Ermita de Montalegre. Sector retaula

Aquest dissabte amb el Jordi anem a ponent per escalar a Sant Llorenç de Montgai però la boira insistent ens ha fet decidir per canviar de zona i pujar al Montroig a cercar el sol, en concret a les parets del retaula, a sota de l'ermita de Montalegre.
Allí el sol ens ha acompanyat quasi tota l'estona i hem pogut escalar tres vies de les moltes que hi ha en aquest petit pany de roca.
La graduació de les vies que hem fet és totalment subjectiva i està d'acord amb el nostre grau, que cada dia és més baix....l'edat no perdona.
La roca és bona i les vies estan ben assegurades amb parabolts. Només calen cintes expres.
Hem començat per la via nº10. "Rampes divertides" La primera tirada és curta, només 15m fàcils.
La segona tirada te uns passos fins a on hi hem fet un pas d'A0.

Un cop a dalt em tornat a baixar per posar-nos a la via nº8. " El retaule" d'aquesta via hem fet els primers metres, els més fàcils, per continuar un tram de la rampes divertides i acabar pel desplom de la nº4, "el tro de Cervera" que hem hagut de fer amb l'estrep.

Per acabar la matinal hem fet la via nº 13, " la via del mirador" que et deixa a la barana del pàrquing de l'ermita.
Els primers metres son difícils i ha calgut un pas d'A0, la continuació maca i més assequible fins a fer reunió en un arbre.
Caminem 10 m i encarem el darrer i curt tram d'escalada que també comença amb un pas desplomat i que ens ha calgut fer un altre A0. per a continuar ja més fàcil fins la barana.
Una matinal ben aprofitada guanyant la partida a la boira persistent de la plana.

 En Jordi a la via Rampes divertides.

 Per sobre el mar de núvols.

 En els primers metres de la via "el retaule"

En Jordi en els darrers metres de la via del mirador

Integral Bon Matí a la Codolosa

Aquest dissabte amb el Jordi ens quedem a Collbató i fem una integral a la Codolosa.
Fem 7 tirades i marxem a casa contents d'haver escalat més de 200m. que, tot i ser discontinus,ens deixen un bon regust de boca.
Combinació de 3 vies que estan equipades i per tant només ens caldran 10 cintes exprés.

En Jordi en els passos inicials de la 2a. tirada del Balcó de la Codolosa.

A la darrera tirada de la via l'àtic de la Codolosa

Retorn a Gorros

Aquest dissabte pugem a escalar a gorros. Jo feia temps que no hi pujava i encara desconeixia l'increment tant gran del preu del funicular de St. Joan.
Passat aquest primer ensurt i envoltats de turistes ens adrecem a la Gorra marinera. Mentre el Jordi i el Joanet fan la via sargantanes, nosaltres escalem una línia més directa per acabar escalant també els darrers metres d'aquesta via.
Mentre ells va pujant, amb en Pany rapalem i fem una via d'una tirada que puja per la cara sud
Un cop tots a dalt tornem a rapelar i mentre ells escalen la via Àpia, nosaltres escalem la Walt Disney, una via amb les assegurances força allunyades i velles, però amb una roca i preses brutals.

Via PA-BA. Paret del Devessó

Aquest dissabte, veient les previsions de la meteo, hem apostat per Malanyeu. Quan hi hem arribat la part baixa de la paret encara estava humida i el cel tapadot... Un cop a la paret hem començat per escalar la via Carla, a on hi he fet un petit retoc posant un parabolt a la sortida de la R.1. a on al obrir la via hi havíem deixat un pitó i que havia desaparegut ja fa temps.
Un cop feta i rapelada la via a.m en Pany anem uns metres més amunt a cercar un pany de paret a on obrir una nova via que queda a la dreta de la via Sac d'impaciència, que vaig obrir l'any 2012.
Començo a equipar la via i quan estic a mitja tirada el peu em queda empotrat dins una fissura i el dolor em fa baixar a peu de via i deixo que en Pany acabi la tirada.
Una nova via que haurem de veure si te possibilitats de continuar fins a dalt ja que a sobre de la R.1 es troba amb molta vegetació i caldria cercar-hi el pas.
La via esta assegurada amb parabolts i l'hem sanejat força. El grau és similar a totes les del seu entorn, bàsicament de Vº amb algun pas més picant que pot ser de V+.
La R.1 equipada per rapelar amb una anella.
Mentre nosaltres treballavem a la paret, en Jordi i en Joanet repetien la via Francesc Sunyol entrant-hi per una tirada que puja recte a la R.1.
També ens saluda en Xavi Diez quan baixa rapelant la via F. Sunyol i ens comenta que s'adreça a fer la via Adeu Espanya.
Tot i que a primera hora quatre gotes ens fan dubtar de si podriem escalar, al final va sortir el sol i la climatologia va ser perfecte.

