Aquest dissabte va començar malament però va acabar força bé. Amb el Toni vàrem decidir anar a l'Abella de la Conca a fer una via que feia temps que teníem a la llista de pendents. A vegades els noms de les vies son premonitoris i aquest dissabte ho han sigut. Arribem a sota les parets de roca Vilella i aparquem en el punt a on l'asfalt de la pista s'acaba. Ens preparem i pugem per entre els camps d'amatllers i anem a cercar una tartera que ens ha de deixar al inici de la via. Un cop a peu de via el Toni s'adona que nomès porta un peu de gat..... comencem a buscar pels voltants i com que no el trobem torna a desfer el camí a veure si el troba... i arriba fins el cotxe a on per sort hi és.
Torna a pujar i per fi podem iniciar l'escalada.
La primera tirada és fàcil. Hi trobarem un pitó i un pont de roca per marcar el camí
La segona tirada. 55m. te uns primers 10 metres bonics si enllaces la placa inicial i una fissura, i la resta molt fàcils i sense interès. Trobarem un parabolt sortint de la R.1
La tercera tirada torna a ser de transició i tampoc te cap interès . Trobarem un pont de roca al final de la tirada que serveix perquè no et perdis entre tants ressalts i vegetació.
La quarta tirada. 25m. te els 20 metres inicials molt bonics que, ara si, et fan escalar una placa vertical de V grau mantingut, assegurada amb 3 parabolts i un pitó.
La cinquena tirada te un traçat molt sinuós ja que et fa fer un llarg flanqueig a la dreta per arribar a uns passos verticals a on t'has de refiar que no caiguin, primer una gran llastra i després un bloc empotrat dins d'una fissura i que et permet tibar per superar un pas desplomat.
Descens: La darrera reunió la farem en un arbre i per fer el descens haurem de pujar uns metres més i cercar el rapel a uns 20m a l'esquerra. La instal.lació del rapel te un parabolt i un maillon. La sortida és forçada. Possiblement uns metres més a l'Oest es pot trobar una línia per desgrimpar.
Baixem de la paret amb la sensació de que aquesta via no serà una de les més repetides de la paret i, com que ens ha faltat el poder gaudir de l'escalada, decidim repetir la via "un gran dia", també oberta pel Remi Bresco, per tal que aquesta vegada l'escalada sigui més satisfactòria i ens deixi un millor regust de boca.
Primers metres de la via "No és no".
El primer tram de la segona tirada, l'únic que s'escala.
Inici de la tercera tirada.
La bonica placa de la 4a. tirada.
llarg flanqueig de la 5a. tirada.
Inici de la via " Un gran dia"
Preciosa i llarga segona tirada.
Tercera i darrera tirada.
7 comentaris:
Hola Joan ¡ Nosaltres també vàrem anar-hi però en veure que hi havia gent sota la via, ens en vem anar a l'Aberrontchaos i el Puto Amo. De fet no hi vam veure més gent. Saps com està el tema de la prohibició ? no hi ha cap cartell que digui res.
Salut ¡
Hola Emili
Ja vàrem veure que arribaven dos cotxes i resulta que éreu vosaltres !!!
De la prohibició no en sabem res.
No hi ha cap rètol informatiu
Salut i a escalar
Joan
Ei Joan ! sort que va sortir el gat despistat !!! aquesta No es no de qui és? en sabeu l'aperturista/es?
Jaume,
La via la van obrir el Remi Brescó i en Joan Asín
En el Blòt del Joan hi trobaràs la seva ressenya
Salut i a escalar
Joan
Hay restricciones en todasblas vias debm roca viella hasta octubre y mur blau hasta final de augosto. Gracias por respetarlas para que no se prohibe totalmente la escalada en esta zona. Habia carteles pero hay gente que han sacado estos carteles varias veces. Praa mas info sobre las restricciones podeis pasaros al refugio en el pueblo. Gracias por respestar.
No entenc què no t'agradés? precisament a vosaltrés què sou els reis en obrir vies discontínues i rebuscades a ninguna part....
Bon dia Joan,
Tens tota la raó,hi haurem de tornar a veure si canviem d'opinió
Molta salut per poder continuar escalant.
Publica un comentari a l'entrada