Fa uns quants anys que vaig escalar aquesta via amb el Xavi Solà i en tenia un molt bon record, així que quan el Toni em va proposar anar-hi aquest dissabte li vaig dir que si.
Tot seguit vaig trucar al Francesc Suñol, l'autor d'aquesta via, per demanar-li si ens hi volia acompanyar i alhora perquè volíem mirar alguna línia a on obrir una nova via.
El Francesc va declinar l'oferta perquè ell hi va a primera hora del matí i a les deu ja torna a ser a casa amb la família.
Aproximació, pujant per la carretera de Malanyeu vam agafar la pista encimentada que a mitja pujada marxa a l'esquerra ( La caseta) i que uns 300m més endavant hem de deixar per agafar la de l'esquerra que baixa fins a trobar una casa. Continuem per aquesta pista i passarem dues cases més fins que arribarem a una esplanada a on podrem aparcar i mirar la paret de l'Altar tot intuint el camí d'aproximació. Fins a peu de paret hi arribarem en 15' però el difícil és encertar el punt d'inici de la via ja que els arbres impedeixen veure la paret. Tot i això la vàrem trobar prou depresa i vam fer aquesta escalada que, per cert, vaig trobar igual de maca però més difícil que la primera vegada ( els anys no passen en va...) especialment la darrera tirada que nosaltres vam dividir en dues per tal de fer dues tirades cadascun.
Com que volíem mirar la paret per trobar una placa a on obrir una nova via vàrem baixar tot rapelant la via. Amb cordes de 60 m es poden fer dos rapels, tot i que el que va de la R.2 al terra deu tenir 62 m i per tant cal anar amb compte.
Un cop acabada la via vam agafar els trapants i, com que la ressenya del Vertex n.219 marca que les altres vies de la paret de l'Altar son a la dreta d'aquesta, nosaltres vam cercar la nostra línia a l'esquerra, tot fixant-nos amb unes plaques molt maques que es veuen a la part alta.
Així que vam iniciar una nova via, de la que ja en sabem el nom " LLiga, Copa i...." i que esperem tenir acabada aviat si la calor ens ho permet.
El Toni a la primera tirada.
Iniciant la segona tirada.
Després de fer la tirada d'enllaç, et Toni escala 30m fins la gran sabina a on farem una reunió intermitja.
Escalant en artificial difícil els darrers 15 m de la via.
La vall de la paret de l'Altar i Malanyeu al fons. la cara Nord de la paret del Devessó és tant sols una petita carena que fa difícil d'imaginar la verticalitat i alçada que te la cara Sud.
Obrint via.
1 comentari:
Així que ja tens una línia ullada...a veure que aquesta paret és prou maca, i a veure si pots acabar-la amb el nom complet eh?!
Publica un comentari a l'entrada