Obrint el primer tram de la tirada.

 En Pany obre la part alta de la tirada.

 En Joanet a la via de la Carla.

 En Jordi

 Arribant a la R.1 de la nova via.

Una cordada autentica !!

el llaç groc i la pantera rosa

Aquí teniu les ressenyes de les dues vies La pantera rosa. i el Llaç groc

Aquest dissabte vam anar a l'Abella de la Conca a escalar aquestes dues vies.
Mentre en Jordi i el Joanet feien la via "La pantera rosa", en Pany i jo feiem "la via del Llaç groc"
Sembla estrany però, en aquestes parets tan farcides de vies, no hi havia cap més cordada escalant tot i el bon temps que ens hi va fer.
Nosaltres, un cop escalada la via del llaç groc, vàrem rapelar la darrera tirada , la més maca i difícil de la via, vam fer un flanqueig amb lleuger descens per anar a trobar la darrera reunió de la via Pantera rosa, per on pujaven els companys. Un cop allí vàrem rapelar la seva darrera tirada, potser la més bonica de la via, i la vam poder escalar. Així que un cop junts les dues cordades amb tres rapel i cercant el millor camí per des-grimpar els trams possibles, podiem arribar a peu de paret.
Material: 12 cintes expres, bagues llargues i un joc de friends.

trio de vies a la Nou de Berguedà

Dissabte passat vàrem anar a la Nou de Berguedà a buscar una mica d'ombra per escapar de la calor que anunciaven.
El Jordi i en David encara no hi havien escalat i ens decidim per fer dues cordades i escalar la via del tronc, matins a la fresca i una que puja per l'aresta i que havia obert l'Amadeu ja fa temps i que en Toni Alarcón, amb el vist i plau de l'Amadeu va equipar amb ponts de roca i un pitó per incrementar-ne la seguretat i que ha quedat una via molt maca de fer.
Per repetir les vies només ens farà falta unes 12 cintes, els estreps si no tens prou grau per fer-les en lliure i un joc de friends.
De totes tres vies en podrem baixar en un sol rapel de 30m.

Per arribar-hi

Via " Badalona" a la paret de Cabirols

El dissabte el Pany ens va proposar anar a escalar aquesta via que havia obert ell i en F. Suñol l'any 2.000, ara fa 18 anys, i que encara no havia repetit.
La via estava equipada amb espits i pitons i en Pany en volia reforçar o renovar les assegurances d'alguns passos, així que el Jordi, el Joanet, en Pany i jo ens varem dirigir per la massificada carretera del Pedra, plena de boletaires i excursionistes  fins aparcar a sota el refugi Estassen i començavem a fer l'aproximació al peu de via suant de valent a causa de la forta pujada per la tartera i la calor que va fer. El camí coincideix amb el de la gran clàssica  i repetida Civis Genis i únicament se'n separa un cop arribes a prop de la paret. Llavors cal anar a la dreta i continuar pujant tot grimpant per un arc molt marcat.
La via te 7 tirades però pot ser perdedora, com tota la cara Nord del Pedra, i a vegades pots fer reunions intermitges si no veus clar per on arribar a la següent reunió, a on sempre hi trobarem 2 espits.
La via ara ha incrementat els punts d'assegurances amb uns quants pitons més i 11 parabolts repartits entre totes les tirades. Tot i així encara trobarem passos exposats, principalment a la 6a. tirada, la més perdedora de totes si no interpretes bé la ressenya. Cal pujar per una fissura- diedre i, un cop superada, trobarem un pitó i llavors cal anar clarament a l'esquerra, intuint el camí fins a trobar un pito que ens fa veure que anem bé.
Una via en la que hi trobem trams de roca trencada a la 1a. i 4a. tirades, trams fàcils i trams molt difícils que ens faran escalar o tibar de les cintes.
Pel que fa a la dificultat de la via en la majoria de tirades hi trobarem passos que superen el V que marca la ressenya i poden arribar al V+ i 6a.
Material: amb 12 cintes exprés i un joc de friends en tindrem prou.
Descens: el farem caminat, no te pèrdua ni cap dificultat, mentre baixem ens anirem dirigint a la dreta fins a trobar el camí de la tartera.


Arribant al final de la tartera...per arribar al peu de via haurem de pujar grimpant per la diagonal que va a la dreta i que està a l'ombra.


Suats i cansats ens preparem per iniciar la via.

 la 1a. tirada ja ens ensenya com anirà la via i la roca.


A la R.3 hi trobem rovellons.

 El Pany iniciant la 4a. tirada...amb roca trencada a controlar


En Pany iniciant el diedre-fissura de la 6a. tirada.

En Jordi arribant a la reunió

 En Pany encarant els darrers metres de la via.

Foto cordades.