Fa uns quants dies que en Toni Alarcón em va fer arribar la ressenya de les vies que ha obert en aquesta zona i que darrerament han estat repetides per moltes cordades amb bones critiques d'alguna d'elles.
Amb la colla decidim baixar-hi tot un cap de setmana i fer-ne les que sigui possible.
El dissabte arribem a la zona d'aparcament, a sota les parets i coincidim amb uns escaladors de Tarragona que també volen fer la Fava al Rei, però tot seguit arriben dos cotxes amb 4 cordades i ells decideixen marxar a un lloc més tranquil.
Nosaltres som els primers en arribar a la paret i en Pany i jo ens posem a la via La Fava al Rei i en Jordi i en Joanet a la via Pastissets farcits, que puja a la nostra esquerra.
Aviat arriben més cordades i la paret s'omple d'escaladors, xivarri i la tranquil·litat del lloc desapareix.
Un cop feta la via de la Fava al rei, que ens va agradar força i es recomanable, i mentre no acaben els nostres companys, li demano al Toni Aymamí si la via que han fet ells és maca, i em diu que si, així que ens posem a la via dels Xortos, que puja uns metres a la dreta. Aquesta via no te res a veure amb l'altre ja que te trams que mes que escalar grimpes per la paret entre blocs i vegetació.
En el penúltim rapel les cordes no volen baixar i estem una estona treballant-hi fins que finalment aconseguim recuperar-les. Els rapels de 60m en una paret com aquesta, amb tanta vegetació no son gaire adients.
El diumenge tornem a pujar i nosaltres escalem la via del Chiky, una via potent que ens ha agradat molt i que val la penar recomanar. amb una segona tirada difícil que superem amb algun pas d'A0, i amb una cinquena també potent, però que ens trèiem en lliure.
Els companys escalen la Fava al rei i en surten ben satisfets.
Nosaltres , mentre esperem que acabin la seva via, fem les dues primeres tirades de la via pastissets farcits, que son molt maques i en les que cal fer treballar el cap en la primera, degut a la llunyania de les assegurances, i tibar fort en el diedre la de la segona tirada.
1 comentari:
Enhorabona Joan i companyia, vau fer un bon reguitzell de vies. Nosaltres vam fer la Si encara hi fossis Chiky i vam marxar a dinar, llàstima no ens puguèssim acomiadar, fins la propera.
Publica un comentari a l'entrada