Magdalena Superior. via " Ignasi Jorba"

Foto i ressenya de l'Eduard.
Un cop mes agafem el cremallera de sant Joan per pujar a Gorros i escalar a l'ombra.
Aquesta vegada hi pujo amb el Jordi Puig i el seu fill que s'està iniciant en l'escalada i la via escollida és la Ignasi Jorba a la Magdalena Superior, una via que t'assegura que gaudiràs de l'escalada i acabaràs satisfet.
La via comença fàcil i mica en mica va guanyant verticalitat i dificultat, però la generositat de l'equipament fa que no hagis de patir en cap moment i en canvi gaudeixis de la bona roca i cerquis la millor manera de superar algun tram desplomat que també te la via a la part superior.
Una via molt recomanable, d'aquelles que ve de gust repetir de tant en tant, i en la que únicament haurem de portar cintes exprés.

El Jordi iniciant la 3a. tirada

En Jordi Jr. ens els passos verticals de la 3a. tirada

Entrant a la R3.

Apunt d'entrar a la R.4.

Pare i fill

foto-cim

Sisbemessanapren: Gorros. Directissima a la Gorra Marinera

Una tarda més escalem amb la fresca dels Gorros. Aquesta vegada amb el Jaume i l'Armando faig una combinació de vies a la Gorra Marinera que et porta directa al cim, tot fent una darrera tirada realment maca i poc habitual, ja que surt recte amunt, sense anar a l'esquerra com fan les altres vies, i trobes una antiga reunió i uns darrers 5 metres de sortida directa, que superen un extraplom assegurats amb 2 parabolts i que no son obligats.

Ressenya de l'Eduard. Amb la línia de color groc que nosaltres varem seguir.
Via equipada.
Molt Recomanable.

Un cop feta aquesta via anem a la Magdalena Inferior, que ens queda al peu del rapel, amb la intenció de fer la via " Llibertat positiva"( 6a) que em sembla que és una que puja amb parabolts de color groc.
Tiro amunt els 20 primers metres que tenen una dificultat assequible, (V-) semblant a la resta de les vies i quan arribo al desplom hi trobo la R.1. La meva intenció és continuar fins la R.2 però el pas del desplom ( 6a) el trobo molt difícil i la següent assegurança és un buril vell que hi ha 4 m més amunt. Com que no li veig color als passos que hauria de fer, decideixo flanquejar uns metres a la dreta i continuar per la via Benson ( parabolts blaus)

Aquesta ha sigut una tarda d'escalada plaent, amb molt bona roca, en la que les dues cordades hem escalat compartint paret i com ja és habitual, havent-nos d'abrigar quan el vent fresc dels Gorros comença a bufar.

