Montserrat. Sant Benet. via Boy-Roca a la trompa de l'Elefant

Ressenya que podeu trobar a Onaclimb


Avui diumenge tocava repetir una d'aquelles classiques que feia 32 anys que havia fet, i que d'ença que s'ha reequipat tenia ganes de tornar a fer.
Com que el Jordi i la Marta tenien ganes de practicar l'artificial, em va sembla que la 3a tirada de la Boy-Roca era un lloc idoni per fer-ho.
Com que el Jordi i la Marta venien d'una festa i la via te fama de que el bolts, quan hi son, estan molt lluny, no han dit res quan m'he encordat per fer de primer.
Hem iniciat la via en la part més baixa de la paret, i tot i que he anat pujant amb clara tendencia a la dreta, quan ja portava 50m de corda encara no veia la reunió. Finalment hi he arribat amb els companys sortint en ensamble, el que em fa pensar que haviem d'haver començat més a la dreta, com si volguessim anar a buscar la Nose. En aquesta primera tirada he trobat 3 caps de buril (suposo que d'alguna via de l'esquerra), he posat un friend i llaçat un merlet, però no he vist, fins més tard, el parabolt que hi ha abans de la reunió, que és a on es posa vertical la via. Baja que és una tirada fàcil, però d'aquelles en les que val més no caure !!
La segona tirada és ja més vertical, però amb molt bona presa. 25m amb tant sols 2 parabolts.
La tercera comença en lliure i quan has fet uns 10 m. els parabolts et permeten inicira els A0 i/o A1, Tirada amb uns 15 bolts i a on pots encara veure alguna de les reliquies per les que es pujava abans del reequipament ( quina por)
La quarta tirada és vertical, amb molt bona presa i 3 parabolts.
La 5a tirada es fa molt bé, te dos parabolts de progressió més un, a l'abant cim, per fer reunió.

En resum, una via que cal fer, amb roca molt bona i amb l'equipament just, excepte a la primera tirada que potser hi hauria d'haver alguna cosa més, i que et fa escalar molt a la segona.

En els primers metres de la 3a. tirada abans d'arribar a l'artificial.

A la quarta tirada, amb els bolts moooolt separats, però amb bona presa.


Contents d'alt del cim, amb una temperatura perfecte i un via més al sarró.


El Jordi i la Marta ja poden dir que han pujat a l'Elefant per la Boy-Roca.

Montserrat. Monestir. camping. Monòlit Groc

Avui dissabte hem sortit a la tarda hi hem anat a escalar a sobre del càmping del Monestir. La via Monòlit Groc està ben equipada, la primera part amb espits ( crec que coincideix amb una altre via) i la segona reequipada amb bolts. La roca és bona en general, tot i que en algun lloc cal parar-hi atenció. Els bolts estan a uns 4 o 5 metres i per tant "cal escalar"
El descens es fa repalant per la via. Els rapels de dalt son incomodes ja que es fan en diagonal. A la tarda no hi toca el sol.
Via recomanable, de les d'apuntar a la llista.



Aquesta ressenya la pots trobar a Ona Climb

La via vista des del passeig del Monestir



Recorregut de la via

Situació de la paret i camí d'accés.

Per accedir al peu de via, cal grimpar per la canal que hi ha a la dreta de la paperera i després seguir un caminet que porta a les rampes de la 1a tirada. Trobareu un punt verd pintat a l'inici de la via


El Jordi a la R0, hi ha un senyal de color verd i alguns dels espits de la primera part de la via estan pintats de color verd.

El Jordi en els passos de 6a de la 5a. tirada


Un servidor en la 6a tirada abans d'arribar al pas de 6a

Berga, camí del Santuari de Queralt

Avui he engrescat a la meva filla gran per anar a escalar. Com que l'Aina no ha escalat gaire i només podíem fer una matinal, hem anat a Berga, concretament a sota el santuari de Queralt, a un pany de paret que hi ha a 4' o 5' baixant pel camí que va del Santuari a Berga.
En aquest pany de paret hi ha 6 vies d'entre IV i IV+, i potser amb algun pas de V al inici de les dues vies de més a l'esquerra. La roca és molt bona, les vies estan molt ben assegurades amb químics, i a dalt hi ha cadenes amb mosquetó. Vaja, un lloc perfecte per iniciació i per passar-hi un bona estoneta.
Avui a més hi hem tingut la música del Cercavila de la Patum de fons, que m'ha fet recordar els anys de joventut que pujàvem a fer el salts i a beure barreja !!


L'Aina, després de fer 5 vies en top rope, n'ha pujat un parell de primera amb molta tranquil·litat i bones maneres. A veure si s'engresca més sovint a sortir i ben aviat em treu a escalar a mi.....

Montserrat. Agulla de la Monja, Via Josep Rigol

Ressenya treta d'Onaclimb.com

Avui dissabte, amb la Marta i el Jordi, hem anat a Montserrat a fer aquesta via que feia temps que tenia a la llista.
Com que darrerament altres companys de bloc l'han anat a fer, podreu trobar més informació en els seus blocs. Un d'ells el de l'Eduard.

Com que de comentaris de la via ja en trobareu molts jo us donaré, a aquells que no conegueu bé la zona, informació de com arribar a peu de via sense pèrdua ( nosaltres, que no coneixíem gaire la zona, ens hem passat el trencall, i hem fet 1/2 h més de pujades i baixades buscant la canal que porta a peu de via)

Aproximació:
Es va fins el Refugi d'Agulles i, uns 200m més endavant, es trenca a l'esquerra tot seguint el camí que porta al coll d'Agulles. Després d'uns 15' de pujada i pocs metres abans d'arribar al Coll, s'arriba al peu de l'Agulla Sense Nom. En aquest punt hi ha unes lletres grogues pintades a la roca i també és el lloc a on comença el camí marcat amb punts blaus que haurem de seguir.


