7 de febr. 2011

Vilanova de Meià. via "Peque Mantecas"


Aquest diumenge vaig sortir amb l'Eduard i, tot que en un principi havíem quedat per anar a Montserrat, finalment ens vàrem dirigir a Vilanova de Meià per pujar a la Pala Alta a fer la Via "Peque Mantecas" que feia temps que ambdós teníem a la llista de pendents.
La via està força equipada però cal portar friends i tascons per millor-ne la protecció en totes les tirades.
La 1a tirada és una fisura molt vertical de roca vermellosa que jo vaig fer de segon amb molts passos d'Ao.
La 2a tirada té un pas extraplomat molt maco, amb bona presa per a superar-te.
La 3a. tirada puja per un diedre molt maco que cal equipar. Tirada sense cap assegurança.
La 4a. tirada comença amb un pas difícil en el que jo no vaig tenir prou força per superar-lo en lliure i vaig fer en A1. Continua amb una placa de roca brutal fins que ens els darrers metres, un tram sense preses de peu i una panxa molt vertical,van fer-me fer més passos d'A1.
La 5a. tirada és pot fer bé si et refies que una gran llastra que hi ha no caurà, i tibes fort fent uns passos de bavaresa.
La 6a. tirada té uns metres inicials molt macos que has d'anar protegint i un tram final molt díficil, assegurat amb 2 bolts i 2 pitons i que jo vaig fer en A1 fins que vaig caure per falta de piles ( se'm tancaven els dits tot sols)quan em quedaven 5m per arribar al cim.

Via amb una primera tirada que no em va agradar, però que en conjunt és maca i recomanable ( tot i que a mi em van faltar piles per gaudir-la més).

En els darrers metres de la via vaig patir una caiguda, en la que em va quedar el peu trabat en l'estrep en caure endarrera, i em vaig fer una forta distensió del tormell que deseguida se'm va inflamar molt i em va impedir continuar escalant, ja que no podia posar el peu a terra.
A causa del dolor em vaig marejar i tot seguit vaig vomitar. Estava realment fotut però l'Eduard em va animar perquè muntés una reunió i ell pogués pujar fins el meu costat. Deprés de passar-m'ho força malament, ja que no tenia esma per a fer res, vaig aconseguir recuperar la corda de l'Eduard i, un cop tots dos a la reunió improvisada a 10 m. del cim, l'Eduard va trucar al 112 i en 15 minuts va arribar l'helicòpter dels bombers per treure'ns de la paret.
Amb una sortida de la paret molt espectacular penjat de la grua de l'helicòpter, veient com l'Eduard i un bomber es quedaven molts metres per sota, i un ràpid vol fins a Tremp, a on em van enguixar el peu, es va acabar, per sort força bé, un dia que havia anat molt bé i que es va complicar quan ja li teniem el peu al coll a la " Mantecas"

L'Eduard treballant de valent en la primera tirada.


Pujant, amb molts A0, aquesta difícil 1a tirada.

Iniciant el pas extraplomat de la 2a tirada.

L'Eduard fent el bonic i vertical diedre de la 3a. tirada.


Tibant fort a la sortida del diedre.

En la vertical placa de la 4a. tirada. En un tram de roca brutal !!

L'Eduard tibant de valent abans d'entrar a la R4.

A la meitat de la darrera tirada. Uns 20 metres que cal equipar però que son molt agraïts de fer.

16 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei Joan, quina mala sort, no?, ànims per la recuperació.

Llorenç ha dit...

quin susto!!! vaja mala sort!!! anims amb la recuperació!!!!

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Espero que no sigui greu. La veritat és que no cal caure gaires metres per fer-se mal! Recupera't ràpid!

llembresku ha dit...

Joan!!! Ànims, i de segur que un espartànu com tu, amb quatre dies ho té més que arreglat això!!!!! Cal que et digui que a l'arribar al cim de la Peque Mantecas, a mi em va venir un atac de pedra. Serà un lloc maleït? Clar que no, però sempre el recordaré... collons quin mal!!!!!!!!!!

jordi C.E.B ha dit...

Jordi C.E.B .
A mi lo de tancar-se els dits tots sols,tambe alguna vegada m´ha passat,sobretot amb via llarga.Espero que aviat et recuperis i et tornem a veure omplin el blog,lo que voldrá dir que torna´s a disfrutar de l´escalada.Salutaçions.

Amadeu ha dit...

Rebre als peus, mal d'escaladors!
Unes setmanas de repós i aquesta primavera a escalar a tope.
Bona guaricio!

Amadeu

M'ha passat tres vegades,pero,encara no he aconseguit l'helicopter...

jesús ha dit...

Ostres Joan, varem veure l’helicòpter el diumenge....
Per sort ha estat poc, podem dir que per la nostra activitat una distensió és només un sustu!, i d’aquí poc ja estaràs onpedra.
que et recuperis aviat!

Eduard ha dit...

Epa Joan, ara el que és realment important és tenir una bona recuperació, sense presses i prenent paciència... Al final tot resta en un ensurt, però ajuda a reflexionar i a millorar, tot i que la penyora sigui estar inactiu una temporada... Tots els agraïments possibles als bombers, que amb la seva professionalitat i savoir faire van convertir la situació en una anècdota.

Joan B ha dit...

Ei Colla, gràcies a tots pels vostres comentaris.
Espero tornar ben aviat
salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Collons, Joan, quin mal m'has fet venir només de llegir-te! Una veritable llàstima, però agafant-ho amb calma i fent coses d'aquelles que sempre tenim pendents per casa, segur que ben aviat hi tornes! I t'ho dic per experiència!!

Ja saps exactament què tens?

Joan B ha dit...

Ei Joan, Son coses que ja sabem que poden passar.
Tinc una distensió de lligaments de 2n grau i per sort no hi ha cap os trencat. Quan em treguin el guix podrem veure millor com està la cosa
salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Doncs celebro de debò que la cosa hagi estat més o menys lleu! Ara, paciència i, si necessites res, ja saps on sóc!

Jaumegrimp ha dit...

Quin ensurt Joan! celebro que tot acabés bé! llàstima doncs gairebé acabaves, però ara a recuperar-se que això no ha estat res i aviat a tornar-hi
ànims!

Mingo ha dit...

Ostia vaig entrar el dilluns i vaig veure que havies fet l'Amanita i avui veig que el dia després la Peque. Llàstima que acabès malament aquesta via tan maca.
Segur que a la primavera ja estas donant guerra, una abraçada molt forta. ANIMS

Joan B ha dit...

Gràcies Jaume i Mingo, segur que d'aquí a pocs dies us estaré trucant per tornar a escalar junts.
salut i a tibar

JAUME ORS ha dit...

... tot allò que es pogui explicar ...Diumenge també va caure un company nostre a S. Benet i el susto però amb excursió inclosa amb helicòpter ... "SALVAME DE LUXE" l´hem vatejat !!!! Una abraçada.