Abella de la Conca. Via " Bon voyage parmis les anges"

 Ressenya dels obridors de la via amb algun retoc del que vam trobar nosaltres.

El dia de reis van anar a l'Abella de la Conca a fer una via relativament nova que ha obert el Nico, el guarda francès del nou refugi de l'Abella. La via està dedicada a una companya i la traducció del nom podria ser "Bon viatge amb els àngels"
Per arribar al peu de via (10') haurem de travessar un sector de vies esportives i un d'iniciació que estan equipant ell i el seu company.
Nosaltres ens vàrem equivocar d'inici i vam fer els primers metres per una via d'esportiva fins que ens vam adonar que calia fer un flanqueig a la dreta per trobar la línia correcte. A la segona tirada, mirant la graduació que marca la ressenya del Nico, no vam creure que aquell primer tram fos només un V (expo) i vam fer una variant més a la dreta a cercar el segon parabolt.....  Vaja, que el viatge començava malament.
A la R.2 ens vam trobar amb el Nico que ens va explicar per on anava la via i com hauríem de continuar i com baixar.
La tercera tirada te una passos molt difícils i exposats que nosaltres creiem que son de 6a obligat.
A partir de la R.3 la via es fa més amable i l'escalada esdevé un plaer, amb la cirereta final de passar per sobre del gran arc de pedra.

La R. 6, que es fa en una de les reunions de via esportiva que escalen l'arc per la vessant Est, costa una mica de veure ja que estan penjades a la paret i nosaltres pugem escalant per l'aresta.

La darrera tirada no te cap assegurança, únicament els dos parabolts de la R.7 a la que arribarem fent un descens de 3m

Material: Un joc de friends i bagues llargues per llaçar sabines.

Descens: Baixarem 5 m fins el coll i continuarem baixant caminant per la vessant Oest, per passar per sota de l'arc i anar a buscar un forat molt impressionant ( forat dels lladres). Un cop passat trobarem cordes i la via ferrada. Un cop acabada la via ferrada haurem de pujar uns metres i passar entre dues fites, a tall de porta, que ens indiquen el camí de baixada fins el poble. Seguirem el camí que ens portarà en direcció al turó a on hi ha una estelada i, un cop al seu peu, cal tombar a la dreta en direcció al campanar de l'església.

Acabada l'escalada vam anar a visitar el refugi i a comentar amb el Nico la via.
Pel que fa a la tercera tirada ens va comentar que més d'una cordada li havia fet esment de la dificultat i exposició d'aquell tram i que possiblement hi afegiria una expansió més.

Escalada recomanable.

 El camí que va a la via passa pel costat de l'església del poble.

 El Toni fent el flanqueig a cercar la línia correcte de la 1a. tirada.

 La R.1 la vàrem fer en un gran pont de roca ja que la ressenya posava que la 1a. tirada tenia 4 parabolts, però calia fer encara un tram més, molt fi, a on hi ha un pont de roca i el 5e. parabolt d'aquesta 1a. tirada.

 El Toni fent una variant de la 2a. tirada.

 Superant els passos d'adherència despres del sostre de la 3a. tirada.

 Arribant a la R.3 després de resseguir les sabines que ens ajuden a superar els difícils metres finals.

 Escalant la placa de la tercera tirada amb preses escadusseres i molsa a la roca que donen poca confiança per arribar al llunya 3er. parabolt.

 Inici vertical de la 4a. tirada.

La 5a. tirada es sinuosa i cal navegar a l'esquerra per cercar els dos parabolts que hi ha a la tirada abans d'arribar al inici de l'aresta del gran arc de pedra on farem la R5.

Inici de la R.6

Escalant pel fil de l'aresta, el tram més vertical i difícil de la 6a. tirada.

Recorrent la part superior de l'arc de pedra. Tram fàcil a on haurem d'anar en compte amb la roca trencada.

 

Foto de la cordada a sota de l'arc que feia uns moments havíem travessat escalant.