Aquesta vegada amb el Toni i el Joanet ens varem posar a la via " Savinot Ferèstec", una de les que l'Amadeu va obrir fa molts anys, i que es repeteix molt poc.
La primera tirada està prou equipada ja que hi ha la via A-10 que hi passa pel costat i es poden xapar un parell de bolts d'aquesta via, i la via Neusnidó hi coincideix en els metres finals abans d'arribar a la savina que dona nom a la via i a on es fa la R.1.
La segona tirada ja és una altra cosa. si bé al principi hi trobem 3 pitons i 1 pont de roca, quan la paret es fa més vertical i difícil, no hi ha res més fins poc abans d'arribar a la R.2, a on hi trobarem un pitó. Haurem d'equipar una fissura molt vertical (6a) que ens farà escalar molt concentrats.
La tercera tirada es pot fer per la placa, sense cap assegurança o resseguint una fissura que caldrà equipar, i a on nosaltres hi hem deixat un pitó, només sortir de la R.2, i un pont de roca uns metres més amunt. Un cop fets uns 10m força difícils, entrarem dins una canal molt plena de matolls i arbres i pujarem uns metres més fins a trobar la placa que puja a l'esquerra de la canal. Aquí es pot fer la R.3. Nosaltres, amb tanta vegetació com hi ha, ens vam decantar erroniament a la dreta tot resseguint un esperó que ens va menar fins a una reunió de 2 parabolts i un maillon, que no sabem a quina via pot pertànyer, i uns 5 m més amunt hi vam trobar la R.3 de la via Neusnidó.
Per fer la 4a. tirada vam haver de flanquejar força a l'esquerra per sortir de la via Neusnidó i retrobar la línia de la nostra via que està molt tapada per la vegetació. En aquest tram hi varem deixar 3 o 4 ponts de roca que ajudaran a seguir correctament la línia i que ens portaran a l'esperó final, molt maco i de roca excel.lent, que amb uns 10 m ens deixa al cim i a on farem la R.4 en un arbre.
El descens el podem fer resseguint la cresta i anant a buscar el camí de baixada (PR) o fer el rapel de la Neusnidó que trobarem pujant i resseguint uns 5m. la cresta. Un primer rapel de 35m ens deixarà a la R.3 de la Neusnidó i un rapel de 30m ( massa justos per fer amb una sola corda de 60m )ens deixarà a la R.2 de la Rock Suave, des d'on podem baixar fins a peu de via amb un tercer ràpel de 60m.
Material: Cal portar un joc complert de friends i cintes llargues per llaçar arbres.
La via es repeteix molt poc i la vegetació que et trobes a partir de la R.2 fa que pugui ser difícil seguir la línia per la que van pujar els primers escaladors. Nosaltres hi hem deixat uns quants ponts de roca i un pitó que ajudaran als futurs repetidors.
Inici de la via una mica brut. a 2m a la dreta de la via Neusnidó.
Arribant al "Savinot" a on hi farem la R.1 de 3 pitons.
Escalant els difícils metres finals de la 2a. tirada
Una reunió intermitja dins la canal.
El Toni a l'esquerra fent els metres finals de la via i l'Amadeu i els seus companys a la dreta acabant la via Nadal.
Al mig de les dues hi puja la via Neusnidó.
3 comentaris:
Bona aquesta Joan! mica en mica les aniràs fent totes, poques t'en deuen quedar.
Felicitats per la Savinot, una via per a incondicionals, on cal saber autoprotegirse i estimar a la nostra aliada, la vegetació.
La Nadal, amb 30 anys a l'esquena ja fa anys que es la clàssica de Malanyeu. Els seus 130m directes al cim expressen tota l'essència de Malanyeu. Dos parabolts a la R1, un al 1er llarg i dos al segon, no variaran gaire la seva condició. Res a veure amb les divertides i banals línies de consum amb parabolts a dojo, que son clàssiques perquè les fa tothom i no pas per els seus atributs.
Gràcies pels comentaris Amadeu.
Pel que fa a la denominació de clàssica, a mi em sembla que una via esdevé clàssic quan força gent la repeteix perquè la considera maca, interessant i recomanable, sigui perquè està ben assegurada o pel contrari, perquè cal saber treballar l'autoprotecció.
A mi em sembla que la Nadal, amb la restauració que hi estàs fent serà una mica més segura, no perdrà el seu caracter, es repetirà més i per tant serà més clàssica.
Salut i a escalar
Publica un comentari a l'entrada