Campions.

Aquest dilluns amb l'Eduard vam anar a escalar "com dos campions". De fet aquesta setmana tots els culés som campions !!
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA INDEPENDENT

Volíem pujar als Gorros/ Plantació per fer la nova via " Integral Josep Barberà" però quan varem arribar al funicular de St. Joan, estava tancat per treballs de reparacions ....
Així que, davant de la perspectiva d'haver de caminar molt, hem decidit quedar-nos a la part baixa i fer un parell de vies.
" Àrea de Servei " i " Camí de l'Alsina"



Hem començat per l'Àrea de Servei, que te 4 tirades i comença a la dreta de la 3a. tirada del camí de l'alsina.
La primera és fàcil i curta i la segona és la més dura. Els passos de 6a+ poden ser una mica més i tot. Jo ho he fet en A1.




La tercera tirada te un pas difícil per superar una panxa. Tirada molt maca

La quarta és fàcil i amb molt bona roca, però segur que te passos de V tot i que la ressenya digui IV+

Un cop feta la via, i com que encara teníem força estona de llum, hem tornat a peu de via i ens hem posat al tram superior de la via del camí de l'alsina. Hem fet les 3 darreres tirades per acabar amb una bona tarda d'escalada. Ara ja vestit amb la samarreta del Barça per testimoniar que realment som uns campions !!


L'Eduard fent la 1a ( 3a) tirada

La mateixa tirada vista des de la R.

Entrant a la R.

Inici de la 2a. tirada (4a)


L'Eduard en els passos una mica "polidets" de la darrera tirada.


Gaudint de la darrera tirada.

Montserrat Sud. Pastereta.

Foto del bloc de l'Eduard

La ressenya està treta del bloc del "col·leccionista de vies"

Avui diumenge hem anat a la zona de la Pastereta, En Jaume i el Josep han anat a fer la via Vertic i la Funció Clorofilica. El Jordi i jo hem fet el diedre Bonintong i la tercera tirada de la "Havana Club" . Aquesta darrera tirada es pot fer remuntant la canal que hi ha a la dreta del lloc a on acaba el 1er. rapel que fas al baixar de la Bonington
Trobareu molt bona informació de la via al bloc de l'Eduard

La via Bonington te molt bona roca, les assegurances allunyen força (5 o 6 m) i el primer bolt de cada tirada està molt lluny ( 8 o 10 m). Es pot colocar algun friend per escurçar les distancies entre bolts i pujar més tranquils. En la 3a. tirada trobareu, entre el 3r. i 4r. bolt, un pitó en el diedre.
El grau que marquen les ressenyes és el V però si tenim en compte la distancia a la que estan les assegurances i la verticalitat de la via, també podríem dir que en algun punt estem en el V+
A la 3a tirada de la via Havana Club, hi trobareu una roca excepcional i les assegurances estan molt més properes (2 o 3 m)

El Jordi xapant el 2n. bolt de la 1a tirada

El Jordi a la R1. Uns metres a la seva dreta hi ha la via Havana Club, i caminant cap a la seva esquerra s'arriba a la R2 ( R1 bis)

El Jordi pujant per la segona tirada.

El Jordi fent la 3a. tirada de l'Havana Club

El Jaume fent els darrers metres de la Funció Clorofilica.

Montserrat. Agulles.Bessona inf. via Baby

Aquest dissabte amb l'Eduard varem anar a la regió d'Agulles a fer la Baby, una via clàssica que fa uns quant anys va ser, en part, restaurada, i que és una bona opció si no et fa mandra fer artificial o bé desitges apurar en lliure.
La via es comença pujant dalt d'un arbre (teix) i l'Eduard va fer honor al seu "mal nom" escalant el tronc per arribar al primer bolt.





La via és molt aèria i es fan força metres en A1

Per primera vegada en força dies ens va lluir el sol, tot i que el vent fred que també bufava ens va fer mantenir el folre posat.






Via guapa, a on els reequipadors podríem haver substituït alguna expansió vella més, però que es pot fer bé com està ara. Cal portar tascons i/o friends per la darrera tirada si vols anar més tranquil, ja que els ferros vells que hi ha no fan gaire bona cara.
Descens. 1 rapel volat fins el collet entre les dues bessones i un altre fins el coll amb l'agulla de l'arbret. ( no es recomanable desgrimpar, ja que la pluja ha erosionat molt els metres que abans es desgrimpaven)

Montserrat. els Graus.

Aquesta ressenya i moltes més del sector dels graus i Montserrat les trobareu a Kpujo

Com que el dia i les previsions dels homes del temps amenaçaven pluja ( al final no va ploure), el diumenge amb el Xevi varem resoldre quedar-nos aprop del cotxe i fer unes quantes vies als Graus. El Xevi s'està recuperant d'una complicada operació a l'espatlla i encara no pot tibar gaire, i com que a mi no m'agrada tibar gaire, varem gaudir de les vies fàcils de la placa de l'Indi i del totxo de la neta i d'una de nova de V+que hi ha uns metres més a la dreta, a la vessant est del totxo de la neta.

