Aquest hivern, amb la col·laboració de la Neus i del Jordi, he estat equipant una nova via a Malanyeu.
Tot i que el cap de setmana anterior ja la varem fer, i que una cordada que escalava per la zona ens en va demanar informació i en va fer la primera repetició, encara faltava donar-hi algun retoc, i la hem acabat aquesta setmana.
La via te 135 m, i per tant és de les llargues de la zona, la roca és bona, excepte els darrers metres de la segona tirada, que s'aniran sanejant amb el pas de les cordades. La via està equipada amb bolts de 8 i 10mm i amb ponts de roca. Hi hem muntat 3 reunions equipades per rapelar. Tot i la vegetació de la paret, en els rapels que hi hem fet, la corda ha baixat sense problemes. A la primera tirada hi vaig muntar una reunió provisional, a 20m del terra, que posteriorment varem des equipar, però que possiblement tornaré a equipar per aquells que vulguin fer únicament aquest tram de la primera tirada, ja que te un caire d'escalada esportiva i es pot apurar.
La segona tirada és molt llarga, 55m !! i tot i que la cordada que en va fer la primera repetició la va fer d'una sola tirada, nosaltres creiem que és millor separar-la en dues parts, aprofitant la R2 de la via Rock Suave. Si es vol fer amb una sola tirada, caldran 20 cintes.
La tercera tirada, la que ens porta al cim, te un pas difícil al superar un sostre. Aquest pas però, es pot fer bé ajudant-se d'un arbre estratègicament situat al costat. Si es fa el sostre sense passar per l'arbre, la dificultat pot pujar a 6b, però això ho han de dir les cordades que ho facin així, nosaltres varem pujar per l'arbre.
És una via en la que la distancia de les assegurances et fa escalar i obliga en el 5+. Com que passa pel costat de nombroses fissures, es pot millorar la protecció amb friends. La primera tirada és la més difícil però les assegurances et permeten fer-la amb A0. Durant uns metres coincideix amb un tram de la via Savinot Ferestec, de la qual hem renovat algun dels ponts de roca vells que tenia, tot i que encara que en queda algun per tal que es pugui valorar l'estat de les seves assegurances.
El millor tram de la via està en la segona part de la segona tirada, roca molt bona, verticalitat i bons forats, llàstima que els darrers metres, abans d'entrar a la reunió, la roca està una mica trencada.
Espero que us agradi la via, ja em direu que us ha semblat i que em confirmeu els graus de dificultat.
1a. tirada i continuació de la via.
El Jordi a la R1
El Jordi sortint de la R2. ( haviem dividit la tirada en dos trams)
El Jordi en els darrers metres de la via.
La casa que es troba al darrera de la paret del Devessó, amb el Pedraforca nevat al fons
Tot i que el cap de setmana anterior ja la varem fer, i que una cordada que escalava per la zona ens en va demanar informació i en va fer la primera repetició, encara faltava donar-hi algun retoc, i la hem acabat aquesta setmana.
La via te 135 m, i per tant és de les llargues de la zona, la roca és bona, excepte els darrers metres de la segona tirada, que s'aniran sanejant amb el pas de les cordades. La via està equipada amb bolts de 8 i 10mm i amb ponts de roca. Hi hem muntat 3 reunions equipades per rapelar. Tot i la vegetació de la paret, en els rapels que hi hem fet, la corda ha baixat sense problemes. A la primera tirada hi vaig muntar una reunió provisional, a 20m del terra, que posteriorment varem des equipar, però que possiblement tornaré a equipar per aquells que vulguin fer únicament aquest tram de la primera tirada, ja que te un caire d'escalada esportiva i es pot apurar.
La segona tirada és molt llarga, 55m !! i tot i que la cordada que en va fer la primera repetició la va fer d'una sola tirada, nosaltres creiem que és millor separar-la en dues parts, aprofitant la R2 de la via Rock Suave. Si es vol fer amb una sola tirada, caldran 20 cintes.
