25 de febr. 2014

Vies a Malanyeu. " Palpant l'infinit" , " La via de l'Amo" i "La placa del Joanet"

Ubicació de les 3 vies.







Aquest dissabte vaig pujar amb el Toni i el Joanet a Malanyeu per fer un parell de les vies que l'Amadeu ha obert darrerament: " Palpant l'infinit " i " La via de l'amo".  L'estil de les vies és el que caracteritza a l'Amadeu, poc equipades i amb algun trams una mica difícil de seguir la línia ja que no toca gaire la vegetació per on passa i no acabes de saber si vas pel bon camí, vaja que tens aventura assegurada.
Nosaltres vam fer una petita variant al final de la via palpant l'infinit que vam deixar equipada amb un pont de roca.
Com que a les vies hi hem trobat o deixat algun pont de roca més del que deien les ressenyes, ho he afegit a sobre de les ressenyes de l'Amadeu.


Un cop escalades les dues vies  de l'Amadeu vam anar a obrir una placa que hi ha a l'extrem Oest de la paret que va resultar preciosa. De fet la placa, segons em comentava fa temps l'Amadeu,  havia estat escalada per la seva aresta tot resseguint una fissura molt evident, ja que a dalt hi ha una reunió vella amb dos pitons. Nosaltres varem pujar pel centre de la placa i vam fer l'entrada a la reunió superarant un desplom, que varem sanejar i equipar amb un parabolt, i que li dona un punt picant a l'escalada.
Com que aquesta vegada ens va acompanyar el Joanet, li varem posar el seu nom a aquesta bonica placa.
Per arribar a aquesta placa es grimpa una tirada fàcil ja oberta, ( hi ha una fletxa marcada a peu de via)  que nosaltres vam fer amb les cordes a l'esquena però que te dos trams de III molt macos.

PALPANT L'INFINIT

 Inici de la via " Palpant l'infinit"
 2a. tirada amb una roca molt bona

 Equipant un pont de roca en la petita variant del final de la via.


LA VIA DE L'AMO

 1a. tirada. Entrant a la canal després de xapar el pitó.

 Reunió opcional ( recomanable) dins la canal.

 Lluitant amb els passos verticals de la 2a. tirada.

 4a. tirada.


LA PLACA DEL JOANET
Rectificació !!Una informació que m'ha arribat a través d'un comentari a aquesta entrada i que podeu llegir a sota, ens fa saber que aquesta placa ja estava oberta i que la via es diu " Any nou via nova"

 Llaçant un dels ponts de roca que trobareu a la via.


 El Joanet i el Toni al peu de la paret, a on comença la grimpada, amb la placa al fons.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Quines ganes d´anar a fer la via de la placa del Joanet,sembla que te molt bona pinta.
Una abraçada a tots els malalts de roca
Jordi Puig

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Joan, estas exprimint Malanyeu! gràcies per la informació.

Joan Baraldes Santamaria ha dit...

Ei Jaume, es que l'Amadeu, que és l'amo de Malanyeu, no para d'obrir i d'oferir-nos noves línies.
Salut i a escalar

Fems ha dit...

La via que anomeneu La placa d'en Joanet va ser oberta el dia 1 de gener de 2012 per en Josep Casafont i en Joan Albert Sevillano, sense expansions. La via es diu "Any nou via nova", ja passava per el petit desplom i la reunió que dieu amb dos pitons va servir per rapelar i deixar constància que per allà ja s'hi havia passat. Amb un sol ràpel i una desgrimpada boscosa es pot baixar. Em sap greu que hi hagueu posat algun parabolt però us agrairia que almenys respectessiu el nom de la via. Gràcies i metres!

Joan Baraldes Santamaria ha dit...

Bon dia Fems.
Gràcies per la informació. Al no trobar cap senyal que ens fes pensar que la placa havia estat escalada pel centre i sabent que feia temps que s'havia escalat per l'aresta, que és a on vam trobar el rapel dels dos pitons vells, ens va fer pensar que obríem via......
La via es diu doncs " Any nou via nova"

Salut i a escalar.

Fems ha dit...

Gràcies Joan per respectar-ho! Estic content que encara quedin escaladors autèntics!! Haig de reconeixer que era difícil de saber perquè per una cosa o altra, encara no hem deixat la ressenya enlloc... Deixaré una còpia de la ressenya al restaurant de Malanyeu.

Salut company!

Joan Baraldes Santamaria ha dit...

Hola Fems,
Si et ca bé, enviem la ressenya també a mi i , si tens altres ressenyes de vies que hagis obert, tmabé t'agrairé la informació

Salut i a escalar

Amadeu ha dit...

Pels anys 90 hi havia un xaval de 13 anys, en Quicu,a qui vaig iniciar a l'escalada i que un dia em va sorprendre al veu-rel des del camp de futbol, pujar i baixar a pèl per la placa que dieu. El que no puc assegurar es si ho va fer pel mig de la placa o un metre o dos a l'esquerra, per la fissura.Per el sostre no a sortir. Quant el Joanet hi va pujar, vaig localitzar al Quico, que no a tornat a escalar mai més i evidentment no recordava detalls.
Fems, ens agradaria la ressenya!
Salut