Aquest diumenge vam pujar amb l'Aina i l'Eduard a escalar la via que porta el seu nom. Per l'Eduard representava la descoberta de la zona de Malanyeu i el poder escalar en una roca de característiques molt especials. L'Amadeu ens va rebre a l'aparcament i tenia feina a anar saludant als molts coneguts que hi havia al costat dels cotxes. La zona estava plena de cordades i l'animació a la paret era total.
Quan vaig obrir aquesta via, ara farà 5 anys, en el pas més difícil de la segona tirada hi havia un arbret que et permetia assegurar-te, tibar per fer el pas, i després posar-hi el peu a sobre. Un any després vaig veure que aquell arbret podria no aguantar una caiguda i vaig colocar-hi un parabolt a sota per protegir el pas. Ara l'arbret ja està mort i no hi és, el pas ha quedat molt difícil (6a+ ?) i cal penjar-hi un estrep per fer un A1 o bé pujar un parell de metres a la seva esquerra per una bavaresa.
En els darrers metres de la tercera tirada, a sobre de l'únic parabolt de la tirada, hi ha rebrotat una argelaga en una fissura que era la presa clau, i que no permet fer el pas per entrar directa a la reunió per la placa i cal flanquejar a l'esquerra.
En la propera visita haurem de netejar l'argelaga i revisar el pas de la segona tirada.
l'Eduard fent el pas d'A1 a la segona tirada.
Arribant a la R.3 per una variant .
Foto cim de la cordada.
Iniciant el rapel
2 comentaris:
Ara hi ha un pas de A1?. Quan la vaig fer la primavera passada en va semblar dur però surt en lliure. Per cert a la via Pirates al pas nou, hi he manat avui i també surt be el pas desplomat, potser no us i veu posar be però passant ven be per el mig hi ha molta ganda tant de mans com de peus, al meu entendre es mes difícil el pas del tercer parabolt de la Corsaris que no pas aquets, però això va com va.
Ei Toni,
Als escaladors dolents com nosaltres tot ens sembla molt difícil, en canvi els bons tot ho trobeu molt fàcil.
Salut i a escalar
Publica un comentari a l'entrada