Aquest dissabte hem torna a roca Narieda després de molt de temps de no escalar-hi. Jo havia de ser a casa a les 6 i hem triat una via coneguda i no gaire llarga.
El camí d'aproximació a la paret ara està mol fresat i resulta més còmode i molt menys perdedor que quan varem visitar la zona per primera vegada ara farà 10 anys.
La via està equipada amb parabolts de 8mm i totes les reunions estan equipades per rapelar.
Tot i que podem fer la via només amb 13 cintes, és recomanable portar un joc de friends i que segur que els farem servir, ja que en alguns trams les assegurances allunyen força.
Inici de la via. En aquest punt també hi comença la via Per Tutatis, que comparteix recorregut amb la Gran manitú fins a la meitat de la segona tirada.
2a. tirada.
El Toni escalant la 3a. tirada.
Com que la 4a. tirada és molt fàcil, el David i jo la pugem junts per estalviar temps.
Aquesta vegada em demano fer de primer la 5a. tirada, la més llarga i difícil de la via (50m de V+), ja que en l'anterior visita m'havia tocat fer-la de segon.
El Toni a l'inici de la 6a. i darrera tirada. que segueix amb la mateixa tònica que l'anterior.
El Toni decideix fer la R.6 en un parabolt reforçat amb un pont de roca, a la sortida del desplom, tot i que 20m més amunt hi trobarem la reunió amb 2 parabolts.
El David, que ens ha cedit totes les tirades, sortint del darrer desplom. Per ell, que ja fa 7b, aquesta escalada ha sigut una excursió vertical.
A sota nostre els núvols encara o tapaven tot. Per sort nosaltres hem escalat a l'escalf del sol.
Com que totes les reunions estaven equipades per rapelar (el David i el Xermi les havien equipat amb bagues i maillons en la seva visita anterior) hem decidit baixar rapelant. Més còmode per més lent que fer-ho caminant.
