La Pastareta. Vertic i Vilmanbar.

Ressenya del Natura 100%

Aquest dijous cerquem l'ombra de la pastareta, però arribar-hi comporta una bona suada que ens deixa ben baldats.
Com que està nuvol comencem a la cara Est escalant la via Vertic, una via fàcil i amb roca extraordinaria que ens fa gaudir i apujar els ànims. A continuació fem en top rope una via que puja a la seva dreta, amb trams desplomats que es fan molt durs.
A continuació passem a la cara Oest a fer la via Vilmanbar, una via dura, que el Toni es treu neta empalmant les dues primeres tirades, 45m, i que jo faig ajudant-me de les cintes en els passos més difícils.

Stromberg

Aquest dilluns voliem escalar a l'ombra i pujar a gorros sense suar, però la vaga dels treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat de Montserrat ens ha impedit pujar amb el funicular de Sant Joan i per tant hem fet una bona suada per arribar a peu de via.
La via Stromberg, una classica de Montserrat, l'he repetit 4 vegades i tot i aixó sempre ve de gust tornari, però el pas de v+ de la primera tirada m`ha costat de fer i els de la 3a. encara més. El desplom de 6a (?) de la darrera tirada l'he tornat a trobar molt difícil, fins hi tot tibant de les cintes !! En anteriors ocasions l'havia superat anant per la dreta, però ara ha caigut un bloc de pedra i el pas és més difícil i ja no és tan bona opció.
Aquesta via va ser restaurada pel Guillem, el seu autor, ara ja fa uns quants anys i els parabolts estan molt rovellats. Com que és una gran via i per tant molt repetida, caldria animar al Guillem a fer una segona renovació amb parabolts inoxidables i deixar-la perfecte per molts anys.

 El Toni iniciant la via.

 Gaudint de la fàcil i bonica segona tirada.

 Iniciant la tirada estrella.

 Empalmant la 4a, i 5a, tirades.

Pels Empedrats al refugi sant Jordi

Caminada preciosa i ombribola des de la casa de la natura de la Salle fins el refugi de Sant Jordi, resseguint el torrent de la font del faig i passant pel Empedrats.
Aquí trobareu el track

 Per les passarel.les del bullidor de la llet, que avui baixava sec.

 Triant el menú del dinar al refugi sant Jordi.

Banyant-nos en l'aigua glaçada del salt d'aigua dels Empedrats

Doble doblet a Gorros

Aquest dijous vàrem pujar a gorros a fer una integral. Mentre el David i el Xermi feien la via infidel i  a continuació la via Optima, una integral que amb el Tonia haviem fet ara fa un any, nosaltres varem començar per la via Escalada Virtual i vàrem continuar per la via Ana Maria Correia. Escaldes a l'ombra que son d'agrair en el mes d'agost, tot i que ahir la tremuntana ens portava un airet fresc que va enfredolar als meus companys que cercaven el sol com les sargantanes :-))

 Ressenya del Joan Asín

 El Toni superant els dificils passos de l'inici de la via Escalada Virtual.

 El David a la Reunió de la via Infidel.

 Superant el diedre de la 4a. tirada.

 El Toni iniciant la 4a. tirada de la via Ana Maria Correia.

Escalant la darrera tirada

Sant Llorenç i Camarassa

Aquest dissabte no tenia gens clar que pogués escalar, un dolor lumbar em feia temer que no podria fer-ho. Per sort el Josep Estruch m'havia demanat si sortiriem i es va apuntar a venir amb nosaltres, de manera que si jo finalment no podia escalar, el Toni tindria company de cordada.
Vam anar a Sant Llorenç de Montgai pensant-nos que hi hauria nuvols i que no faria massa calor. Al arribar-hi vaig demanar als companys que abans de posar-nos en el diedre Vidal Farreny fecim per començar  una via molt fàcil (Per la canalla) per tal de veure com responia la meva esquena.
La Vidal farreny comença amb una tirada no gaire difícil, però la segona tirada te un pas desplomat que jo vaig haver de fer en Ae, mentre que el Josep el va fer molt bé en lliure.
Veient que la calor començava a apretar, vàrem decidir anar a la presa de Camarassa per poder escalar a l'ombra. Allí varem escalar el puro per la via Jopuma entrant per la directa Gutierrez.
Finalment una matinal ben aprofitada.

