Dissabte dia 23 Vilanova de Meià. Paret de Zaratrusta. via Mar de núvols.
Arribo a una reunió de parabolts i no tinc clara la continuïtat i faig 5m més a la dreta a cercar una altra reunió.
Arriba en Pany i acordem anar més a la dreta a cercar les assegurances de la via Mar de cafè.
Darrera nostra pugen en Joanet i en Jordi però es queden a la R.1 i veient la dificultat decideixen baixar.
En Pany cerca la manera de superar un desplom de la via per la dreta i fa la segona tirada de la via Mar de Cafè.
Pujo fins la R.2 i continuo amunt per un diedre brut i fàcil, em salto una reunió possiblement de la Mar de núvols i pujo uns metres més fins a improvisar una reunió amb un parabolt i una sabina.
Puja en Pany i fa uns 12m més fins la R.3 de la via Mar de núvols.
Començo la darrera tirada de la via i pujo amb dificultats pels passos difícils d'aquest darrers metres fins que en el pas clau de la via faig una caiguda, abans d'arribar a la darrera assegurança de la via, amb la mala sort que es trenca el mosquetó de l'assegurança anterior i faig una volada d'uns 6 metres sensa conseqüències, ja que no toco la paret degut a la verticalitat del tram.
Desanimat per la dificultat del tram i la caiguda, torno a pujar per recuperar tres de les cintes de la tirada i, una cordada de francesos que pugen a la nostra esquerra, al rapelar ens tornen la que havia quedat a dalt.
Fem dos ràpels fins a peu de paret i ens retrobem amb el Jordi i el Joanet.
Inici de la via.
Diumenge dia 24 Collegats. Carretera vella. vies Eurónica i Principiants.
Aquest dia la calor apreta de valent i escollim dues vies amb aproximació i retorn curts.
En Pany i jo comencem per la via Eurónica i en Joanet i en Jordi per la via Principiants.
La via Eurónica és realment maca i te passatges difícils i molt interessants.
A la primera tirada cal fer un curt flanqueig a l'esquerra per superar un petit desplom abans d'entrar a la reunió i que cal tenir present ja que no es veu la darrera assegurança.
Un cop feta la via rapelem i fem la via Principiants.
Aquesta via te una primera tirada molt fàcil però les altres dues tirades tenen passatges força interessants i macos.
Les dues vies estan equipades i només cal portar cintes exprés.
En Joanet un cop feta la seva via fa les dues primeres tirades de la via Eurónica, assegurat des de la R.1 pel Jordi que, cansat per la calor que feia, ja no volia continuar escalant.
Dilluns dia 25 Escales. vies: Garcia / Gutiérrez i Esperó dels Elfos
Aquesta via Te tres tirades difícils i curiosament son les mes llargues de les 5.
La via està equipada amb assegurances llunyanes que et fan escalar. La tercera tirada és la més difícil, en concret en el desplom que cal superar quan ja portes uns 40m de tirada.
En la darrera tirada, la cinquena, costa de veure alguna assegurança quan la paret esdevé més vertical.
En Joanet i en Jordi escalen la via clàssica "Esperó dels Elfos" que comença quan ja cal pujar un tram de les escales de la presa.
Aquesta via, tot i que hi troben assegurances fixes, cal portar friends per completar els trams no assegurats.
Un c op arribem al final de les escales ens trobem al Cesar Cañas, 11 vegades campió del mon de Bici trial, treballant en el seu projecte de pujar en bici per les escales de la presa !!!
Un veritable repte, que ja ha superat !!!
Dimarts dia 26. Pantà de Santa Ana. vies: gran Diagonal i Cua de Drac(variant Llangardaix)
Avui, darrer dia d'aquests 4 inte3nsius d'escalada hem anat al pantà de Santa Ana que era desconegut per nosaltres. Bé, jo fa molts anys que hi havia anat una vegada però no en recordava res.
En Pany i jo em escalat la via Gran diagonal i en Joanet i en Jordi la via Cua de drac, tot i fent sense voler-ho, ja que en Joanet s'ha despistat, la variant Llangardaix amb passos molt més difícils que els de la resta de la via.
Les vies estan equipades i només cal portar cintes exprés.
La gran diagonal comença amb uns tirada de roca relliscosa a on les bones preses ens permeten progressar malgrat la textura de la roca.
La segona tirada és senzilla i aprofita algunes assegurances d'altres vies que la creuen.
La tercera i la quarta tirades son molt maques, amb molt bona roca, i amb passos difícils que et fan escalar concentrat.
Un cop al cim hem de crestejar amb cura i amb la possibilitat d'assegurar-nos amb les reunions d'altres vies fins que arribem a terreny franc a on podem plegar les cordes i baixar a trobar les restes del castell a on arriba la via Cua de drac.
A continuació baixem fins l'ermita i allí comencen unes escales que ens porten a peu de les vies
Com que hem arribat abans de les 9 del matí hem pogut escalar la via de la gran diagonal a l'ombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada