22 de set. 2010

Arbres amb gana



Parc de Llívia. Maig 2017


 Odèn . Març 2017


 Maçanet de Cabrenys. Roc de França, març 2016


 Itàlia. Lucca. abril 2015

Arbre electrificat. França, St. Paul de Vence abril 2015

L'arbre que es menja la roca. Paller de dalt. Bergadà. març 2015

El Bages, març del 2015


"Arbre mort de gana" La Guàrdia Pilosa. novembre 2013






Plataner. Font de Burgaroles, aprop de Santpedor. Maig del 2013

 Un pi dins la soca d'un castanyer. Parc Natural d'Urkyola. Novembre 2012

 Un boix grèvol dins la soca d'un castanyer. Parc Natural d'Urkyola. Novembre 2012


Canadà. 2012

19 de set. 2010

d'Esterri d'Aneu a Montgarri i una mica més i tornada

Aquest diumenge varem sortir amb el Toni des d'Esterri d'Aneu per pujar amb la btt a Montgarri. La família mentrestant va pujar amb cotxe al Pla de Beret i ens varem trobar aprop de Montgarri per baixar plegats.
Un cop feta la sortida, ara ja puc dir que la propera vegada que hi vagi, que segur que ho faré, deixarem el cotxe al final de la carretera asfaltada i pujarem fins el Pla de Beret, ja que els primers km de carretera asfaltada es fan pesats i no son tant bonics com els que ens permeten arribar a Beret.
Trobareu el Track a Wikiloc

Quan ja hem fet alguns km de carretera en trobem amb aquesta meravella del romànic.


Aturada per refer-nos i prendre el sol amb els peus completament congelats, ja que aquella nit havia gebrat i els prats que encara eren a l'ombra estaven blancs !!

El Toni en les darreres rampes.


Arribant a Montgarri.

Ens torbem amb els que baixen del Pla de Beret.

El Bernat amb la creu i Montgarri al fons.

Fent un mos al pati de Montgarri.

El Refugi dels "Amics de Montgarri"

Visitant l'esglesia.

El Toni il·luminat per Sant Bernat !!

Fent una parada per dinar.

El Bernat rumiant quina en faria .

Darrers km de la pista, recentment restaurada, abans de sortir del parc dels Pirineus.

El bonic pont romànic d'Alós d'Isil

Pallars. Pic del Pinetó.


Aquest dissabte varem pujar al Pallars i, des d'e València d'Aneu, ens varem dirigir a Son i cap a Jou. Abans d'arribar al poble de Jou surt una pista forestal que ens deixa a 500 m del bonic refugi del Pla de la Font. Varem dinar molt bé al refugi i per la tarda vam pujar fins el cim del Pinetó

Trobareu el track a Wikiloc

Davant del Refugi del Pla de la Font

El poble d'Espot i les pistes de Superespot.

La Neus i l'Angels tot pujant.


Una mica abans d'arribar al cim, ens trobem amb un forat " el forat del Pa" però, com que no portàvem llum, no el varem poder resseguir fins el final.

Arribant al cim.


El Cim del Pinetó amb la cresta de la Roca Blanca al darrera.

16 de set. 2010

Montserrat. La Panxa del Bisbe.

Aquesta tarda del dimecres hem anat a la Panxa del Bisbe a fer una escalada clàssica. L'Eduard es volia entrenar a fer artificial posant plaquetes i tasconets i la veritat és que, a la 3a tirada, ho va poder fer força.
Aquesta és una via que es feia i es pot fer en A1 ja que està completament burilada. El problema és que els burils no tenen plaqueta i cal portar-ne moltes de recuperables. Nosaltres varem enllaçar la 1a i la 2a tirada que son les que estan reequipades amb parabolts, es a dir, que cada dos o tres burils vells hi ha un parabolt per tal que es pugui apurar en lliure.
La tercera tirada només te caps de burils i per tant cal posar-hi plaquetes, cordinos o aprofitar els cables dels tascons.
A la tirada de dalt, que és fàcil, només vaig trobar un buril vell, però es poden llaçar marlets o posar algun friend.
Via molt maca, especialment les dues primeres tirades. Caldria reequipar la tercera tirada amb el mateix criteri que les dues primeres i llavors quedaria una línia encara millor i molt més ràpida de fer, ja que si no portes 15 plaquetes recuperables, perds molt temps fent inventillos sobre peces molt velles i no gaire fiables.


Un servidor en els primers metres de la via

l'Eduard iniciant la via.

l'Eduard arribant a la R2.

Sortida de la R2

Com pujar si no portes suficients plaquetes recuperables. Aquí hi caldria un parabolt.


Arribant a la R3.


Inici de la darrera tirada, ja amb poca llum.

Fent el rapel a les fosques. Ja hem començat a entrenar-nos per l'escalada nocturna que un grup de bloguers farem el proper dimecres aprofitant la lluna plena !!



13 de set. 2010

Pedraforca sud. Les Llosanques


La foto i més informació la trobareu al bloc del muntanyenc


Aquesta ressenya la trobareu al bloc de l'Agrupació Excursionista de Catalunya

Feia temps que tenia a la llista visitar aquesta zona d'escalada i el diumenge vaig engrescar a les 3 dones de casa perquè hi anéssim. El pla era que la Neus i la Carla buscarien bolets i l'Aina i jo escalariem. Més tard vaig trucar al Toni per demanar-li informació de la zona, ja que ell ja hi havia estat, i també el vaig convèncer perquè m'acompanyés.
Varem deixar el cotxe a dalt de tot de la pista forestal que puja de la carretera de Saldes ( cal un 4x4 per pujar-hi) i amb 1h de camí ens plantàvem, després de passar per Prat de Reo, al peu de les vies.
El lloc és preciós i a més et trobes una font d'aigua fresca pel camí.
La ressenya que va penjar el Joan en el seu bloc, com ell mateix hi diu, no és del tot exacte, però et permet situar-te i identificar les vies. Pel que fa al grau de dificultat jo hi afegiria mig grau ja que considero que es fan passos i trams de V grau.
Al inici de les vies hi ha una fletxa picada a la roca.
Hi ha varies línies equipades amb parabolts de 8mm i de 10mm. Els bolts estan molt allunyats i pot ser interessant portar friends i tascons. Nosaltres varem fer 2 vies la n.2 i la n.5 i no varem posar res.
La roca és molt abrasiva i adherent. Es puja per unes canaleres brutals, i tot i la verticalitat que en algun punt te la paret, es fa força bé. Els peus de gat us poden quedar destrossats !!
A sota d'aquest amfiteatre per on pugen les vies, al costat de la dreta, hi ha també un gran pany de paret amb vies equipades que tenen molt bona pinta.
En definitiva, una zona molt recomanable que bé val una visita !!

El Toni iniciant la via n.2

l'Aina en els primers passos verticals de la via.

El Toni i l'Aina a la R1.

l'Aina sortint de la R2.

Pare i filla gaudint junts de l'escalada. Cal aprofitar-ho ara que podem !!

l'Aina rapelant la via amb Prat de Reo al fons.

Inici de la segona via de la jornada.
Arribant a la part més vertical de la via. Canaleres brutals que et permeten pujar encastant els peus i fent pinça amb les mans. V grau.


Aquest és el pany de paret que trobareu abans d'arribar a les vies de les Llosanques ( a sota i a la dreta) per on també hi pugen vies .