaid que diversos companys dels blocs ens havien recomanat. No se si va ser així, però al arribar a l'aparcament, encara amb una mica de neu, semblava que seriem els únics que escalaríem per sobre del mar de boira que tapava quasi tot Catalunya.
Un cop iniciada l'escalada i quan varem fer la quarta tirada, la de l'excel.lent bavaresa, vaig recordar que jo per allí ja hi havia passat (coses de la memòria, que com que ja falla molt, et fa repetir vies boniques pensant que és la primera vegada que hi vas !!)

Aquesta vegada però la via la varem fer per una variant d'entrada ja que quan varem arribar, els primers metres de la primera tirada regalimaven aigua per tot arreu. Com que en el bloc dels Kutrescaladors el Llorenç explicava que feia pocs dies que l'havia fet i que també estava mullada, varem decidir provar-ho. Però després de pujar els primers passos d'A1, vaig quedar més moll i enfangat que si hagués anat a fer espeleologia i, quan vaig arribar al punt en que cal sortir en lliure, vaig decidir que amb tanta aigua com hi baixava, m'hi estava jugant una bona relliscada i varem optar per baixar.
Un cop a baix, en Toni i la Mar de Torredembarra, que havien arribat més tard per fer la mateixa via ( veient la mullena tampoc s'hi van posar i van fer la Redrum) ens van comentar que hi havia una línia de burils, 4 o 5 m. a l'esquerra de la Redrum, que semblava ser una variant d'entrada per roca seca. Nosaltres ens hi varem posar i vam fer una tirada d'uns 25m d'A1/6a (no obligat) que porta fins a una bona reunió. Des d'aquesta reunió no varem veure cap més buril ni espit que continués amunt. Així que amb uns 8 o 10 metres de flanqueig a l'esquerra (4+) sense cap assegurança però amb fissures bones a on colocar friends i tascons, ens varem situar a la via Alkaid, uns 7 o 8 m per sobre de la seva 1a. reunió. Varem continuar amunt fins a trobar els dos claus que asseguren els darrers metres dels flaqueig de la segona tirada i ja estàvem a la 2a. reunió de la via Alkaid. ( he aprofitat l'excel·lent foto/ressenya del Llorenç per afegir-hi la línia negre que mostra la variant d'entrada)
A partir d'aquest punt la via està molt ben ressenyada per altres companys de bloc i només dir que la tercera tirada te passos molt durs i verticals però que es poden fer bé amb A1.
que la quarta tirada es una bavaresa extraordinària, i que la darrera tirada es un "slap" difícil i maco. Compte amb les pedres que la corda pot fer caure des de la feixa !!

Via maca i molt recomanable que ara ja sabeu que és pot començar per dos llocs diferents.

5 comentaris:

Llorenç ha dit...

Veig que al final et vas apanyar amb la foto! je je je.
Fer el primer llarg mullat es una mica fotut, tot i aixó hi ha molt canto, aixó si, en l'artificial no vaig tocar paret!Bona idea fer la variant..vau sortir per la feixa no?

Mingo ha dit...

Volia dir que la linea groga és la variant, quan ho vaig veure escrit en la pagina del Llorenç no em quadrava, la seva primera tirada però com feia temps que l'havia fet, vaig pensa que no em recordava. L'Alkaid comença molt aprop de la Redrum. La primera tirada és molt guapa sobretot el muret semidesplomat del final. Enhorabona per la via.

Joan B ha dit...

Mingo. ara que ho dius, penso que deus tenir raó, ja que com li he comentat al Llorenç, els tipus de buril i xapa d'aquesta primera tirada és igual al de la resta de via Alkaid.
A l'acabar la via, varem sortir per la feixa, ja que se'ns feia tard

Salut

Eduard ha dit...

Felicitats per la via!!
Respecte a la primera tirada la entrada original segons el llibre "Montsec Oest" és la que està xopa, amb una entrada amb un pas despatlla... De totes maneres és bo saber que existeix aquesta variant, perquè escalar amb els pantalons molls fa una mica de mandra!!

Joan B ha dit...

Bon any Eduard,

Sempre és bo tenir dues opcions, una per l'hivern( en sec i sol) i una per l'estiu ( a l'ombra)je, je, je.