La tercera tirada, la que ens porta al cim, te un pas difícil al superar un sostre. Aquest pas però, es pot fer bé ajudant-se d'un arbre estratègicament situat al costat. Si es fa el sostre sense passar per l'arbre, la dificultat pot pujar a 6b, però això ho han de dir les cordades que ho facin així, nosaltres varem pujar per l'arbre.
És una via en la que la distancia de les assegurances et fa escalar i obliga en el 5+. Com que passa pel costat de nombroses fissures, es pot millorar la protecció amb friends. La primera tirada és la més difícil però les assegurances et permeten fer-la amb A0. Durant uns metres coincideix amb un tram de la via Savinot Ferestec, de la qual hem renovat algun dels ponts de roca vells que tenia, tot i que encara que en queda algun per tal que es pugui valorar l'estat de les seves assegurances.
El millor tram de la via està en la segona part de la segona tirada, roca molt bona, verticalitat i bons forats, llàstima que els darrers metres, abans d'entrar a la reunió, la roca està una mica trencada.
Espero que us agradi la via, ja em direu que us ha semblat i que em confirmeu els graus de dificultat.
1a. tirada i continuació de la via.
El Jordi a la R1
El Jordi sortint de la R2. ( haviem dividit la tirada en dos trams)
El Jordi en els darrers metres de la via.
La casa que es troba al darrera de la paret del Devessó, amb el Pedraforca nevat al fons
12 comentaris:
Felicitats!!! Imagino que deu fer molta il·lusió. Serà qüestió d'anar a repetir-la per acabar de netejar!! hehe!!
Joan, felicitats perquè es una via del tot recomenable. S'ha d'escalar i la roca es molt bona a quasi tots els trams.
Be, ja no em pots dir que mai faig cap comentari al teu bloc.
Una abraçada.
Jordi Pardo.
Moltes felicitats Joan!!! Té molt bona pinta aquesta via. A veure quin dia l'anem a fer.
Fins aviat
Oriol Pujol
Moltes felicitats per l'apertura, ara ja tenim una altra excusa per tornar fer una visita a aquest racó tan bonic.
Salut
Enhorabona per la "criatura" i gràcies per la feinada, com comenta en Mingo, una raó més per tornar a Malanyeu.
Felicitats, Joan, veig que de mica en mica vas dominant el tema dels traçats a les fotos.
Ara només falta que obris una nova via amb el nom d'Aina.
Espero que us agradi la via i que em feu comentaris del que us ha semblat, ha sigut una feinada ( el taladro pesa 4,5 kilos !! ) però m'ha permés coneixer millor Malanyeu i la veritat és que fa molta il.lusió obrir una via com aquesta.
Espero critiques positives de tothom
Ep!!! felicitats!!!
ens hi haurem d'apropar algun cap de setmana d'aquests!! i fer un parell de vies de la zona que encara en tenim alguna de pendent!
Sóc una amant de Malanyeu, i ja estic frisant per provar la via que has obert, té molt bona pinta. Felicitats. Míriam.
M'agrada que vagis obrint víes Joan. Quan estigui recuperat, ja et comentaré que m'ha semblat.Espero que sigui aquest hivern.
Enhorabona per la feina feta,... i a veure si hi "encigales" a la Neus a fer-la!!
records,Xevi Solà
La setmana passada vaig anar a fer-la. Molt guapa i molt mantinguda. Vaig anar-hi amb la meva companya d'escalada i vam disfrutar molt. Vaig trobar que a l'últim paravolt del 2on llarg t'obliga a anar molt a la dreta i potser no caldria. Però la resta un 10, ens ho vam passar molt bé, a més era un dia radiant.
Una via molt recomanable. Què, per quan la propera? Ja aniré visitant el teu blog.
Míriam.
Jo també frisso per fer-la.Una via llarga a Malanyeu no neix cada dia.I si com dieu,aprofita els ponts de roca i no abusa dels parabols la cosa promet.I si respecta l´equipament de vies veines i no malmet la vegetacio encara promet mes.La gran placa del segon llarg, clamava ser escalada! Espero fer-hi aviat una visita en solitari.Moltes felicitats. Amadeu
Publica un comentari a l'entrada