16 de gen. 2017

Olga Frontera




Aquest dissabte el Xermi, el David, el Jordi i el Xino venen amb nosaltres amb la intenció de repetir les vies d'Odèn i posar-hi grau. Un cop arribem a l'aparcament comprovem que allí, tot i que la paret està orientada a Sud, hi bufa un vent gelat que no convida gens a escalar, així que decidim baixar a Perles a veure si allí s'està mes a raser del vent, però al arribar-hi comprovem que el vent també hi bufa fort i decidim tornar cap a terres més baixes i escalar a Montserrat. Però tot baixant direcció a Ponts els proposo provar d'anar a Alòs de Balaguer i aquesta vegada per sort ho encertem, a la paret hi toca el sol i no fa vent.
El Xino i el Jordi es posen a la via "el pal de la W", el David i el Xermi a la "Lo Nic-gall Lastir" i el Toni i jo anem a fer la via "Olga Frontera". Ara farà 20 anys que vaig escalar aquesta via per primera vegada i, tot i que un parell d'anys més tard la vaig tornar a repetir, no recordava que estava poc equipada i que els passos de V+? de la 4a. tirada eren , tot i estar ben assegurats, tan difícils. Jo, anant de primer els vaig superar en A0.
També em va sorprendre que tot i les nombroses repeticions que te aquesta via tan clàssica, hi ha trams de paret a on la roca encara no es estable i algun bloc ens pot donar algun ensurt.
Tot i això vàrem quedar contents d'haver pogut salvar el dia d'escalada repetint aquesta gran clàssica, i alhora ens va servir per veure per on podríem fer acabar la nostra via, el pal de la W , que actualment te una darrera tirada sense cap mena d'interès.

 El primer bolt de la via està molt amunt.

 A la segona tirada, l'unic bolt que hi trobarem també està força lluny.

 La magnifica placa de la 3a. tirada.

 Iniciant el diedre de la 4a. tirada.

 El Toni en els primers passos, fàcils però exposats ja que la caiguda seria de factor 2, de la 5a. tirada.

 El David, que havia arribat a la R.3 de la via Lo Nic Gall- lastir, decideix baixar ja que el sol ja no toca a la línia de la via i s'estava quedant glaçat.
 Escalant la darrera tirada de la via.

 El Toni, "cavalcant" a la cresta metre esperem als companys que pugen pel Pal de la W.

 El Xino arribant al cim. Finalment van acabar escalant els darrers metres per la línia de la via "els misteris de lo pepe gall"  fent així l'escalada més interessant i continua.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quin tip de fer quilòmetres aquest dissabte Joan! nosaltres també vam fer cap a Odèn i el fred ens en va fer marxar i acabàrem a La Codolosa ver per on! jo vaig repetir la Via de les Cabres amb la meva filla.
Em sembla que el grau de els vies no canvia eh! som nosaltres que anem perdent-lo ha ha ha

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Ei Jaume,
Nosaltres també ens vàrem fer un fart de cotxe però finalment vàrem poder escalar a raser del vent. Per poc no ens trobem a Odèn i a la Codolosa :-)
Tens raó, l'edat no perdona i cada dia trobem les ves més difícils ....

Salut i a escalar