30 d’ag. 2012

La Plantació. Agulla Cara de Mico. via Escalada Virtual




Un cop mes anem a la Plantació, pujant amb el funicular de Sant Joan i per tant arribant a la via molt còmodament. La via escollida és una de les darreres obertures fetes pel Guillem Arias
Com que amb el Xavi no fa gaire temps havíem fet la via "Aresta Sampietro", que puja uns metres a la dreta, coneixíem perfectament la seva aproximació que passa per la canal del sentinella.
Un cop a peu de via veiem que hi ha una cordada de 3 que està començant a fer la segona tirada.
Amb el neguit que caigui alguna pedra, com així va ser, el Xavi comença la via i, com que portava la corda de 70 se salta la 1a R i arriba a la segona a on hi ha encara la cordada que ens precedeix i per tant s'ha d'esperar. A mi no m'agrada apressar a la gent que hi ha al davant ni que ho facin amb mi i quan arribo a la R2 m'espero una mica a que ells surtin de la R.3. Tot i això el Xavi , que sembla tenir presa, em demana que surti i arribo a la R.3 quan encara hi ha dos escaladors que amablament em deixen entrar a la reunió i fem petar la xerrada fins que surten a fer la darrera tirada.
El Xavi de nou surt darrera d'ells i, per no fer un embús en els passos d'artificial del final de la via, opta per sortir per la dreta i arribar al cim pels darrers metres de la viaTerestel.



Via completament equipada amb molts parabolts de color groc,com ja és habitual en les darreres obertures del Guillem, i que alguns consideren excessius.

La primera tirada és molt maca. Al principi te un pas de V+ força difícil ( es pot fer en A0) i poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la R.1
La segona tirada és molt fàcil.
La tercera tirada torna a ser molt maca i te diversos passos de V. La línia recte que segueix però no és la que seria més lògica si s'hagues obert des de sota.
La quarta tirada comença amb roca trencada que no et dona gens de confiança i un tram de canal terrosa que desmereix la via. Passat 10 m es passa a la placa de la dreta a on la roca torna a ser bona ( llastima que no anés per aquesta placa des de la R.3) i arriba al barret final a on cal fer 2 passos d'Ae o bé es pot sortir per la dreta en lliure(IV) fent els darrer tram de la via Terestel.

descens: Un curt ràpel i una desgrimpada ens deixen en el camí de Sant Joan a sant Jeroni.

El Xevi un cop superat el pas més difícil de la via


Esperant per entrar a la R.2 mentre que el 1r. de l'altre cordada està arribant a la R.3
Esperant a la R.2 abans de sortir per fer la bonica 3a. tirada

A la 3a tirada.

La cordada que ens precedia fent els darrers metres de la via


Fotocim

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Joan:
Ja saps que jo no piulo mai enlloc, peró és que la via s'ho mereix.
La via és una parida sobreequipada i mal oberta. No cal que s'obrin vies d'aquest estil. Hi ha molta feina a fer arreglant camins o ferrates o restaurant rapels de moltes agulles. En la meva opinió obrir una ferrata com aquesta demostra manca d'imaginació i no em val lo de que hi ha d'haver vies de tots nivells i amb tots els graus de compromis. Colocar parabolts un rera l'altre en una tirada de 3-4rt no te cap sentit.
En la meva opinió s'hauría de parar d'obrir vies en aquets sectors tant sobresaturats de parabolts.
És nomes la meva opinió. I per cert, no tenia pressa ahir. Només que quan em poso en un lloc i veig la manca de sensibilitat que te el personal m'excito.
Apa a reveure i la propera a veure si l'encertem. El tal Arias en te de ben guapes(d'altres époques).
Xavier Solà

Anònim ha dit...

Joan, si t'animes podem quedar per anar a la magdalena sup.salutacions.
lete

Joan Baraldes ha dit...

Ei Xavi,
De ben segur que hi ha força gent que, com tu, opina que un equipament excessiu desmereix una via, però també cal respectar les opinions, també nombroses, dels que aplaudeixen que s'obrin vies d'aquestes característiques.
Personalment crec que hi ha trams sobreequipats i que la línia, al estar oberta des de dalt, no segueix la lògica de la paret. Dit això, també afegeixo que per poder opinar al respecte vaig haver d'anar a escalar la via i que al fer-ho vaig estar gaudint d'una activitat que m'agrada i només per això ja val la pena.
Segur que podrem anar a vies millors però aquesta ja l'hem feta i, malgrat tot, no està tant malament.

Lete, pots sortir alguna tarda ?
Jo a les 5 puc estar a peu de via.

Salut i a tibar

Anònim ha dit...

Joan, només puc els dissabtes, si pots un dissabte a les cinc ja em va bé o un diumenge, si pots sense forçar res. per cert jo també penso com el Xavier, sense desmereixer res ni ecologicament ni eticament tenem cap sentit, tot i la bona intenció en voler obrir-les. molts records i a veure si ems troben.