16 d’oct. 2012

Sant Llorenç de Montgai

 

Aquest divendres amb la Neus i l'Aina teníem previst fer una "triatló" d'activitats a Sant Llorenç de Montgai.
La nostra intenció era fer una excursió al voltant de l'embassament i a continuació llogar unes piragües i remar una horeta per finalment dinar i acabar la jornada amb una escalada.

La nostra sorpresa va ser gran quan al arribar al poble varem veure que no hi havia aigua a l'embassament i que la bellesa de l'entorn, de la que tant havíem parlat amb la Neus, havia quedat sensiblement trastocada.

Tot i això varem deixar el cotxe a l'entrada del poble i vam iniciar, tot reculant en direcció a Camarassa, la volta al l'ambassament. La nostra segona soprpresa del dia va arribar quan, després d'una agradable excursió d'1h i mitja, arribavem a la presa i ens trobavem el pas barrat per les obres que s'hi estan fent ( aquestes obres no estan anunciades al inici del camí que surt del pont) i haviem de recular sobre les nostres passes fins el cotxe.
Una mica desencisats, però amb una bonica passejada ja feta, vam dinar i a la tarda ens dirigíem a la paret de la Formiguera, a on l'Aina i jo ens varem posar a la via "Sabina Wall", per a després canviar a la via del costat, la " Memòria selectiva" , ja que hi havia una cordada de Mataró que també l'estava fent i amb qui varem estar compartint paret, parlant i fent broma.


 L'embassament quasi-bé sense aigua

Escalant a la paret de la Formiguera

  L'Aina a la R.2 de la memòria Selectiva

 La cordada del GEAM de Mataró a la R.3 de la Savina Wall










Lluis Baciero

Segons informa el diari Regió-7, l'escalador de Sabadell, Lluís Baciero, que treballava pel patronat de Montserrat, va morir ahir quan va caure d'uns 20 m d'alçada metres estava treballant a la zona d'escola d'escalada que el Patronat i la FEEC havien equipat a la Miranda de Sant Joan ( Gorros).
Els "talibans", havien tret uns 30 ancoratges de la zona i en Lluís, que estava revisant l'estat en que havien quedat les vies d'escalada quan per algun motiu va tenir l'accident, va ser la primera víctima mortal d'aquests "escaladors"  que consideren que la vida i la seguretat dels altres està per sota de la seva opinió de com cal equipar o escalar.
Arribar a causar un accident mortal, si és demostra que ha estat aquesta la cuasa, és sobrepassar una línia vermella que pot tenir serioses consequencies per qui ho ha fet i per tot el col.lectiu d'escaladors, que per un costat lamentem la mort d'un company, amic o conegut, i per laltre, que podem veure com la justicia i els tribunals finalment entren a dirimir actes d'equipament i desequipament de vies d'escalada i les conseqencies que en poden provocar.


11 d’oct. 2012

Perduts en la boira



Aquesta tarda del dimecres el temps a Gorros ens va jugar una mala passada i vam acabar escalant entre boira i pluja.
Haviem escollit una de les darreres vies del Guillem, la " Ulu-Apa" a l'Ullal de la Magdalena, però la possibilitat d'haver d'aguantar un xafec penjats d'estreps a la R.2, ens va fer decidir canviar de via i sortir per l'Aresta Joan Manel, que al poder-se fer en lliure, ens permetia una escalada més ràpida.
El Joan Asín va fer un flanqueig a la recerca dels espits d'aquella via, i després d'un tram força exposat, va arribar a la línia que ens va portar a la R.2.
Va ser doncs una tarda que, malgrat tot, varem aprofitar per escalar una mica.

Escalant la segona tirada de la via Ulu-Apa

El Jordi i el Joan A. arribant a la R.2

El Joan Asín a la recerca de la via de l'aresta Joan Manel

El Jordi Puig fent la darrera tirada



Foto-cim
Els perduts a la boira
Joan Asín, Joan Baraldés i Jordi Puig


9 d’oct. 2012

Via " Buriles Rojos" i combinació de les vies Stradivarius i Aresta del Violí"

Visió general de Sant Benet amb les dues vies escalades


Aquest diumenge amb el Miquel vam pujar a Sant Benet amb la intenció de fer un parell de vies.
Com que no teníem ganes de suar, varem agafem el funicular de sant Joan i això em va donar la oportunitat  de conèixer i saludar al Francisco Belmonte, un dels escaladors que va obrir la via " Bella Easo" a la Magadalena Superior i que darrerament ha estat motiu de conversa pel fet que va ser desequipada, ja que trepitjava algun tram d'altres vies, i que podria ser restaurada si les parts implicades es posen d'acord.
Un cop arribats a la part superior del funicular prenem el camí de baixada en direcció a la panxa del Bisbe i comencem amb la recentment restaurada via " Buriles Rojos". En trobareu informació de primera ma en el bloc dels Visas que en son els seus autors.
La via te el nom pintat al seu inici i els parabolts inox estan pintats de color vermell, per tant no te pèrdua possible.

