Encara amb una lesió al braç que no em permet tibar ni fer gaire dificultat, amb en Pany i el Joanet decidim anar a Corbera i fer alguna de les nostres vies.
Començo fent la primera tirada de la via Aresta de Corbera i quan arribo als passos de V, m'adono que el dolor del braç no em deixarà fer gran cosa, així que decidim continuar escalant tota la cresta i fer una matinal relaxada però no per això interessant, encara que només sigui pel paisatge que ens envolta, l'estretor de la cresta en algun trams i alguns passets d'escalada.
A la cresta anirem fent les reunions al gust, aprofitant algun parabolt que hi trobarem o bé en algun arbre o llaçant alguna roca.
Aquesta vegada, a diferencia de l'anterior que vàrem escalar i equipar aquesta cresta, hem baixat per la cara Oest per anar a parar directament al santuari i, tot i que cal cercar el millor camí, és molt mes ràpid per arribar a la pista i al cotxe.
De material necessitarem alguna cinta llarga i poca cosa més.
3 comentaris:
No sabia que estaves lesionat, millora't.
Si noi, l'edat no perdona, però per sort encara puc fer alguna cosa de tibar poc.
Gràcies Jaume!
Per cert aquesta setmana em jubilo, tu ja n'estàs de jubilat ?
Enhorabona per la jubilació...., fas una mica d'enveja!! I cuida't el braç!!
Publica un comentari a l'entrada