Per aquest pont de Sant Joan teníem previst anar a caminar pel Pirineu, però feia de mal decidir el lloc a on anar ja que les fortes pluges podien haver fet malbé alguna de les carreteres d'accés. Finalment ens varem decidir per anar al Pirineu Oriental i fer la travessa de Vallter a Núria d'anada i tornada.
El dissabte ens varem allotjar al refugi Pastuira, que es troba a tocar de l'estació d'esquí, i un cop sopats vam pujar a caminar a la llum de la lluna plena fins més amunt de la collada de Mantet amb la intenció de veure com encenien la flama al cim del Canigó. Va ser una passejada al·lucinant a on no va caldre obrir els frontals per veure el camí. Per desgracia només vam poder veure els frontals i els flaixos de la gent que pujava al Canigó però a les 11:05, quan vam començar a baixar de tornada al cotxe, no havíem vist la foguera. El guarda del refugi, que també hi va pujar més tard, ens va dir que passades les 12:00 només va poder veure llums de frontals però tampoc "la flama".... No se si no varem coincidir amb l'hora que la van encendre o si des del punt a on estàvem no la podíem veure... però la caminada nocturna, tot i fred que feia, va valer molt la pena.
El diumenge pel matí vam deixar de nou el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí i van fer la travessa tradicional que, passant pel coll de la Marrana, el coll de Tirapits i el del Nou Creus, ens va portar a Nuria després de trescar unes 4 hores per un paisatge impressionant i per un camí molt fressat.
Un cop a Núria vam baixar a fer el turista i a dormir a Ribes de Freser. Allí finalment vam poder rebre la flama del Canigó i veure el documental " Estan bojos aquests catalans" que denuncia la impossibilitat que tenim a casa nostre de poder viure únicament utilitzant la nostre llengua, ja que l'espanyol hi és tant present que trepitja el català en molts àmbits de la vida quotidiana.
El dilluns tornàvem a pujar a Núria amb el cremallera i amb el telecabina fins a l'alberg del Pic de l'àliga. Allí vam agafar "el camí dels enginyers" que ens va portar fins el refugi de Coma de Vaca i, seguint el GR fins el coll de la Marrana, tornàvem després de caminar unes 5 hores a l'estació de Vallter.
Un cap de setmana molt ben aprofitat !!
Trescant amb les darreres llums del sol i les primeres de la lluna plena.
La lluna, una far que guiava les nostres passes...
Esperant per veure la flama del Canigó amb una lluna que presidia la nit però que no escalfava gaire...
Diumenge pel matí ens preparàvem per fer la travessa cap a Núria.
Primera parada tècnica abans del coll de la Marrana.
Passat el coll de Tirapits apareixen els llacs de Carançà encara força glaçats .
Imatges bucòliques aprop de Núria
Vorejant el llac de Núria.
Ja a Ribes de Freser ens trobem una ressenya de la via Neusnido que vaig obrir a Malanyeu !!!!
Arribada a Ribes de la flama del Canigó.
El dilluns sortim de l'alberg del pic de l'àliga per tornar a Vallter.
El camí dels enginyers.
Després de 5 dies sense escalar... ja pujava per la primera agulla que ens trobàvem.
Arribant al refugi de Coma de Vaca.
Gaudint dels paisatges que ens envoltaven.
3 comentaris:
Una bona excursió d'anada i tornada i sobretot la nocturna sota la llum de la lluna. felicitats Joan.
Neusnido, amb el puja baixa, enhorabona
Ei Joan! una mica mes i ens trobem, nosaltres diumenge també érem a Núria i vam baixar a Ribes a dinar, la Magda és d'allà.
Publica un comentari a l'entrada