1a. tirada. Te uns passos molt finets, de preses petites i poc cantelludes que t'agafen en fred i et fan escalar concentrat. l'entrada en flanqueig a la reunió també te el seu punt. Jo li posaria V/ V+ tot i que la ressenya original només la gradua de 5b
El Miquel a la primera tirada

2a. tirada. És espectacular per la bona roca i la verticalitat de la mateixa. La sortida de la reunió continua tenint el seu punt. Jo hi vaig deixar posat un pont de roca que assegura la sortida fins arribar al primer bolt. A partir d'aquest cal escalar força ja que les assegurances no estan a tocar i cal superar algun pas molt vertical. Tirada molt maca.

3. tirada. Surt de la reunió per l'esquerra amb uns passos de IV fins el primer bolt i per sobre d'aquest es pot llaçar un merlet molt gran i robust, la tirada va perdent verticalitat i esdevé fàcil. La reunió la trobarem a la placa, a la mateixa alçada dels arbres.
El Miquel a la Tercera tirada

4. tirada. Facil de III i II fins arribar a la sabina que hi ha a sota de la berruga final. Amb 10 m més de II arribarem al cim a on no hi ha reunió.

Descens. Amb una corda de 60m es pot fer amb un sol rapel de 31 m, però cal fer atenció perquè és molt just i les cordes no arriben al terra.!!

Via molt recomanable.

Combinació de les vies Stradivarius i Aresta del Violí.


A continuació varem anar a la agulla de la Miranda de Sant Benet, que està al costat mateix de la Panxa del Bisbe, i ens vam enfilar per la via Stradivarius, que jo havia ja escalat feia molt temps i de la que en tenia un record molt bo de la 1a tirada. Un cop a dalt, decidim acabar l'escalada per la 3a. tirada de la via de l'Aresta del Violí, que és més fàcil que la Stradivarius, però que tot i això te uns metres molt finets i que et fan treballar el coco de valent.

1a Tirada. Els primers metres son comuns amb la via de l'aresta del violí. Te 55 m de  Vº i roca excel·lent, amb algun tram extraplomat que jo li posaria de V+. Arribes al bosquet a on es fa reunió en algun arbre.

2a. tirada. avances uns metres per entre els arbres fins arribar a la paret. Si vols fer la 2a. tirada de la via Stradivarius s'haurà de desgrimpar uns metres la canal. Nosaltres optem per sortir per la tercera tirada de la via de l'Aresta del Violí que ens presenta un mur vertical de presa petita i poc cantelluda, que ens fa posar les piles. després del 3r. parabolt cal un pas de decisió i anar a cercar el 4r. que es veu molt lluny. Arribat a aquest la paret perd verticalitat i arriba més facilment a la R.
El Miquel en els passos difícils de la darrera tirada


Descens.
Nosaltres varem deixar dos maillons a la R. superior per poder rapelar fins la canal ( 30m) i desgrimpant una mica, varem fer un segon rapel de 30 m que ens va deixar per sobre de l'inici de la via a on s'hi arriba caminant.
Escalada molt recomanable.

5 d’oct. 2012

Francesc Salvadó. Kpujo

Francesc Salvadó, el fundador de la web Kpujo, ens ha deixat.
Tots els que varem descobrir mil i un racons de Montserrat gràcies a la seva feina, mai li podrem agrair prou tot el que va fer per tots nosaltres

Descansa en pau.

Adeu company.

4 d’oct. 2012

"Abonament" a la Codolosa.






Aquesta setmana, aprofitant que encara hi ha prou llum per escalar i que la temperatura a les tardes és molt agradable, he anat un parell de vegades a la Codolosa.
El dilluns amb el Jordi Puig varem repetir la via del Pi i vaig aprofitar per posar-hi alguna assegurança més allí a on la via era una mica exposada.
Aquest dimecres hi he tornat amb el David, que encara no coneixia aquesta zona, i hi hem escalat la via de les Cabres i la Full Equip.
En definitiva, es tracte d'aprofitar al màxim el " Forfait " de temporada !!!

