Vies Xin Xan i Monts Emi. a Sopeira

 Aquest cap de setmana varem escalar a la zona de Sopeira, el primer dia a la paret de la presa d'Escales la via Xin Xan i el segon a la paret del Pic de Sant Cugat la via Mont Semi.

La Xin Xan és una via molt equipada, d'una dificultat que no supera el Vº i per tant ràpida i disfrutona. Nosaltres al arribar a la feixa, com que haviem d'esperar als companys que venien darrera, varem seguir una línia de parabolts que veiem a sobre nostre i que va resultar ser una via de 50m amb algun pas de 6a.
Un cop rapelada aquesta via i ja amb els companys a la feixa varem resseguir el cable de la feixa fins el túnel de baixada que uns metres més avall es divideix en dues sortides. Cal agafar la de la dreta que ens portarà a una feixa assegurada amb un cable i que ens porta fins a peu de la presa sense necessitat de rapelar.
Com que nosaltres haviem deixat el cotxe a la part inferior de la via, vàrem haver de baixar per les escales velles i atrotinades que estan a la paret al costat de la presa i a on hi comencen algunes de les vies.

 Inici de la via.

Les cordades que pujaven per la via Xin Xan i la via Garcia G. que puja a la seva dreta.


En el túnel de descens.

En aquesta ressenya jo hi he posat, en les tirades 4a. i 6a., el grau de dificultat que ens ha semblat que tenen.
Com que si no es coneix la zona pot costar una mica trobar el peu de via, hi he posat la referència de la via "Gosa" ja que hi havia una cordada que la va escalar i que per cert acaba quasi al mateix lloc (25 m per sobre) que la Monts Emi.

Pel descens nosaltres vàrem resseguir la feixa passant primer per la cova que teniem al costat mateix i  resseguint el peu de la paret, uns 100m més a l'oest, un cop a sota de dues coves, cal baixar per la canal terrosa fins que trobarem una primera corda fixa. continuem baixant i trobem mes cordes fixes fins que finalment arribem a la ferrada a on un cable d'acer ens ajuda a baixar si no volem fer rapels per les vies que hi ha equipades en aquella zona. Finalment una canal de terra i pedres molt relliscosa ens porta a peu de carretera, davant de la porta de la central elèctrica. Una baixada força llarga que fàcilment pot superar l'hora.

Pel que fa al material es pot passar amb només cintes en les dues vies tot i que un joc de friends sempre ens pot ajudar a millorar-ne la seguretat de la via Monts emi.

 Inici de la via. Flanqueig de la 1a. tirada.

En Pany a l'inici de la 4a. tirada, la més difícil de la via.

 En Jordi i el Joanet arribant a la R.4.

En Joanet superant el desplom de la 6a. tirada.

Via " Les 5 feixes"

Aquesta setmana el Pere ens demana anar a Vilanova de Meià, ja que no hi ha fet cap via llarga, i el Jordi proposa repetir la via de les 5 feixes.
Aquesta via comença a peu de carretera i no te continuïtat ja que, com el seu nom indica, està partida per 5 feixes, però et permet escalar un bon grapat de metres amb trams interessants, especialment les tirades 4, ( un diedre molt maco) 5 i la variant de la 5.
La via te 6 tirades però com que la 5a te una variant, la podem fer per ambdues línies i per tant escalar 7 tirades.
La via està equipada amb parabolts, bagues i algun espit. Només ens calen 12 cintes.
Per baixar podem fer-ho per la mateixa via alternant rapels, desgrimpant  i caminant, o bé resseguir la carena i trobar el camí que ens portarà a la carretera menys d'1km més amunt del lloc a on comença la via.

Salut i a escalar.

 En Jordi arribant a la R.5 i el cotxe a peu de via.

En Pere a la 5a. tirada original.

