Aquest dissabte he sortit amb el Jaumegrimp, un altre company de cordada fet gràcies als blocs. Havíem quedat altres vegades però, per alguna cosa o altre, no havíem fet mai cordada.
Aquesta vegada hem quedat per anar a fer les vies que els Kutrescaladors han obert aprop de Sant Llorenç de Morunys. Jo feia dies que hi volia anar i el Jaume encara no coneixia aquesta zona tant bonica del Solsonès.
Al arribar a l'aparcament s'hi troba el camí de terra que surt des d'aquell punt i que està barrat per una cadena. Aquesta nit a plogut i regalima aigua per tot arreu. Dubtem un moment però ens sembla que la via de Arantxa..... sembla estar seca, almenys en la seva part superior.
Comencem a baixar per la pista i, uns 700m més avall, en una mena d'esplanada, una fita i unes senyals grogues ens marquen un corriol que surt a la dreta a buscar la carena que hem de seguir. Recorregut un tram de carena, el camí trenca a la dreta i el corriol comença a baixar tot entrant en una frondosa i ombríbola canal.
Primer es creua un torrent, pel que avui hi baixava força aigua i , quan arribes al següent torrent, cal trencar a la dreta i pujar amunt tot resseguint-lo. Nosaltres ens hem pensat que havíem de continuar avall i , tot seguint les marques grogues, hem fet 5' de baixada fins que ens hem adonat que anàvem malament i hem tornat endarrera. ( caldria posar una fita en el lloc a on cal deixar el camí de les senyals grogues)
La paret de la dreta, encarada a l'Oest, estava completament xopa i del tot impracticable. Avui la via dels Alamalivons no es podia pas fer.
Al arribar al peu de la via de l'Arantxa, marcada per una fita, veiem que els 10 primers metres de la roca està també del tot mullada. Després d'uns dubtes inicials decidim posar-nos-hi hi veure que passa.
Passats aquests primers metres ja toca el sol a la paret i ja s'ha eixugat la roca.
La roca és força trencadissa i, tot i que la dificultat és baixa, cal anar molt en compte.
La via està ben equipada i només cal portar 10 cintes.
Les 3 primeres tirades no tenen gens de dificultat( exceptuant els 10 metres inicials) i per tant poc interès. Les dues darreres son més maques tot i que la roca no millora gaire.
Aquesta és una via que val la pena de fer per l'entorn a on es troba.
Un cop a dalt i veient que potser encara tindríem una mica de temps abans que comencés a ploure, hem rapelat per la via dels Alamalivons i hem fet les dues darreres tirades, que son força boniques.
Aquesta vegada hem quedat per anar a fer les vies que els Kutrescaladors han obert aprop de Sant Llorenç de Morunys. Jo feia dies que hi volia anar i el Jaume encara no coneixia aquesta zona tant bonica del Solsonès.
Al arribar a l'aparcament s'hi troba el camí de terra que surt des d'aquell punt i que està barrat per una cadena. Aquesta nit a plogut i regalima aigua per tot arreu. Dubtem un moment però ens sembla que la via de Arantxa..... sembla estar seca, almenys en la seva part superior.
Comencem a baixar per la pista i, uns 700m més avall, en una mena d'esplanada, una fita i unes senyals grogues ens marquen un corriol que surt a la dreta a buscar la carena que hem de seguir. Recorregut un tram de carena, el camí trenca a la dreta i el corriol comença a baixar tot entrant en una frondosa i ombríbola canal.
Primer es creua un torrent, pel que avui hi baixava força aigua i , quan arribes al següent torrent, cal trencar a la dreta i pujar amunt tot resseguint-lo. Nosaltres ens hem pensat que havíem de continuar avall i , tot seguint les marques grogues, hem fet 5' de baixada fins que ens hem adonat que anàvem malament i hem tornat endarrera. ( caldria posar una fita en el lloc a on cal deixar el camí de les senyals grogues)
La paret de la dreta, encarada a l'Oest, estava completament xopa i del tot impracticable. Avui la via dels Alamalivons no es podia pas fer.
Al arribar al peu de la via de l'Arantxa, marcada per una fita, veiem que els 10 primers metres de la roca està també del tot mullada. Després d'uns dubtes inicials decidim posar-nos-hi hi veure que passa.
Passats aquests primers metres ja toca el sol a la paret i ja s'ha eixugat la roca.
La roca és força trencadissa i, tot i que la dificultat és baixa, cal anar molt en compte.
La via està ben equipada i només cal portar 10 cintes.
Les 3 primeres tirades no tenen gens de dificultat( exceptuant els 10 metres inicials) i per tant poc interès. Les dues darreres son més maques tot i que la roca no millora gaire.
Aquesta és una via que val la pena de fer per l'entorn a on es troba.
Un cop a dalt i veient que potser encara tindríem una mica de temps abans que comencés a ploure, hem rapelat per la via dels Alamalivons i hem fet les dues darreres tirades, que son força boniques.
Vistes de la zona tot baixant
El Jaume prenent fotos de les vies
El Jaume a peu de via, xop per l'aproximació i amb cara de "nedador" veient l'aigua que regalimava per l'inici de la via !!!!
Fent els primers metres de la via tot cercant el sol i la roca seca !!
Arribant a la R1
Fent la 4a tirada
Arribant a la R4.
El Jaume un cop superats els passos difícils de la 5a tirada
Una via més al sac !!
Acabada la via, ens plantegem fer les 2 darreres tirades de l'altra.
Fent la penúltima tirada de la via del camí dels Alamalivons
Des del cim es veu la darrera reunió. Al fons l'aigua que mullava i deixava impracticable la part inferior de la via.
8 comentaris:
Tampoc està tan malament la roca, sobretot si la comparem amb Sant Llorenç! I el lloc val molt la pena.
... aquesta parella no paran d´equipar i hem sembla que el Solsonés els hi tira molt. HI anirem !!!!
Enhorabona, tinc ganes de fer una visita aquesta zona. Com esta per nar-hi a l'estiu?
Ei Joan, jo la roca de Sant Llorenç del Munt no la conec gaire, però segur que el Jaume et dirà que és millor que aquesta, je je je.
Jaume, el lloc és realment preciós i val la pena fer-hi una visita.
Joan, no sabria que dir-te perquè nosaltres varem tenir un temps molt fresc. Suposo que a l'estiu i farà força calor i que es millor anar-hi a la tarda.
salut i a tibar
Llàstima que ho trobéssiu una mica moll. El lloc és molt especial, diuen que d'aquí va sortir Montserrat arrencada per l'emprenyada d'un gegant. Si t'hi fixes...
Al final us hi heu apropat! un bonic racò!
Així m'agrada! que feu el primer llarg tal com es va obrir, ben moll!les dues primeres xapes les vaig posar amb la paret completament molla...
bona opció fer les dues vies en el mateix dia.
Merci per la repetició!
Ha costat però per fí hem pogut escalar plegats Joan! tot i que una mica més i també pringem...pel que diu el Llorenç quan la va obrir també era ben molla la primera tirada...doncs deu n´hi dó com vas allunyar el segon bolt!!
Jaume, la segona xapa la vaig posar on els peus ja no em patinaven! així que va quedar on estava més segur...coses que passen....!!! je je je, ja m'hagués agradat poder psoar-la abans!
Publica un comentari a l'entrada