11 d’abr. 2016

via " Alarcón/Baraldés"





Aquest dissabte hem fet la primera repetició de la via que vàrem obrir la setmana passada.
La idea inicial, sorgida fa uns mesos, era la de cercar una primera tirada, diferent a la de la via independència, per arribar a la seva R.1, però al obrir-la ens vàrem adonar que podria sortir una via completament nova, amb l'únic inconvenient que havíem de creuar la via Epirimountains del Francesc Suñol, a qui li vam comentar abans de fer-ho.
Ens sembla que ha sorgit una via que agradarà força als qui la facin, tot i que això ho hauran de dir els futurs repetidors de la via. La via està equipada amb parabolts i ponts de roca. Amb 12 cintes i 4 o 5 friends petits i mitjans serà suficient per fer-la. El descens el farem en tres rapels de 30m.
Aquesta via es pot fer en 3 tirades o bé dividir la darrera en dues, ja que fa una volta molt marcada i així podrem evitar el fregament de la corda i controlar millor al company.
De fet al rapelar ens vàrem adonar que pot sortir una tercera tirada més directa si fem una bona neteja de la línia a seguir. Això ho deixem per a més endavant.
Acabada aquesta via vàrem anar a fer la via "Sac d'impaciencia" que te una primera tirada molt maca i a la qual hi vàrem afegir 4 nous ponts de roca, i per tant deixant-la força més assegurada.


La via te 3 tirades amb una dificultat general de Vº i amb un parell de passos de V+/6a que trobarem  prou assegurats com per fer en Ae.


Dades generals.



- Via: “ Alarcón/Baraldés ” 100 m 6a,  (Ae/V obligat)

- Oberta:  per Toni Alarcón i Joan Baraldés l’abril del 2016

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament: Parabolts, ponts de roca i bagues

- Material necessari: 15 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’un torrent, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies.  L’inici de la via es troba abans d’arribar a un  característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

1a. Tirada. 30 m ( 6a),  4 parabolts i 11 bagues en ponts de roca i boixos.  Iniciem la via per una fissura i anem pujant cercant els trams de roca amb millors preses fins a un desplom molt fi a on ens caldrà cercar bé els forats o tibar de cintes. La tirada està força equipada però un friend mitjà ens anirà bé per assegurar-nos abans d’entrar a la R.1. Algun pas pot resultar-nos difícil i arribar al 6a si no sabem trobar les preses amagades.



2a. Tirada. 30 m ( V+). 5 parabolts 4 ponts de roca. Sortida passant per la R.1 de la via Epirimountains a cercar la placa de la seva esquerra que ens portarà directes a la R.2. amb alguns passos tècnics.



3a. Tirada. 40 m (V). 4 parabolts, 3 ponts de roca i 3 bagues en arbres. Iniciem la tirada caminant fins a trobar la R.2 de la Via Epirimountains, escalem la placa que hi ha a sobre i entrem en un tram de paret amb vegetació, possible reunió en una alzina abans de la placa final.







Descens: És pot rapelar la via o poden aprofitar els rapels de les vies veïnes, la “Epirimountains” a l’esquerra o la “Independència”  a la dreta.

 El Toni superant els metres clau de la 1a. tirada. Una cordada de Sallent escalant la via Epirimountains.

 A la segona tirada. La cordada de la via Epirimountains a la dreta i jo a la placa de l'esquerra.

 La darrera placa de la via. Vista des de la Reunió opcional, que es pot fer en una alzina a la meitat de la tercera tirada, i que permet veure i controlar millor al company.

 Via acabada. Contents a peu de via.

 El Toni equipant amb un nou pont de roca la primera tirada de la via Sac d'impaciencia.

 En el llarg flanqueig de la segona tirada de la via Sac d'impaciencia.








