14 de març 2016

Final de la via "El pal de la W"



Aquest dissabte amb el Toni hem acabat d'equipar les dues tirades que permeten que la via arribi fins la cresta de la part alta de la paret. La sisena tirada creua la via "Los misteris del Pepegall" i continua recte amunt fins a la R.7 que farem en un còmode replà. La darrera tirada creua una canal i ens permet arribar a l'afilada cresta que delimita la paret.
Les quatre reunions de les tirades de la part alta de la paret estan equipades per rapelar i per tant es pot baixar rapelant, tot i que això pot ser un inconvenient si pugen altres cordades darrera. En cas de voler baixar per la canal de la cara Nord, a la R.7 caldrà deixar-hi una baga llarga i un maillon. Una altra opció pot ser pujar grimpant per la canal, que trobem un cop superats els cinc primers metres de  la darrera tirada, fins a trobar el final de la via Olga Frontera, que trobarem uns 25m més amunt.
Així com la penultima tirada puja per una placa molt maca que amb el pas de les cordades s'anirà netejant, la darrera travessa un terreny amb molta vegetació i potser caldrà trobar-hi una línia alternativa... però això ja serà un altre capitol d'aquesta historia.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Així que ja l'heu acabada, entre uns i altres no pareu de posar-nos deures...que be!!
Gràcies per la feina.

Anònim ha dit...

Les seguents paraules aqui exposades no son cap critica destructiva,senzillament una unica opinio personal....crec que desde la meva humil experiencia i poc nivell vertical ,les pareds començan ha estar sobrecarregades de vies,un exemple clar es aquest,quant entres per una via i pots sortir per una de l altre punta ,potser voldria dir que la cosa demana respirar un pel mes,un altre exemple que la meva humil ignorancia hem permet constatar seria la pared de busa,tambe ha passat de 10 o 15 vias a unes 70 i pico en cosa de poquisim temps,no tinc la intencio de ofendre ningu,senzillament constatar uns fets que hem preocupant..Aniol.

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Bon dia Aniol,

Gràcies pel teu comentari.
Tens bona part de raó al comentar que hi ha parets que tenen les vies molt properes. Això per un costat te una virtut, ja que possibilita que varies cordades amigues escalin vies properes, i alhora te inconvenients, ja que porta a la massificació de la paret i al perill de caiguda de pedres.
Per sort encara hi ha molts indrets a on es pot escalar envoltats de tranquilitat i solitut. És qúestió de saber que trobaràs a cada lloc i escollir aquell que s'adigui més als teus interessos.

Salut i a escalar.