Via "Sol de mitja nit". " Serra de les Canals, Oliana

Avui hem anat a fer una via del Llorenç Vallès (Kutrescaladors) i d'en Pere Tutusaus. Teníem ganes de fer una via del Llorenç, ja que seguim habitualment el seu bloc i és un dels que més ens agrada.

Quan hem arribat a Oliana la boira era la reina i senyora de tot l'entorn i, per uns moments, em pensat que potser avui no havíem sabut escollir el millor indret a on anar a escalar.
Per arribar a la paret a on hi ha la via, a la sortida d'Oliana hem de tombar a la dreta seguint direcció a les Anoves. Uns 500m. més endavant seguirem un retol que diu "camp de tir " i 500m després veurem a la dreta un espai per aparcar i, a l'asfalt, una fletxa pintada que indica per on hem de pujar per trobar l'inici de la via. Tota la informació de la via la podreu trobar al bloc del Llorenç. http://antxpavil.blogspot.com/search/label/Lloc%20Oliana%20Canals
El Jordi al costat de la fita i la fletxa que indiquen el camí de pujada a la paret
En la primera xapa de la via i amb un "futur" enboirat
A la 3R finalment ja hem sortit de la boira
Els passos d'A1 de la 4a. tirada
El Jordi després del 6b de la 5a. tirada
Les vistes des del cim.
Coses a comentar
La roca no és gaire bona, tot i que es nota que s'hi ha fet una bona feina de sanejament ( nosaltres avui també hi hem col.laborat fent caure unes quantes llastres i pedres inestables). Amb fred i en fred, la roca dona males sensacions i costa acostumar-te a escalar en una roca amb llastres que poden caure i que sovint es descrosta. A les primeres tirades és a on la roca és més dolenta i en canvi, a la part superior, la roca va millorant per acabar sent bona en les dues ultimes tirades que son molt maques.
La via està ben assegurada tot i que a la segona tirada, abans d'entrar a la reunió, hi he trobat a faltar un seguro i, a la quarta tirada, després del flaqueig, es pot colocar un friend petit per assegurar un pas.
Nosaltres, amb 2 cordes de 60m. hem baixat en 4 rapels:
el 1r. fins a la R4, el 2n. fins a la R2 però ens han faltat 7 m per arribar a la reunió ( si la R2 estigués 10m més amunt seria perfecte per estalviar-se un rapel i fer-ne unicament 4)
el 3r fins la R1 i el 4rt. fins a peu de via.
Cal fer atenció amb la caiguda espontània de pedres ja que, a part de les que poden caure fruit de l'escalada o del rapel, també ens en han caigut algunes de"motu propi".
Finalment comentar que, malgrat que la roca és dolenta, val la pena fer aquesta via per l'indret a on està i per les vistes que es tenen un cop al cim.