11 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia. La segona tirada acaba trepitjant la via 1+1=3...
Aquesta nova obertura t'ha entrat amb calçador (sense ànims d'emprenyar).
Bona escalada i aire entre línies...
Andreu

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Bon dia Andreu,

Si repeteixes la via veuràs que la segona tirada no trepitja la 1+1=3, va 2 o 3 m a la seva dreta, una fissura canal les separa.
Per cert, recorda que encara tinc la teva cinta i el tasco. El dia que ens poguem trobar-nos t'ho tornaré.
Salut i a escalar.

Anònim ha dit...

Dos metres a la dreta...oidà. Vaja, que segons com puc fer el segon llarg tocant una xapa de cada via i me n'apunto dues alhora.
Ara en serio, ens hem plantejat, tots plegats si és realment necessari obrir tanta via en parets tan saturades d'itineraris? Encabir una via allà on queden quatre o cinc metres lliures...no sé...esteu segurs que té massa sentit?
Em sap greu, escriure això. També perquè soc conscient que la feina de la gent com vosaltres, que poseu diners, esforç i il.lusió (per ordre invers) permet a molts altres gaudir d'aquest esport nostre.
Hem acabat transformant el Devessó en una versió "alpina" de La Codolosa. Algú em dirà que és necessari, disposar d'espais d'aquestes característiques; aptes per a l'ús multitudinari.I potser té raó.
Com l'Andreu, penso que s'ha deixar respirar la paret.
Per cert, trobo a faltar que algú recomani el descens per la cresta/carena cap a llevant anant a buscar el PR. A part de més bonic, és més segur. El descens comú que s'indica (rapel.lant) és recomanable només si no hi ha gent a la paret o pel seu peu. Tenint en compte la morfologia de la paret, l'estat de la roca a les repises i la vegetació, un dia algú prendrà mal.
Salut i bones escalades!
Joan


Amadeu ha dit...

Bon dia,
Interessant tema i massa complexe per debatre nomes amb quatre ratlles.
Prefereixó les vies separades pera almenys quatre o cinq metres, tot i que n'he obert de molt juntes. A Malanyeu, que les vies naturals sense expansions estiguin a tocar, a mi no m'importa. És el joc d'escalar per tots els panys on la roca és deixa, degut a la existència de ponts de roca o fissures. Això et permet ser creatiu i escalar per on et porti l'ànim o fer combinacions de línies.Entre elles no es fan nosa, ja que no imposen un camí a base de parabolts a seguir, sinó que el suggereixen amb discrets i espaiats ponts de roca.
El fotut és una línia de parabolts nova, massa aprop de línies naturals antigues.
Per exemple, l'Stock de cok ( tot i ser una via fabulosa), va denigrar per la proximitat dels seus parabolts, la Sajolida i la Cordat la espardenya. Hi han molts més casos.
Per altre banda, les vies a tocar és un fet general i no se'n salva ni se'n salvarà cap paret propera a llocs densament poblats. Montserrat, Terradets, Vilanova de Meià, el Pedra, etc. Aixó tant en via llarga com en escalada gimnàstica o esportiva. A Sant Llorenç del Munt, a les Gaites, les vies estan tan juntes, que si agafes un canto amb la ma dreta fas una via i si l'agafes amb l'esquerra, en fas una altre. Talment l'escalada de blocs.
Personalment i només és una opinió, a mi el que més greu em sap és que aquestes vies noves de Malanyeu no s'obrin en estil tradicional o amb molt poques expansions, respectant la vocació de l'indret i aprofitant l'extraordinària capacitat que té la seva roca per a l'autoprotecció.

Baixar a peu, també és més ràpid. Mitja hora del cim al cotxe.

Si, algú pendrà mal ja que hi han molts inconscients (o tontos) que ès situen a la vertical de cordades que pugen o baixen. Si et cau una pedra et poden culpar i tot!
Bé, ja em fet bullir l'olla un ratet. Que en pensen els altres usuaris d'aquest bloc, de les vies massa juntes?

