10 de maig 2009

Montserrat. Sant Jeroni.Puntal de l'Albarda. via Mas Guasch


Avui hem anat a fer la via Mas/ Guasch del Puntal de l'Albarda. Jo l'avia fet ara fa 25 anys amb el Xavi Solà i, quan ahir em va trucar per sortir i li vaig dir que amb el Jordi hi anàvem a fer-la, de seguida s'hi va apuntar. De fet, fa un any i mig que, al saber que la havien reequipat, hi vaig anar amb l'Oriol, però aquell dia varem rapelar de la 4a.Reunió perquè l'Oriol no es trobava bé. Així que feia temps que tenia ganes de tornar-hi.
Aquesta és una gran via, amb molt de pati i vertical. és d'aquelles que cal fer i que t'agrada haver fet, però també cal dir que en algun tram la roca no és gaire bona i que tot i el reequipament, cal portar friends i tascons, i en algun lloc, la velles assegurances que encara hi queden, fan una mica d'esgarrifança.
Jo personalment crec que la ressenya gradua la via una mica per sota de la dificultat que realment te, i que a cada tirada li afegiria mig grau més, però això només és la meva opinió...
Arribant a la R2.

Darrers metres de la tercera tirada, en una zona de passets força fins, i amb un espit prehistòric.

El Xavi en la còmode R3

El Jordi fent els primers metres de la quarta tirada.

El Xavi a la R4, i el Jordi fent els primers passos de la 5a. tirada

descens:Un cop a dalt, cal fer un curt rapel(10m) fins a un collet, grimpar la següent agulla (10m) baixar a un altre collet i escalar uns30m de III grau sense cap assegurança, ( es pot posar un friend) fins a trobar una reunió. A partir d'aquell punt ja ens podrem desencordar i continuarem carenejant, pujant encara un parell mes de ressalts fins que finalment baixem en tendència a l'esquerra per travessar el bosc i pujar una mica, ara anant a la dreta fins a trobar el camí.

El Xavi baixant de la darrera tirada i carenejant per anar a buscar el camí

8 comentaris:

Eduard ha dit...

Felcitats per l'escalada.
Gran via, sobretot la sortida del diedre de la quarta tirada. Graus ajustats, eh?

Jesús Alejandre ha dit...

Si companys, si que dona la sensació d’una mica ajustadet el grau. Ara bé, si la comparem amb la ressenya original, (imagino que encara està al pot de registre), no te res a veure. Abans gran part de la via era artifo, actualment, uns passos al segon llarg.
Sigui abans o ara, una via amb molta personalitat, maca de veritat i que cal fer.
Enhorabona, nois.
jesús

Mingo ha dit...

Felicitats Joan. aquesta la tinc pendent, el 1er cop que hi vaig anar, fa molt de temps, tenia uns seguros tan cutres que vam baixar de la R3.
Enhorabona

Anònim ha dit...

Hola Joan,

Sí senyor, quina pàjara que em va agafar el dia que vam anar-hi. Era un dia que feia molta calor i molta humitat, i la pàjara va ser sensacional!!! rapelar no va ser fàcil, tampoc.

Fins aviat. Oriol

Joan Baraldes ha dit...

Si companys, el grau és molt ajustadet. Jo quan la vaig fer de primer hi vaig fer molts passos de A0 i A1 ( com abans ) en canvi el Xavi i el Jordi van apurar en lliure força més.
Mingo, hara que hi ha parabolts, la cosa canvia i ja no fa por. Toto i aixó has de portar friends, tascons i alguna plaqueta recuperable.

Oriol, quan estava fent la primera tirada de segon, amb aquell flanqueig que hi ha, vaig pensar en tu i en el debies patir aquell dia !!

ja hi tornarem.

Gatsaule ha dit...

Noi, amb aquesta si que me n'has fet, d'enveja! Fa molt temps que la tinc pendent....

Llorenç ha dit...

Vaja!!! es veu guapa!!! a mi d'enveja en aquest cas poca...que no la tenia a la llista!!! je je je! aixó i si dius que amb A0 es fa bé cap problema la tindrem en compte!!!! maca!

Gatsaule ha dit...

Joan, avui hi hem anat, i tens tota la raó: el grau està desajustat i com a mínim s'ha de comptar amb mig grau més!