Montserrat. Gorro Frigi. Via del Carles

La foto de la ressenya la he tret del bloc de "piades" de l'Ignasi
I el croquis de les vies del gorro el trobareu al Kpujo

Jo no vaig trobar que la primera tirada fos un V, en canvi els passos més difícils de la via, que es troben a la 3a tirada, crec que son un V+.
La via ha estat reequipada amb bolts i els passos de la tercera tirada, que ja estaven molt polits i que a mi sempre m'havien fet patir força, ara es fan més per l'esquerra, i tot i que la paret és molt vertical, la roca i les preses son més bones i la via ha millorat.

L'Eduard " Escalatroncs" i un servidor a peu del camí abans de començar la via.
Trobareu una ressenya magnifica al bloc de l'Eduard.

1a i 2a tirada.
Nosaltres varem fer les dues primeres tirades en una de sola, però les cordes arriben molt justes i l'Eduard va pujar uns metres fins el primer bolt, per tal de facilitar-me el poder arribar a la R2.
3a tirada
Aquí hi ha els passos més verticals i difícils, però com tota la via està molt assegurada i la presa és millor que abans
4a tirada
sense complicacions, fàcil i disfrutona
5a. tirada
unicament te un pas una mica difícil al abandonar la rampa per on va la Montpart i pujar a la part superior de l'agulla.

Un servidor enllaçant la 1a i 2a tirades
L'Eduard iniciant els passos difícils de la 3a tirada

Entrant a la R3


Escalant a la 4a tirada

L'Eduard en la darrera tirada

Montserrat. Regió dels ecos, Agulla de la salamandra

El Diumenge, com que anunciaven una estona de bon temps durant el matí, amb el Carmelo i el Xavi, que s'està recuperant d'una operació a l'aspatlla, varem anar a fer una d'aquelles vies que val la pena escalar pel seu entorn més que per la dificultat o bona roca de la via.
l'Aresta sud o "Normal" de la Salamandra a la regió dels Ecos.

Varem deixar el cotxe a santa Cecília i varem pujar per la canal de Migdia fins el coll del mateix nom. La boira i la gran humitat que ens envoltava ens feia pensar més en la selva de Costa Rica que en un clima mediterrani.

Un cop al coll cal baixar un bon tros fins a trobar el trencall a la dreta a on un retol/fletxa ens indica el camí que et porta a la font de la Cadireta i al Montgros. Després de pujar un bon tram, arrivabem al peu d'aquesta bonica i fàcil aresta, que està en un dels indrets més macos de Montserrat.

Tot pujant, ben aprop de la font de la Cadireta, ens trobem aquesta salamandra que ens fa pensar que, els que varen batejar l'agulla, potser o van fer en honor a les nombroses salamandres que es poden trobar en aquest indret.

El camí de pujada passa per indrets molt estrets i penjats sobre la canal del migdia.

La via està equipada amb parabolts que son una mica difícils de veure ( jo me'n vaig saltar algun i vaig haver de fer 20 m a pel) i també hi ha algun espit vell. Les reunions estan equipades per rapelar, i a la R3, si es vol fer, hi ha un parabolt i un cap de cargol pel qual cal portar una plaqueta recuperable. La roca en algun tram no és de la millor qualitat però com que la via és fàcil es pot fer bé anant en compte de les preses a on t'agafes.
Per baixar hi ha un rapel volat per la cara oest que et porta a una canal des de la qual cal fer una altre rapel molt brut. Jo recomanaria baixar rapelant per la mateixa via.

El Xevi a la R2, amb la paret de la roca plana dels llamps al darrera.

Un servidor a la R4.

El Xevi i el Carmelo dalt del cim de l'agulla i amb el cel que amenaçava pluja.

El Carmelo arribant del aeri 1r. rapel a la canal.

El Xevi preparant el segon rapel que es fa des d'unes bagues que hi ha en un arbre.

A la baixada ens varem apropar a veure i refrescar-nos a la font del migdia que actualment raja molt.

Montserrat. Els Graus. La via "d'en Pitu"

El divendres a la tarda, després d'un mes i mig sense escalar, finalment vaig tornar a tocar roca. Amb l'Eduard " Escalatroncs" havíem quedat per anar a fer alguna cosa ràpida i això ens va fer decidir per anar als Graus i escalar" la via d'en Pitu", que cap dels dos encara no havíem fet.
La via està ben assegurada tot i que és discontinua, et permet escalar en un punt dels Graus una mica "més tranquil" que a les parts més baixes de la zona i en definitiva, està bé perquè et permet fer força metres, però potser no és de les vies que recomanaries d'una forma especial.

Trobareu la ressenya al bloc del Joan Asin i al de l'Eduard.
Per facilitar la ubicació de la via, he utilitzat i complementat un parell de fotos del Kpujo a on hi trobareu informació excel·lent de la zona i de tot Montserrat.


L'Eduard fent els primers metres de la via


l'Eduard en els passos de Ae de la segona tirada

Arribant a la R2.


Un servidor fent la 3a tirada.

L'Eduard a la 4a tirada

Quan rapelavem varem veure una cordada que feia un espectacular via a l'agulla del costat. Ens van dir que tenia uns 35m i que devia ser un 6b, però que no en sabien el nom.