El camí de punts blaus surt a la dreta i, després de planejar una mica, comença a pujar durant uns 10' o 12', ( en alguns moments també planeja) i passa pel costat d'un gran pi de tres branques


i arriba a un coll a partir del qual comença a baixar durant 6' o 7'.



Al final d'aquesta baixada hi ha una fita que no cal sobrepassar, ja que pujaríem fins al peu de les agulles del Lloro, El Bisbe i la Monge, sinó que en aquest punt hem de baixar uns 3' o 5' per una canal sense camí gaire definit ( la Marta ho senyala) fins a peu de via.

Al arribar al peu de via, veiem una cabra que imprudentment es passeja per la paret sense corda ni casc !!!



Com que anàvem tres, i la cabra friki no volia fer cordada amb cap de nosaltres, he proposat al Jordi i a la Marta que, per agilitar l'ascensió em deixessin tirar de primer, i com que no han rondinat gaire, he pogut gaudir de primer tota la via.
La primera tirada sempre t'agafa fred, i tot i no ser difícil, la roca està una mica bruta i com que te els espits molt separats, cal anar molt en compte ( no es pot caure).
La segona tirada te una roca molt bona que dona molta confiança.


A la tercera tirada cal fer "el mono" per arribar al primer espit. Els següents passos es fan bé en A0, i te una sortida fina i maca fins el darrer espit abans del flanqueig que et permet entrar a la reunió.
Els primers metres de la quarta tirada son verticals i els passos es fan macos sobre una bona roca, després la via continua més senzilla fins arribar a la reunió.
La darrera tirada es fa en artificial. Jo he anat deixant, un cop passats, alguns seguros sense passar-hi la corda, ja que al final de la tirada, el rosec de la corda hauria sigut força molest.


Els tres a dalt del cim, havent fet una via recomanable i en un entorn immillorable. Gracies als equipadors ( germans Masó)



Per baixar es pot fer un rapel de 40 metres o bé dos ( si vols fer-ho amb una sola corda) un de 15m i un de 25m des d'una sabina.

Montserrat. Monestir, agulla de la Granota, Via Pique longue

Ressenya d'Onaclimb

Avui amb el Xavi Solà hem anat a repetir aquesta bonica via a l'agulla de la Granota. Jo ja l'havia fet fa un parell d'anys amb l'Oriol Pujol, però aquella vegada no havíem fet, per desconeixement, el primer tram de la via que no surt en aquesta ressenya.
Quan vaig llegir el post dels Kutrescaladors i vaig adonar-me que ens havíem deixat de fer un tram, vaig pensar que valia la pena tornar-hi.

Ressenya dels Kutrescaladors.

La via està una mica polida en els primers metres, però la tònica general és de roca molt bona. La via està molt assegurada assegurada amb espits i parabolts pintats de color verd.
El Xavi ha enllaçat les dues primeres tirades del primer tram sense problemes
Pel que fa a la segona part de la via, és recomanable, si no vols patir molt amb el rosec de les cordes, fer la R4 que marca la ressenya. Nosaltres també hem enllaçat les dues tirades però al Xavi l'hi ha costat molt recuperar les cordes.
La penultima tirada te uns passos de 6a en els que el tercer espit està massa a la dreta i et fa patir molt per xapar-lo
Pel que fa a la darrera tirada l'hem fet tos dos de primer, es a dir que després de pujar, el company ha despenjat al de dalt.
La 6a tirada, es pot desgrimpar resseguint l'aresta. Un cop a la R5 hi ha un rapel que costa d'agafar i que baixa per la canal. aquest no és el rapel que cal fer, ja que el de la via el tenim al darrera. Cal pujar damunt de l'agulla que tenim al darrera i des d'allí, amb cordes de 60m, podrem arribar amb un sol rapel fins al peu de via, però arribarem a la canal, uns 8 metres més amunt de la R2bis.

El Xavi en la primera tirada del segon tram de la via

El Xavi sortint de la R3 i iniciant la que per nosaltres era la tercera tirada. El segon d'una cordada de Terrassa que ens precedia, està en el punt a on hi ha la R4.

Un servidor tibant en els primers metres de la darrera tirada


Apunt d'entrar a la darrera reunió. El cim de la Granota.

El Xavi en el tram d'aresta que hi ha entre la R6 i la R7


Vistes del monestir des de l'aresta abans de la darrera tirada. Amb sardanes com a música de fons

Pels voltants de Sant fruitós en btt

Avui amb la Neus ens hem quedat a casa i ho hem aprofitat per sortit a fer una volta pels voltants del poble.
La passejada ha sigut de 36'5 km i 424 m de desnivell acumulat. El track el trobareu a Wikiloc

Els camps d'ordi ja completament rossos, aviat es començaran a segar

La sèquia, amb sol i ombres, un lloc idílic per passejar-hi

Montserrat, sempre omnipresent en el paisatge del Bages

Monestir de Montserrat. Via Chachi Piruli

Aquest diumenge amb el Jordi hem anat a la zona del monestir de Montserrat, en concret al costat de l'Elefantet a fer la via "Chachi Piruli "
Via molt recomanable per la bona roca, trams de placa molt macos i ben assegurats, tot i que t'obliguen a escalar i amb una aproximació molt curta. Ideal per fer una matinal o per una tarda ja que al estar orientada a l'Est, queda a l'ombra.
Nosaltres hem començat per l'entrada de l'esquerra per poder fer aquesta primera tirada que comença amb una bavaresa i que és molt maca. Després de fer la segona tirada( un pel estranyota ) hem retornat a la via original, deixant per a la propera visita el tram inicial de la tirada del 6a+.