7 de des. 2009

Prepirineu. Cingle de la To


Avui finalment, i després de força temps de parlar-ne, he anat a escalar al "Cingle de la To" de la ma del creador de la majoria de vies, en "Gatsaule" .
En Joan m'ha fet de Cicerone i amb ell he tastat aquesta roca especial de la To.
El lloc te unes vistes espatarrants, d'aquelles que cal veure. Escalar a la To, només per les vistes i l'entorn, ja val la pena.
Hem fet la via "Rialles" i, un cop a dalt, hem rapelat la segona tirada de la "Diedre Dolomític" per poder fer així una tirada més.
La roca, que és molt adherent i fisurada, ofereix moltes preses i et permet anar bé de peus, cal dir però, que hi ha molta molsa resseca que et dona una estranya sensació, ja que cal evitar trepitjar-la.
Les vies del Joan es caracteritzen perquè estan molt poc assegurades i per tant cal portar força material i saber-lo posar ( i anar bé de coco).
Jo com que avui he anat de segon, he gaudit molt de l'escalada, ja que tot i la verticalitat de les segones tirades, les bones preses et fan xalar d'alló més.

La pista està en molt bones condicions i et permet arribar amb cotxe a peu de paret


A les vies del Joan hi ha molt aire entre les assegurances

Les vistes durant l'escalada i especialment des del cim, son espectaculars.

5 comentaris:

Mingo ha dit...

La lumbalgia, veig que t'ha deixat. A veure si nosaltres també venim a escalar que amb en Joan fa temps que ho diem. Salut i a continuar tibant

Gatsaule ha dit...

Celebro que t'agrades el lloc, però ara ja no tindràs excusa per tornar-hi!

Va ser una bona manera de comprovar com estava la lumbàlgia...

Jaumegrimp ha dit...

T'has buscat el millor amfitrió possible!! tot un luxe descobrir la paret amb en Gatsaule no?

Joan B ha dit...

Tens raó Jaume, tot i que jo a la paret ja hi havia anat un parell de vegades perquè l'indret és guapissim.
Escalar allí no és pels amants de l'escalada esportiva ni de les vies assegurades. Cal tenir coco i saber more't amb l'autoassegurança. Per això anar-hi amb el Joan va ser tot un luxe.
Mingo ves-hi que t'agradarà ( porta tots els friends)
Joan, Gràcies per l'escalada.
Algun bolt més per indicar per on va la via i animar al personal a visitar la paret estaria bé. je je je

salut i a tibar

Llorenç ha dit...

Joan B! veig que també has tastat com les gasta la cinglera de la To! Com a mínim la Rialles, que es la que conec...el segon llarg te algun parabolt més!!! (jo no apuro tant com en Joan!!!! )
Si vols fer-ne alguna amb més bolts, fes la Esperonet Utopia! potser sigui la via més equipada de la paret...sense tot i que també cal portar ferros!

A disfrutar les parets soleies!!!