La cordada

Vilamala. 3 finals de via

Aquest dissabte torno a Vilamala després a on en Pany i en Pere encara no hi havien escalat mai. Els hi proposo deixar el cotxe a la corba a on s'aparca el cotxe i baixar caminant per la carena a trobar els finals de les vies i rapelar per fer les dues tirades finals de les 3 vies escollides.
Una manera de fer curta l'aproximació i d'escalar els trams més bonics de les vies.
El rapel el farem per la via " detritus quirúrgics" la de la dreta (color blau) i tant aquesta via com la del " camí dels Alamalivons" estan equipades i només ens calen 7 cintes expres.
Per la via ulls de falco ens pot anar bé algun friends ja que només hi trobarem 2 espits a la primera tirada i 4 a la segona.

Tornem a Odèn

Aquest dissabte anem a Odèn, després de força mesos de no escalar-hi i fem tres cordades.
Amb en Pany fem una combinació de vies que ens permeten fer 8 tirades i per tant aprofitar be el temps.
A la paret, d'ença que hi vàrem obrir les vies, hi han tornat a creixer algunes argelagues que tapen les preses i que ens fa pensar que hi haurem de tronar a netejar-les i a millorar alguna de les reunions que no tenen un bon rapel.
Les vies estan força equipades tot i que en els trams més fàcils ens caldrà posar-hi alguna peça.

Gorra Marinera i Magdalena superior

Aquest dissabte la previsió de pluges a molts indrets ens fa decidir per quedar-nos a Montserrat.
Mentre en Jordi i el Pere van afer la via Charlot a on també s'hi adrecen al Manel i la Ita, nosaltres anem a fer la via Monterde a l'agulla Marinera , una via que anys endarrere va provocar moltes discussions i repetits des-equipament i re-equipaments. Nosaltres hem trobat parabolts serrats i,a la primera tirada, únicament hi ha un parabolt. Al arribar a la 3a. tirada, al no veure cap assegurança per on continuava  hem decidit tirar pel dret i sortir de forma directa.

Després hem anat a la Magdalena superior a fer la via Acròmion del amic Guillem Arias.
Via equipada.

Les Arenes. Les roques de l'Aguilar.

Aquest dissabte anem a les Arenes per poder escalar a l'ombra. Fa unes setmanes hi vàrem anar per conèixer aquesta paret però el dia abans havia plogut i la paret estava impracticable.
Aquesta vegada la paret està seca i ens permet un primer contacte amb aquesta roca, que tot i estar sanejada, encara cal mirar en compte, i les seves vies.
Aparquem passat el pont i en 15 minuts arribem a peu de les vies de la dreta.
Totes les vies estan marcades amb un xapes amb el seu nom.
Amb en Pany comencem per la via Aresta de la sardana, una via fàcil i ben assegurada amb parabolts de 12mm com totes les del sector. Rapelem i fem la via Buscapeligru, molt maca i més sostinguda.
Un cop a dalt, per no escalar al costat dels companys amb el risc de la caiguda de pedres, ens desplacem caminat amb molta cura per no fer caure pedres cap a les vies del centre de la paret, passem pel costat d'un màstil amb l'estelada que algú ha doblegat i trobem dues reunions unides per un cable elèctric que no entenem quina mena de funció hi fa.
Rapelem la via Jaume Camarassa i l'escalem, per tornar-la a rapelar i fer la via Ratpenat que comença al costat mateix. Un cop a dalt ja son les 12 i el sol comença a picar, tot i això tornem caminant a la zona inicial a on els companys han continuat escalant i ens recomanen que fem la via Diedre 27 d'agost. Així que tot i que el sol enlluerna quan mires amunt cercant les preses, fem aquesta via i donem per acabada la matinal.
Una zona molt ben equipada, interessant de conèixer i de fàcil accès.

 Amb les motxilles a peu de via escalem l'aresta de la sardana. Els companys a la R.1

  Xapes que ens indiquen la via.


Les crostes o llastres sanejades.


Escalant a l'ombra.

 En Pany amb la Mola al darrera.

Escalant la darrera via del matí, el diedre 27 d'agost. amb un pas de 6a+ que es pot superar amb A0.

Joan Francesc. 6a.via a Corbera

Una pana en el cotxe ens ha fet canviar els plans d'aquest dissabte i finalment decidim pujar un cop més al santuari de Corbera.
Aprofitem per sanejar alguns blocs inestables de les vies que hem obert i obrim una nova via, la 6a.
via Joan Francesc  30m V. Equipada