Recorregut que vam seguir per fer el Toubkal
Aquestes vacances de Setmana Santa vam anar tota la família al Marroc, concretament a Marràqueix, a fer muntanya i turisme.
Primer varem estar a la zona del Toubkal per fer aquest cim, el més alt de l'Atles, i després vam estar coneixent la bonica i cosmopolita ciutat de Marràqueix.
El temps ens va acompanyar i tant els dies de muntanya com els de turisme varem poder fer tot el que estava previst.
Nosaltres vam arribar a Marràqueix un dimecres a la nit ja que aquell matí encara treballàvem, i l'endemà un taxi ens va portar a Imlil a on ens esparava el nostre guia i la mula que ens portaria les motxilles fins el refugi que el CAF te al peu del Toubkal. En 5 hores de caminar tranquils i una de dinar en el santuari de la Pedra blanca que es troba pel camí, s'arriba al refugi.
En el mateix indret hi ha dos refugis, el del CAF i un de privat. Els comentaris que havia llegit a la xarxa deien que era millor el del CAF i per això el varem triar, però la veritat és que no puc opinar ja que ni tan sols vam entrar a l'altre, que està al costat mateix.
L'endemà vam iniciar força tard l'ascensió ja que no havíem de tornar a Imlil, com fan alguns un cop fet el cim, sinó que tornàvem a dormir al refugi. Això va fer que, abans de fer el Toubkal, pugéssim al Toubkal Occidental de 4.030m i a la baixada al Imouzzer de 4.010m, total 3 cims 4.000 per afegir a la llista de fets i que van deixar molt satisfetes a les dues filles que feien els seus primers cims de 4.000 m.
A la baixada també vam pujar un cim que deu rondar els 3.900 m , anomenat Tibhirin i a on hi podrem trobar les restes d'un avió portuguès que l'any 1.969 es va estavellar contra aquesta muntanya.
Aquí trobareu el Track (Wikiloc)
L'endemà vam baixar en unes 3h i mitja fins a Imlil a on ens acomiadàvem del nostre guia Ibrahim, que havia tingut cura en tot moment de nosaltres i amb qui hi tinguérem un tracte excel.lent, i vam tornar a Marràqueix a fer el turista.
Alguns consells:
Actualment es pot fer aquest cim en un cap de setmana, sortint pel matí de Barcelona / Girona fins a Marràqueix, pujant per la tarda al refugi i fer el cim l'endemà per baixar directament a Imlil i tornar a Marràqueix per agafar el darrer vol de tornada a Barcelona. Això vol dir que aquest segon dia farem un descens de 2.400m !!
Tot i això, jo recomano fer-ho en tres dies, descansant al refugi després de fer el cim, baixar tranquil·lament l'endemà i encara fer turisme a Marràqueix abans d'agafar el vol de tornada.
Pel que fa als guies i les mules, son del tot prescindibles ja que el camí no te pèrdua, però si els contractes tot es més còmode i ells es desviuen perquè l'estada al refugi sigui del tot plaent i no et falti de res. Jo recomano contractar-los. El guies cobren uns 25 € per dia i els mulers suposo que la meitat.
Nosaltres vam trobar molt poca neu i no ens va caldre portar ni piolet ni grampons. Seguint amb cura les traces fetes en les congestes de neu que hi ha al sortir del refugi, es podia pujar molt bé.
Durant tot el recorregut des de Imlil fins el refugi ens creuarem amb molts llocs a on ofereixen begudes i menjar.
El viatge de Imlil fins a Marràqueix es fa en una hora i mitja de cotxe.
El Riad a on vam dormir la 1a. nit.
Viatjant direcció a Imlil, ja veiem les muntanyes més aprop !!
Arribada a Imlil.
Sortim del poble.
Deixem endarrere les ultimes cases del poble.
Arribant al santuari de la pedra blanca.
El dinar que ens va preparar l'Ibrahim.
Un curiós sistema per mantenir fresca la beguda en una de les moltes paradetes que ens trobarem pel camí.
Arribada al refugi.
l'Ibrahim ens serveix el tradicional te amb menta molt ensucrat !!
Preparant-nos per iniciar la pujada al Toubkal.
Travessant una de les poques clapes de neu que trobarem.
El Toubkal Oest. el primer 4.000 del matí. Al fons es veuen els corriols que ens portaran al Toubkal principal.
El Toubkal. 4.167 m.
Un adhesiu amb l'estelada presidirà la fita metàl·lica del Toubkal.
Baixant cap a fer el nostre 3er. 4.000m podem veure Imlil al fons de la vall.
El motor de l'avió accidentat l'any 1.969
Ja tornem a la civilització.
Descarregant les motxilles de la mula.
Visitant els jardins de Marràqueix.
El palmerar que hi ha a les afores de Marràqueix. Actualment conserva 100.000 palmeres i el volen repoblar fins arribar a les 300.000
2 comentaris:
L'Atles és molt ferm! enhorabona per poder gaudir l'ascensió amb tota la familia Joan!
Amb la Magda vam fer el M'Goun el 4000 més meridional de l'Atles, també am,b guia del país una travessa inoblidable, me l'has fet recordar.
Enhorabona, per l'exòtica ascensió amb familia
Publica un comentari a l'entrada