El darrer cap de setmana vàrem anar a Riglos. En Jordi i el Joanet encara no hi havien escalat mai i la meva proposta era escalar dissabte a Riglos i diumenge a Peña Rueva, a on cap dels 4 hi havíem escalat mai.
Arrivabem al migdia a Riglos i al voltant de la 1 estavem al peu del mallo Colorado a on hi ha unes vies que serveixen molt bé per fer un primer contacte amb aquell tipus d'escalada.
Mentre el Jordi i el Joanet escalaven la via "los kilos te sientan bien" nosaltres en posàvem al seu costat fent la via "Anorèxia" i compartint espai amb una cordada de Cantabria i Astúries, la Ruth i el seu company de corda.
Un cop a dalt rapelem i tornem a peu de via per fer una segona via, en aquest cas la via Carla, mentre que el Jordi i el Joanet feien l'Anorexia.
Un cop fetes les dues vies, i encara amb un sol alt i la temperatura molt agradable, anem al poble a fer la cerveses i a comentar l'escalada al bar del poble.
Sopem i dormim al refugi/alberg de Riglos i el diumenge, després d'esmorzar, anem direcció Agüero per agafar la pista que ens portarà a Peña Rueva.
Per arribar a la paret anirem per la carretera d'Agüero i en el punt km 2 surt una pista a la dreta que haurem de seguir uns 3 km , descartant varies pistes secundaries fins que la deixarem per una que marxa a la dreta ( abans d'un pal indicador de GR) i aquesta ens deixarà a la zona d'aparcament o on surt el corriol que en 20'-25' ens deixarà a peu de via.
També s'hi pot arribar des del poble de Murillo de Gallego. En ambdós cassos cal valorar per on està millor la pista.
A Peña Rueva en Pani i jo escalem la via Sendero limite i en Jordi i el Joanet, "los terceros tambien existen". Aquesta via segons ells només te una tirada interessant ja que les altres son molt fàcils. En canvi la sendero limite te el grau, en les primeres tirades, més alt del que marca la ressenya( opinió subjectiva de la cordada) i ens obliga a fer alguns passos d'A0 en els trams de V+.
Les darreres tirades es poden enllaçar i fer juntes la 5 i 6, la 7 i 8, i la 9 i 10.
Una via molt assegurada, que trobarem el recorregut ben indicat quan es creua amb una altra via, i que a cada Reunió i trobarem el nº de la R. en la que ens trobem.
Una via per gaudir, gens exposada i ràpida de fer.
Arribant a Peña Rueva.
Equipament de la via ferrada que utilitzarem pel descens. Molt fàcil.
Les dues cordades un cop acabada l'escalada.
2 comentaris:
Un lloc màgic on els voltors son els reis i les grues estan de pas
Si noi, la migració dels centenars de grues era espectacular
Publica un comentari a l'entrada