21 de jul. 2015

Esperó de can Fité. Via d'en Martí



ressenya original de l'Eduard
Jo hi he rectificat la llargada de les tirades, hi he dibuixat la variant en la que ens vàrem "encigalar" i les instal·lacions dels rapels que hi podreu trobar.

Aquest dissabte anàvem dues cordades, en una el Toni i Jo i a l'altra, el Xermi, el David i l'Ernesto. La via escollida era la via d'en Martí, a l'esperó de cal Fité, que trobarem a sobre del poble de la Coma i que al estar orientada al Sud-Oest està a l'ombra bona part del matí.
Nosaltres vàrem entrar a la via a 2/4 de 10 i  durant l'escalada no ens va tocar gens el sol.
Jo havia fet aquesta via 10 o 12 anys endarrere però no en recordava res i per tant era com si l'anés descobrint a mesura que la feia.
Darrera nostra va venir una cordada de Cardona, en "Peta" i el Valentí, i més tard va arribar una altra cordada de tres, però que finalment no van iniciar l'escalada.

La primera tirada comença per una fissura, amb una roca vermellosa que et fa dubtar de la seva solidesa, i un arbust que n'amaga el primer espit de la via. Un passos verticals i atlètics et fan dubtar que els passos siguin només de Vº.
La segona tirada surt en flanqueig a la dreta per pujar a cercar una fissura a on els espits s'acaben i cal assegurar-se amb friends.
La tercera tirada marxa en diagonal a l'esquerra. Des de la reunió, que es fa en una alzina, no es veu cap espit perquè en els primers metres de la tirada hi ha pitons  força amagats. Quan arribem a una placa llisa i vertical apareixen els espits que asseguren aquests metres més difícils. Jo vaig veure la possibilitat d'anar per l'esquerra, per entre uns blocs inestables, que et porten per un diedre a on hi ha dos pitons i que es continua fins a una plataforma a on hi vaig trobar dues femelles d'espits, però sense cargol ni xapa, vaja, una antiga reunió des-equipada i que queda 3m. per sota de la R.3 de la via. Quan el Toni va arribar a la reunió improvisada amb friends, va intentar continuar pel diedre que teniem a sobre, però la roca trencada que s'hi va trobar ens va fer ser prudents i demanar als companys que ens fixessin una tram de la seva corda per poder entrar a la R.3 i continuar la via per la línia correcte.
La quarta tirada és molt curta, amb una arrancada força atlètica,  i ens deixa al peu del bonic diedre de la 5a. tirada.
La 5a. tirada la farem resseguint dos diedres. Al final del segon diedre hi veurem una instal·lació de rapel a on podem donar per acabada la via o continuar 5m més per una xemeneia fins a dalt.
Nosaltres, seguint les recomanacions del "Peta" que ja ha repetit aquesta via 15 vegades i que és el qui va equipar la línia de rapels, vam fer un curt rapel de 5m fins l'esmentada instal·lació i amb dos rapels, un de 59m i un de 55m vam arribar a peu de paret, a uns 50m de l'inici de la via.
El problema va sorgir quan, degut a que els rapels es fan de dues anelles, es van caragolar molt les cordes i no es van poder recuperar les del primer rapel. Així que el Peta va haver de preveure tornar l'endemà a la paret per poder recuperar les cordes.
La seva intenció és rectificar les instal·lacions de rapel perquè es pugui baixar d'una sola anella i evitar així la torsió de les cordes.
Via recomanable, especialment pels matins d'estiu.


 El Toni iniciant la 1a. tirada. l'arbust de la foto amaga el primer espit que no vàrem veure.

 El David equipant el diedre de la 2a tirada.

 Escalant la 3a tirada.

 El Toni intentant sortir de la R.3 de la variant per una zona de roca molt trencada. Finalment vàrem pujar a la R.3 original de la via gràcies a una corda fixada pels companys.

 El Toni escalant la darrera tirada.

Com que el David havia anat de primer en les 4 tirades de la seva cordada, ens vàrem intercanviar les cordes, ell va pujar de segon amb el Toni i jo vaig poder fer de primer de la seva cordada en aquesta darrera tirada de la via.

 l'Ernesto sortint de la xemeneia de la darrera tirada.

 Repelant fins la instal·lació del primer rapel a on el Peta m'explicava a on trobaríem la segona instal·lació. Cal portar cordes de 60m i tot i així arriben justes !!

En "Peta" i en Valentí ens van acompanyar a fer la cervesa a Sant Llorenç de Morunys.


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta fa dies que la tinc al tinter, però la calor m'ha fet por...es veu prou aventurera oi?

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Hola Jaume,

No és una via d'aventura ja que està força assegurada i és fàcil de seguir la línia.

Si entres d'hora tindràs ombra tota la via.
Salut i a escalar