Aprofitant el bon temps que fa aquest hivern, amb el Toni vàrem fer la 1a repetició integral d'aquesta via.
La via està equipada amb molts ponts de roca i parabolts tot i que és recomanable portar un joc complert de friends. Per arribar al peu de via cal entrar al poble de l'Abella de la Conca i pujar fins l'esglèsia, des d'alli neix un corriol que passa pel costat del diposit d'aigua i porta a la base de la paret a on hi ha nombroses vies d'esportiva. Caldrà anar resseguit tota la paret fins que passats uns 15', a comptar des de l'esglesia, trobareu el peu de via.
Pel descens hi ha una instal.lació que ens permetrà fer un rapel de 45m per la cara Nord de la paret i tot seguit baixar fins el poble tot resseguint la feixa /tartera que passa per sota de la cara Nord. ( passarem pel costat de l'inici de la via ferrada)
Aquesta via és discontinua ja que està trencada per força feixes, que superarem caminant o grimpant sense dificultat, per anar enllaçant els trams d'escalada, essencialment per plaques de roca molt bona.
Dels 400m que te la via, uns 100 els farem caminant i grimpant i els 300 restants escalant.
A destacar la 8a. tirada com la més maca.
Aquesta és una via que no tindrà massa interès pels que cerquin la continuïtat i la dificultat en l'escalada però serà interessant per aquells a qui els hi agradi fer una via llarga, que ressegueix tota la paret sense masses dificultats i amb un cert grau d'aventura
Primera tirada.
2a. tirada
La 4a. tirada puja per una mena de canal.
5a. tirada.
Superant el desplom de la 5a. tirada.
La placa arrampada de la 6a. tirada.
Inici vertical però fàcil de la 7. tirada
Superant els passos finals de la magnifica 8a. tirada.
En la 10 i penultima tirada.
7 comentaris:
Hola Joan, en saps el nom? no l'he sabut veure a la teva piulada, es veu interessant malgrat la manca de continuïtat.
Ei, avui l'hem fet. No sé si serà la tercera.... Saps com es diu?
Llàstima que ens hagis enredat una mica amb la graduació, però ens ho hem passat bé encara que es camini més que no s'hi escali i que els passos més durs no superin el Vº!
Això si, calor de veritat!
Ei Joan, això de la graduació és molt subjectiu i com que jo, cada dia escalo pitjor, algun pas em va semblar més de V , .....
Com deia a la meva ressenya, aquesta no és una via de continuitat ni difícil, sinó que te l'alicient de navegar per tota la paret i pujar fins dalt.
Salut i a escalar
Totalment d'acord, Joan! Però tot i això la vam gaudir molt, a nosaltres ens agrada escalar per conèixer!!
No deus pas saber quin nom té la via i qui són els aperturistes, per casualitat?
Hola Joan
D'això es tracta, de gaudir de l'escalada.
Tot plegat de moment és una incognita.
Salut i a escalar
Seguint els comentaris sembla que ahir la Montserrat i jo hi vam fer la quarta repetició. No entrarem en coses de graus perquè ni ens agrada ni ens interessa... només dir que és un lloc preciós, hem escalat amb boires que han anat desapareixen, silenci i sense passar cap angúnia.
L'itinerari està molt ben identificat, no té ambient ni continuïtat perquè hi ha moltes feixes, és llarg, gairebé equipat i la roca de gran qualitat. Falten repeticions per netejar la sorreta típica de l'escalada entre feixes. Ens ha encantat que hi ha més assegurances de pont de roca que no pas de ferro que on hi és, és d'excel·lent qualitat. A vista hi ha un excés de boixos i matolls però quan puges gairebé no te n'adones (llevat de les feixes). En això em recorda la falaise de Camalès (Ariège). En resum, "escalade plaisir" no apte per a free climbers. El temps ho dirà, però em sembla que aquesta via es repetirà força.
Ostres quina casualitat, nosaltres tambe varem anar a fer-la diumengue 31 !!!!
Res mes a afegir al que ja s'ha dit una via per fer "escalada de plaisir" i gaidir d'aquest bon temps al mes de gener.
Joan, apunta una altra repeticio al via dels ponts de roca.
Salut, Eduard.
Publica un comentari a l'entrada