24 d’oct. 2009

Coll de Boixols. "El balcó del Voltor"


Avui hem pujat amb el Jordi cap l'Alt Urgell amb la intenció de fer la via Anís del Mono a la Paret Bucòlica. Però com que avui ens hem llevat tard, al arribar ja hi hem trobat dos cotxes a l'aparcament (efecte bloc), i com que feia molt vent, hem decidit anar més amunt a fer una via dels Kutrescaladors que van obrir en el coll de Boixols.
La idea era fer aquesta via, que ens semblava ser ràpida, i després baixar de nou a la paret Bucòlica a fer la via inicialment prevista.

En el coll de Boixols no hi feia vent i el sol escalfava d'alló més. Hem fet la baixada a peu de via en 5' i hem començat a escalar.

El primer espit es ven visible però arribar-hi costa una miqueta. En aquesta tirada hi hem trobat espits, claus i una cinta llaçada en una sabina. Cal posar-hi varis friends per completar les assegurances. La roca és acceptable, però cal posar-hi molta atenció ja que hi ha preses inestables.


La segona tirada surt a la dreta a buscar un clau i ens porta a una placa a on hi ha el pas més difícil de la via, i potser son els únics metres a on la roca hi és realment compacta. Jo, que anava de segon en aquesta tirada, m'he trobat molt forçat per les cordes, que et tiben de costat, hi he fet una petita caiguda/pèndul que m'ha deixat uns 2m més avall i que m'ha fet suar de valent per tornar a la línia de la via.
El Jordi, al trobar només un espit a la 2a. reunió se l'ha saltat i ha continuat amunt enllaçant la 2a i la 3a. tirada. Ens els metres de la tercera tirada la roca és dolenta, i la veritat és que la por a que es trenqués alguna presa, ens ha fet patir força. Hem colocat 1 cinta llarga i 4 0 5 friends més a part dels calus i espits que hi trobes.


La darrera tirada, la cresta, tot i que és horitzontal i fàcil, la roca trencada fa que pensis massa en la timba que tens a banda i banda i et fa fer passos una mica ridículs, més propis de la hípica que de l'escalada !!



Al final, i com que jo darrerament no dec estar gaire en forma, hem decidit fer una cervesa a Oliana i tornar a casa més d'hora del previst.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si voleu tornar a probar el tema cresta 100% us recomano la paul-gustavo al ganivet de diables i després de la via fer el ganivet que es per flipar. Molt wapo!

Gatsaule ha dit...

Així no et va agradar la via? Jo encara no l'he feta, però pensava que la roca era millor...

Joan B ha dit...

Joan, Ja saps que les apreciacions al respecte de la roca son molt personals i el que per a uns és brutal ( de bona o de dolenta) per altres es acceptable.
A nosaltres ens va semblar que la roca no era gaire bona.
Tot i això l'entorn és molt maco i la feina dels Kutrescaladors obrint aquesta via, és per felicitar-los.
Salut i a tibar

Llorenç ha dit...

vaja!!! si es que la paret no dona per més!!! el 3 llarg si que està una mica trencat, sobretot al sortir de la reunió. Quan la vam obrir eren sols dos llargs, però feia molt fregament i per aixó vaig posar la reunió intermitja.

Es una via per descobrir el lloc!
Felicitats per la repetició!