Salut i escalades!
Amadeu

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Hola a tots.
Gràcies pels vostres comentaris i opinions, jo soc del parer que si estan fetes amb respecte i ben argumentades, totes son positives.
Personalment cerc que per poder donar una opinió ben fonamentada al respecte d'una via cal primer escalar-la. Tot i que la ressenya pugui donar moltes referencies del que s'hi trobarà, només escalant-la pots formar-te una opinió real del que et sembla la via.
Gràcies de nous pels comentaris i espero rebre'n més dels escaladors que la vulguin repetir.

Salut i a escalar

Jaumegrimp ha dit...

Doncs si que sembla que ja hi ha moltes vies, sí. Personalment no m'agrada tanta concentració en poc espai, però, com diu l'Amadeu, l'estil de l'obertura potser és més important que la distància entre línies.

Anònim ha dit...

Per mi l'estil ho es tot!! diu molt dels aperturistes, del seu criteri, compromis i respecta! Idependentment del nivell o grau.
Cal obrir tantes vies!!! Que aporten al col.lectiu? Que quedarà per futures generacions??
Potser ens haurem d'autoregular tots...
No ser...
Salut i metros
Ratpe

Anònim ha dit...

Per desgràcia, en aquella paret, ja no li ve d'aquí... no us poseu les mans el cap, quan d'aquí uns anys, a les vostres ves les hi succeeixi el matéix que feu ara vosaltres. convertir una paret d'aventura pionera, en una pila de ferros a tocar. és el que té la regulació de montserrat, que aquí, ens ha tocat absorvir a molta fal.lare obertuista i algunes, sense escrúpulos. Que ningú s'ofengui, que de moment això és legal, però obrir i escalar hauria de comportar assumir un compromis amb la muntanya.
deixeu el trepant a casa i aneu a passejar una estona. i procureu entendre que el pedraforca, montserrat, el ferrús, malanyeu busa canalda i qualsevol paret, li queden els dies contats pel que fa a nous itineraris... tant per tant, que estiguin una mica a l'alçada de la seva bellesa, no trobeu?
Tant de bo es comenci a regular a tot arreu, de veritat!

El noi de cal Pigot

Amadeu ha dit...

Hem passat una bona tarda escalant aquesta línia amb els nanus. No es el meu estil de via, però ens ha agradat molt. Discorre per terreny propi menys a les reunions. He trobat el primer llarg molt agradable i si el comparem amb altres vies de Malanyeu,penso que el seu grau es menys de 6a. El segon també molt "disfruton" amb la seva increïble roca. Al fer-lo, no pots xapar els seguros de les vies del costat, ni molt menys! I al tercer i he trobat el "killer" en forma de llastra. Cal passar sense tocar-la, que si peta es carregà la corda i el company. El dia que baixi farà una bona trinxada d'alzines i savines.Ull doncs amb aquesta llastra.

Salut
Amadeu

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Gràcies pels comentaris Amadeu,

Amb ells em confirmes que alguns opinen de les vies abans d'haver-les fet i de poder-ho fer amb fonaments.
No cal toca la llastra de la tercera tirada, però si cau, farà un bon tarrebestall.

Salut i a escalar.

Gatsaule ha dit...

Hola Joan! Ahir vaig fer la via, i he de dir que els dos primers llargs em van agradar molt. el tercer és un pèl forçat i la roca desmereix una mica la resta de la via, segurament seria més lògic sortir recte amunt per una altra via..., però no és més que una opinió.

Totalment d'acord amb l'Amadeu, la via no emprenya les veïnes i és distreta. També penso que està equipada per no haver de portar res, i que no hi ha cap pas ni de 6a ni de V+ en tota la via, gairebé sempre ens movem entre el IV i el IV+, amb algun pas de Vº. Només cal comparar-la amb la Neusnidó, per exemple... Però ja sabem que la graduació és subjectiva!! Enhorabona per la feina feta!