17 de març 2014

via "Savinot Ferèstec"



Aquesta vegada amb el Toni i el Joanet ens varem posar a la via "  Savinot Ferèstec", una de les que l'Amadeu va obrir fa molts anys, i que es repeteix molt poc.
La primera tirada està prou equipada ja que hi ha la via A-10 que hi passa pel costat i es poden xapar un parell de bolts d'aquesta via, i la via Neusnidó hi coincideix en els metres finals abans d'arribar a la savina que dona nom a la via i a on es fa la R.1.
La segona tirada ja és una altra cosa. si bé al principi hi trobem 3 pitons i 1 pont de roca, quan la paret es fa més vertical i difícil, no hi ha res més fins poc abans d'arribar a la R.2, a on hi trobarem un pitó. Haurem d'equipar una fissura molt vertical (6a) que ens farà escalar molt concentrats.
La tercera tirada es pot fer per la placa, sense cap assegurança o resseguint una fissura que caldrà equipar, i a on nosaltres hi hem deixat un pitó, només sortir de la R.2, i un pont de roca uns metres més amunt. Un cop fets uns 10m força difícils, entrarem dins una canal molt plena de matolls i arbres i pujarem uns metres més fins a trobar la placa que puja a l'esquerra de la canal. Aquí es pot fer la R.3. Nosaltres, amb tanta vegetació com hi ha, ens vam decantar erroniament a la dreta tot resseguint un esperó que ens va menar fins a una reunió de 2 parabolts i un maillon, que no sabem a quina via pot pertànyer, i uns 5 m més amunt hi vam trobar la R.3 de la via Neusnidó.
Per fer la 4a. tirada vam haver de flanquejar força a l'esquerra per sortir de la via Neusnidó i retrobar la línia de la nostra via que està molt tapada per la vegetació. En aquest tram hi varem deixar 3 o 4 ponts de roca que ajudaran a seguir correctament la línia i que ens portaran a l'esperó final, molt maco i de roca excel.lent, que amb uns 10 m ens deixa al cim i a on farem la R.4 en un arbre.
El descens el podem fer resseguint la cresta i anant a buscar el camí de baixada (PR) o fer el rapel de la Neusnidó que trobarem pujant i resseguint uns 5m. la cresta. Un primer rapel de 35m ens deixarà a la R.3 de la Neusnidó i un rapel de 30m ( massa justos per fer amb una sola corda de 60m )ens deixarà a la R.2 de la Rock Suave, des d'on podem baixar fins a peu de via amb un tercer ràpel de 60m.
Material: Cal portar un joc complert de friends i cintes llargues per llaçar arbres.

La via es repeteix molt poc i la vegetació que et trobes a partir de la R.2 fa que pugui ser difícil seguir la línia per la que van pujar els primers escaladors. Nosaltres hi hem deixat uns quants ponts de roca i un pitó que ajudaran als futurs repetidors.
 Inici de la via una mica brut. a 2m a la dreta de la via Neusnidó.

 Arribant al "Savinot" a on hi farem la R.1 de 3 pitons.

 L'Amadeu Pagès pujant per la via Nadal amb dos companys de Terrasa. Ens comenta que està restaurant aquesta via !!. Segur que si hi fa una bona feina serà una gran classica de la paret .

 El Toni en els primers metres de la segona tirada. Aquesta marxa en diagonal a l'esquerra deixant els parabolts de la Neusnidó a la dreta.

 Escalant els difícils metres finals de la 2a. tirada

 Clavant un pitó a la sortida de la R.2 que es fa aprofitant les branques d'uns arbres.

 Una reunió intermitja dins la canal.

El Toni a l'esquerra fent els metres finals de la via i l'Amadeu i els seus companys a la dreta acabant la via Nadal.
Al mig de les dues hi puja la via Neusnidó.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona aquesta Joan! mica en mica les aniràs fent totes, poques t'en deuen quedar.

Amadeu ha dit...

Felicitats per la Savinot, una via per a incondicionals, on cal saber autoprotegirse i estimar a la nostra aliada, la vegetació.
La Nadal, amb 30 anys a l'esquena ja fa anys que es la clàssica de Malanyeu. Els seus 130m directes al cim expressen tota l'essència de Malanyeu. Dos parabolts a la R1, un al 1er llarg i dos al segon, no variaran gaire la seva condició. Res a veure amb les divertides i banals línies de consum amb parabolts a dojo, que son clàssiques perquè les fa tothom i no pas per els seus atributs.

Joan Baraldes Santamaria ha dit...

Gràcies pels comentaris Amadeu.
Pel que fa a la denominació de clàssica, a mi em sembla que una via esdevé clàssic quan força gent la repeteix perquè la considera maca, interessant i recomanable, sigui perquè està ben assegurada o pel contrari, perquè cal saber treballar l'autoprotecció.
A mi em sembla que la Nadal, amb la restauració que hi estàs fent serà una mica més segura, no perdrà el seu caracter, es repetirà més i per tant serà més clàssica.
Salut i a escalar