31 de jul. 2009

Crestejant pel Pirineu

Aquesta setmana hem estat trescant pel Pirineu d'Osca i França. En concret varem anar a la vall de Benasc per pujar a dormir al refugi d'Estós i l'endemà passar a França per fer estada en el refugi del Portillon / Jean Arlaud durant 3 dies.

1r. dia
Sortim del refugi d'Estós i pugem fins al coll o port d'Oo. Aquest port costa de trobar, ja que al mig de la cresta hi ha una gran fita que no és el punt per on es travessa, sinó que cal anar a l'esquerra fins a quasi tocar la paret del Jean Arlaud. La baixada cap la vessant francesa no és gaire bona ja que es fa per una tartera que fa de mal baixar.
Un cop al coll i deixem les pesades motxilles i, ja més lleugers de pes, tornem una mica endarrera i fem la cresta que ens porta al Seil dera Baquo 3.110 m

Cresta del Cap i Seil dera Baquo

Aquesta cresta es fa sense gaires dificultats i no hi cal anar encordat, tot i que hi ha passos molt aeris i exposats. Si es vol baixar cap el refugi del Portillon, abans d'arribar al cim del cap dera Baquo Occidental, hi ha la possibilitat de baixar fàcilment a la glacera i carenejar fins el coll del pluviòmetre.
Des del port d'Oo al cim del Seil de la Baquo es fa en una 1h i 15'.

De retorn al port d'Oo a on ens espera la Neus amb les motxilles, baixem a la vessant francesa, pugem al coll del pluviòmetre i anem flanquejant a l'esquerra i baixant per arribar al refugi del Portillon amb 1h i 30'. Cal anar en compte en no baixar massa ja que et podries quedar barrat pels penyassegats que hi ha a sobre del llac d'Oo.

El Jordi Seguí fent equilibris per la cresta

La Marta Baldric, amb els "pels" de punta degut al fort vent i a la timba que hi havia a cada costat !

Jo mateix treient el cap darrera d'un bloc de la cresta

El Jordi i jo al cim del Seil dera Baquo, amb el Perdiguero darrera i la Maladeta / Aneto al fons

La Neus pujant al coll del pluviòmetre, amb el Port d'Oo i el Jean Arlaud / Gourcs Blancs al fons

La boira arriba al llac d'Oo i tapa el refugi del Portillon.

2n. dia
Sortim del Refugi del Portillon per anar fins el coll de Lliterola inferior ( 2.983m) . En aquest punt la Neus es queda a llegir un llibre i nosaltres baixem per la gelera i remuntem les pendents que ens porten a la Tuca de Remuñe i el coll dels Crabioules per iniciar la cresta dels Crabioules 3.116 m.

Cresta dels Crabioules. 3.116 m.

Aquesta cresta te trams molt aeris i exposats i te alguns passos a on cal anar encordat i escalar passos de III o IV-. Cal portar friends i bagues llargues. En el primer tram a on cal escalar, un cop a dalt hi trobarem una instal.lació de rapel per aquells que fan la cresta en sentit contrari.


El Jordi i la Marta durant l'aproximació a la Tuca de Remuñe i amb la cresta que faríem al darrera


Jo amb el meu flamant bastó piolet !!

En el primer pas d'escalada de la cresta

Escalant el segon mur de la cresta.

El Jordi i la Marta fent la cresta amb la Tuca de Remuñe al darrera.

El cim del Crabioules

3r. dia

Teníem la intenció de fer la cresta Crabioules / Lezat però, després de passar una mala nit, em llevo sense ganes d'escalar i, si hi afegim el fort vent que bufa, tot plegat ens fa canviar d'idea. Finalment fem el pic Lezat per la via normal i com que se'ns fa curt, tornem a pujar al coll inferior de Lliterola i fem la cresta cap el Pici Royo 3.121 m, Tuca de Lliterola 3.095 m i Perdiguero. 3.222 m per tornar al refugi del Portillon baixant per la vall del Coll superior de Lliterola.

La Neus i Jo al cim de l'agulla superior del Lezat

La Marta i el Jordi fent la cresta fins el cim del Lezat

La Neus llegint a més de 2.900 m !!!

Celebrant el sant de la Marta al cim del Perdiguero !!


4r. dia
Tornem al cotxe, però com que varem veure que remuntar el port d'Oo per baixar per la vall d'Estós seria molt feixuc, decidim fer-ho per la vall de Lliterola i un cop a la carretera, fer autoestop per no caminar els 6 Km que hi ha per arribar a l'aparcament a on tenim el cotxe.

Refugi del Portillon / Carretera de Benasc

Sortim del refugi i en 1h10' arribem de nou al coll inferior de Lliterola i comencem el descens fins el llac de Lliterola. Com que no sabíem per on baixava el camí, seguim les indicacions d'una parella que ens trobem a la sortida del llac de Lliterola i remuntem uns metres per la vessant esquerra del torrent de Lliterola i anem seguint les fites que, en un principi sense perdre gaire alçada, ens portaran en 4h30' a la carretera. També podíem haver baixat pel costat dret del torrent i, en aquesta època, pel mateix torrent ja que estava cobert de neu quasi bé fins el llac que hi ha a 2.500m.

La Neus baixant del coll inferior de Lliterola.

El Jordi i la Marta al Llac de Lliterola.




A la fresca d'una cova sota la congesta de neu !!

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Deu ni do Joan la feinada que vau fer per aquí. Que xul.lo tot això. Enhorabona per l'activitat

Gatsaule ha dit...

Veig que hi ha algú que surt fora de Montserrat....

Són genials aquestes crestes, tot i que on hi ha la roca més bona és cap al Boum!

Jordi Lluís Pi ha dit...

Bones fotos de una zona del Pirineu que m'estimo molt. Malauradament fa molts anys que no he tornat per aquestes contrades.Però hi tornaré, perque hen falten pics per fer.
Molt bon reportatge.
Salut i Muntanya.