29 d’abr. 2017

Vies "Arnau Oleguer" i "Queraltina"







Ressenya i aproximació del blog Topo-roc

Aquest dissabte hem anat a Berga per fer la via "Arnau Oleguer" i enllaçar-la amb la via "Queraltina". Aquesta és una molt bona combinació que et permet escalar uns 300m amb una roca d'una qualitat bona a molt bona, excepte alguns petits trams, i amb una dificultat que ronda el V grau en la primera via, i que quan el supera no és obligat.
La Queraltina és més difícil i haurem d'assegurar amb friends algun tram.
En resum, unes vies de les que et fan gaudir de l'escalada.
Aquest pensada també la tingut en Xavi Diez i els seus companys de cordada i, un cop a  peus de la via Queraltina, hem coincidit amb el Jordi Martínez i el Kiki, que ja marxaven, i també amb l'Emili Martínez i els seus companys de cordada que escalaven per damunt nostre.
També hem tingut l'oportunitat de conèixer al Jordi Farràs, un dels escaladors que han obert la via Queraltina, i que estava obrint una via nova a la seva esquerra. Un cop feta la via, i havent gaudit de valent, hem pogut felicitar-lo per haver obert aquesta preciosa línia,  i per la gran feinada de neteja que hi han fet.
Com que hem gaudit de valent en totes dues vies i son molts recomanables, em permeto fer algun comentari amb ànim de critica positiva. Pel que fa a la via Arnau Oleguer, jo diria que la graduació de les dues primeres tirades i de la sexta és correcte, però la resta tenen una dificultat més baixa del que marca la ressenya. La instal.lació del rapel, un cop feta la 4a. tirada, està muntada al reves, la xapa amb l'anella hauria d'anar al parabolt de sota i no al de dalt, però això és fàcil de rectificar, només cal canviar-les de lloc.
Pel que fa a la via Queraltina, jo diria que la segona tirada és de Vº i la tercera potser de V+ o 6a-.
Però cal dir que la graduació d'una via és totalment subjectiva i, el que un dia et sembla fàcil o assequible, un altre dia no saps com t'ho vas fer, i a l'inrevés.
Fets aquests comentaris, vull tornar a felicitar als escaladors que han obert les dues vies i animar-los a que continuïn obrint línies com aquestes.
Vies molt recomanables.

 Inici de la Via Arnau Oleguer. Una corda fixe ens ajuda a pujar a peu de via.

 Encarant els passos clau de la segona tirada.

Sortint de la R.2, son els passos més difícils de la 3a. tirada.

 La 4a. tirada, fàcil i de transició.

 Instal·lació del rapel a la R.4.

 Arribant a la R.5. Una tirada amb roca molt adherent.

 El Toni cercant per on va la 6a. tirada, la més estranya de totes.

 Fent el llarg flanqueig de la 7a. tirada

Quan acabem la via, la cordada del Xavi Diez arribant al rapel.

 El Toni en uns passos espectaculars de la 1a. tirada de la via Queraltina.
 El Jordi Farràs netejant i equipant una nova via del costat.

 Escalant la tercera tirada mentre la cordada de l'Emili baixa fent rapel.

 Contents de l'escalada. foto cim-cordada.

 Vistes de Berga.




 


1 comentari:

ACP ha dit...

Molt bona combinació, per passar el mati gaudint. Joan passem el teu e-mail, si et va bé per comentar-te una qüestió.
Salut.

toporoc@gmail.com
Àngel.