Narieda Oest. Via "El Baron Rojo"

Aquest cap de setmana la previsió de la meteo ens deia que la calor apretaria de valent i, seguint una recomenació del Pere Joan, vaig proposar al Toni d'anar a la cara Oest de la Roca Narieda, en concret al sòcol que queda a sota de la via Xelo Bam.
Des de la carretera, davant d'una petita esplanada a on s'hi poden aparcar 3 cotxes, surt un corriol que anirem seguint amb clara tendencia a l'esquerra ja que la nostra via, El Baron Rojo, és la que queda més a l'esquerra. Tant l'aproximació com l'escalada la farem totalment a l'ombra i això potser és el que més em va satisfer de la via. Trobar el peu de la via ens va costar una mica ja que només portavem una ressenya d'un dibuix de l'Armand Ballart que havia sortit publicat en un monogràfic de la Roca Marieda. Nosaltres hi hem deixat un parell de fites en el punt a on cal deixar el corriol i atravessar uns metres de vegetació per arribar al peu de la paret.

La via està equipada amb espits vells i rovellats. El primer el trobarem a uns 8m del terra i costa de veure. La R1. és nova i nosaltres la vàrem deixar equipada per rapelar. Al seu costat n'hi ha una altre de vella i 5m més amunt una segona també molt vella i que segurament era la original. Des d'aquesta R.1 es pot arribar al terra amb rapel de 30m molt just.
La primera tirada, amb força  vegetació que ens tapa les preses, es deixa fer amb una dificultat de V i algun pas de V+.
La segona tirada, és molt més vertical i difícil.  I tot i que la ressenya que portavem deia que era de Vº, jo hi vaig fer diversos passos d'A0.  A la seva dreta hi veurem espits d'una altra via i que acaba a la mateixa R.2.
Nosaltres hi vàrem deixar un maillon i cordinos nous per poder rapelar amb més seguretat.

 El Toni en els primers metres de la via.

Sortint de la R.1

Integral a la cresta dels Cingles de la Creueta

Aquesta setmana el Toni no va poder sortir a esclar i jo vaig quedar amb el Pere Joan Bosch per anar a fer la integral de la cresta dels Cingles de la Creueta, a sobre de la Nou de Berguedà. Al tractar-se d'una cresta esdevé una escalada discontinua, ja que es convinen panys de roca vertical, a on ens cal escalar, amb d'altres a on grimparem o caminarem. Tot i això no deixa de ser una activitat interessant en la qual nosaltres hi varem fer 24 tirades. El primer tram de la cresta el farem a l'ombra, la qual cosa es d'agrair en aquesta epoca de forta calor. Quan s'arriba al collet per on passa el camí que uneix la casa d'Espades amb la de la To, hi trobarem la via " matins a la fresca" i "la via del tronc", nosaltres vàrem escalar la Matins a la fresca però podiem haver escollit la del tronc, que puja al seu costat, o bé rapelar i fer les dues abans de continuar escalant la cresta.
Hi ha trams molt selvatics en els quals ens caldrà cercar el millor camí per continuar. Trobarem un tram de baixada a on farem un rapel de 10m i un altre a on desgrimparem un tram força vertical .Això li dona un punt d'aventura i descoberta a l'activitat que, per alguns serà un incentiu, i per altres un inconvenient.
En definitiva es tracta d'una excursió vertical a on hi escalarem passos difícils en els que, tot i estar equipats ens anirà bé portar un joc de friends, i força trams de grimpar i caminar pel fil de l'aresta.
Aproximació. Comencem a escalar al costat mateix del camí i el retorn el farem en 20 minuts d'agradable passejada.

Punt a on iniciarem l'escalada de la cresta.

El mateix tram de la cresta vist des d'una altra prespectiva.

En Pere Joan a la primera tirada de la cresta.

 

 Sortint en lliure del tram d'artificial de la 3a. tirada.

 Reunions còmodes i a l'ombra.

Els Cingles de la To ens observen al sol mentre nosaltres estem a l'ombra.

 Un dels molts trams de cresta fàcil.

 En Pere Joan iniciant la via Matins a la Fresca

Al Fons el Pedraforca sembla observar la nostra escalada.

En Pere Joan iniciant el darrer resalt de la Cresta.