El Jordi fent la darrera tirada de la via del Pi



El David a la Full Equip











2 d’oct. 2012

Nova via a la Magdalena Superior. via " Terra Lliure"

 

Recorregut aproximat de les vies.

Fa uns mesos, quan estava amb el Manolo restaurant la via Charlot a l'ullal de la Magdalena, van aparèixer dos escaladors, el Lete i el David, per escalar la via Amistat d'Estiu a la Magdalena Superior, una via que el mateix Lete ens va dir que l'havia obert feia 30 anys. Com que varem pujar per vies paral·leles, vam poder anar parlant amb el Lete i, mentre escalava la via original cercant els pocs burils que hi ha, ens va explicar que algú havia equipat una via amb espits, a la que tothom anomenava erròniament Amistat d'Estiu, i que ell havia desequipat ja que trepitjava una part de la seva via original i també la Mingo Arenas.

En un principi vaig oferir-li la meva col.laboració per restaurar la seva via Amistat d'Estiu, però ell finalment va preferir obrir una via nova que havia de passar entre l'Amistat d'Estiu original i la Simón. Així que aquest setembre ens varem trobar per obrir des de sota aquesta nova via. La via s'inicia a la part esquerra de la rampa inicial, supera el llavi inferior característic d'aquesta agulla, i creua tot aprofitant la R1 de la seva via "Amistat d'estiu" per després anar clarament a l'esquerra i pujar per un pany de roca lliure de cap via.
Aquí teniu el resultat de la feina feta, que podria canviar si finalment hi tornem per posar algun parabolt en el darrer tram de la 3a. tirada, a on el Lete i va posar una flor de pitons que varem treure durant la 1a. repetició i una baga en un marlet.
Parlant de l'altre via, personalment crec  que, la "falsa" via Amistat d'estiu , que molta gent feia ja que estava generosament assegurada, s'hauria de tornar a equipar. Això ho vaig comentar amb el Lete i ell, que voldria conèixer als autors d'aquesta via per comentar el tema, em deia que estaria disposat a restaurar la via, respectant els trams, com el de la primera tirada, que no trepitjava cap via, i cercant una línia nova, quan aquella trepitjava alguna via pre-existent. Això però serà un altre capítol que pot tenir continuïtat en el futur.


Dades generals.

- Via: “ Terra Lliure ” 130m 6a ( V+/ A0 obligat)

- Oberta:  per Manuel Pérez i Joan Baraldés el setembre del 2012

- Zona: Montserrat. Gorros. Magdalena Superior

- Orientació:  Est

- Equipament: Parabolts, pitons

- Material necessari: 8 cintes exprés. I joc de friends

- Aproximació: Pujarem fins l’estació superior del funicular de Sant Joan i, un cop allí, en 5’ arribarem al peu de via.

- Descens: Un rapel de 55m o bé dos de 10 i 35m

1a. Tirada. 25 m ( III-), Inici de l’escalada pujant per un tram molt senzill a on no hi ha cap assegurança però a on hi  podrem emplaçar friends o tascons.

2a. Tirada. 35 m. ( V+) Comença amb un tram difícil i fi assegurat amb 3 parabolts. Superat aquests metres inicials la via continua uns 15m per una placa tombada i de bona roca fins a trobar un pitó i tot seguit fa una clara diagonal a l’esquerra fins arribar a la R.2 (3 parabolts i un pitó)

3a. Tirada. 25 m. ( V+) Comença amb uns passos molt fins a la vertical de la reunió per després fer un clar flanqueig a l’esquerra fins arribar a la R.3.(2 parabolts, 1 espit vell i un pitó)

4a. Tirada. 20 m. ( 6a ) Comença amb uns passos molt fins a la vertical de la reunió per després encarar la part més difícil de la via fins arribar a la R.3.(5 parabolts )

5a. Tirada. 25 m. ( V+) Comença amb uns passos fins a la vertical de la reunió, passa pel costat de la Reunió de l’Amistat d’Estiu i encara l’arribada al cim de l’agulla per un esperó molt vertical amb roca excel·lent.(5 parabolts )

El Lete equipant la 5a. tirada, que era la única que ens quedava per equipar aquest diumenge.



Escalant la 3a. tirada


 El David encarant el 6a de la 4a,. tirada

 Fotocim
Joan B , Lete i David