El Pedraforca des del coll del Collell

Aquest diumenge amb la Neus varem anar a pujar el Pedraforca per una ruta nova per a nosaltres.
Vam deixar el cotxe al coll del Collell ( 1.850 m) a on s'hi arriba per la pista que surt de Saldes i passa per sota del refugi Lluís Estasen. També s'hi pot arribar pujant des de Bagà i passant pel poble de Gisclareny.
Un cop al coll a on deixem el cotxe,ens enfilem pels prats sense seguir cap camí i anem pujant a cercar la carena que suposem que ens conduirà fins el coll del Verdet. De fet un cop hem pujat les fortes pendents del primer llom, trobem un parell de marques velles de color groc que tot seguit perdem i per tant hem de continuar improvisant el camí que, ara fent una curta baixada, ens porta fins a un coll a on trobem el PR que puja de Gossol. Seguim aquest camí que puja en diagonal fins a uns prats a on hi trobem uns abeuradors. Aquí el PR gira a la dreta per remuntar les pendents fent una gran volta per tal que sigui més comóde la pujada. Nosaltres ens ho agafem pel dret i amb unes quantes ziga zagues ens plantem al capdamunt de la pendent a on trobem de nou el camí. Però tot parlant i veient el coll del Verdet al fons, ens desviem de les escadusseres fites que marquen el camí mentre travessa uns plans força llargs, i en comptes de continuar pujant a cercar la cresta que ens havia de conduir al Coll de Verdet, continuem planejant fins que ens adonem que haurem de perdre alçada per passar uns contraforts rocosos i per tant finalment arribarem al Verdet havent de remuntar la pala final.
Un cop al Verdet ja varem coincidir amb els participants de la cursa " Saldes-Pedraforca" i amb tota la gent que puja per la ruta habitual de la cara Nord. Mai havia vist a tanta gent pujat el Pedraforca. Possiblement més de 500 persones van trepitjar el cim aquest diumenge !!
A la baixada desfem el camí del Verdet tot desgrimpant mentre continua pujant molta gent ( algú ens diu que anem en direcció contraria !! ) i un cop al coll ara si agafem el camí correcte i no el deixarem fins que el PR es desvia per baixar a Gossol i nosaltres hem de remuntar per continuar per la cresta i baixar finalment al cotxe.
A Wikiloc hi trobareu la ruta de pujada i baixada que varem seguir.
Tot i que en els primers trams no es segueix cap camí, un cop s'enllaça amb el PR, és una manera molt maca i interessant de fer el Pedra, i segur que molt menys transitada que rutes habituals de la cara Nord i de la tartera.
Desnivell acumulat 950 m. temps de pujada 2h 45' i temps de baixada 2h i 15'

Deixem el cotxe al coll del Collell

Nosaltres varem continuar de pla, tot veient el coll de Verdet al fons, i no varem veure les fites
( que segueixen la línia groga) que ens feien pujar a cercar la cresta.

Ara ja veiem que ens hem desviat del camí i que ens tocarà remuntar la pala fins el coll del Verdet que veiem al fons.

Grimpant pel Verdet podem veure el camí groc que havíem d'haver fet i el rosa que varem fer. I el cotxe aparcat a la pista que es veu al fons


Grimpant els darrers metres abans d'arribar al cim

fotocim

La bellesa dels arbres morts

Trencabarrals. Sonata in Blue

Vista lateral

El dissabte vam anar a fer la via "Sonata in Blue" del Trencabarrals. Jo ja havia fet aquesta via i recordava una primera part relativament fàcil i una darrera tirada molt difícil però amb una roca excel.lent.
Per arribar-hi varem optar per "pujar" la canal del Trecabarrals. Per arribar-hi cal pujar per les escales dels pobres i passat el trencall de Sant Benet, agafar el camí de l'esquerra i uns 200 metres més endavant, a la vertical del Trencabarrals, haurem de grimpar en un punt a on hi ha les restes d'una conducció d'aigua/font al costat mateix del camí, i en 5 minuts et deixa a peu de via. Si ho voleu fer encara més còmodament, podeu pujar amb el cremallera de Sant Joan i baixar pel camí que et porta, per sota dels Gorros, a les escales dels pobres, sense passar pel Trencabarrals i el pla dels ocells.

Aquesta vegada volia fer de segon les tirades que ja havia fet de primer, i intentar gaudir més de la darrera tirada que em va fer patir força en el tram en lliure, ja que les assegurances allunyen molt i algunes no es veuen.
El Toni va començar i la roca, que al principi es d'aquella blanquinosa i amb molsa, el va fer escalar concentrat tot cercant els passos a fer. El primer buril està molt amunt però abans d'arribar-hi es pot posar una baga en un arbre tombat que toca la paret, i un friend en un forat. Un cop fet el primer pas difícil, la roca va millorant i s'arriba a la reunió trobant abans 2 burils més.
A la segona tirada vaig sortir cap a l'esquerra a cercar un primer buril i continuant amunt en tendència a l'esquerra s'arriba, amb 20 m, a una altre reunió que jo em vaig saltar per continuar fins a la plataforma de la 3a. reunió tot fent uns 55m i xapant ara ja uns parabolts que pugen per la mateixa línia i que deuen ser de la via "Montserratus".
La tercera tirada comença amb uns passos molt desplomats de 6c o Ae que al Toni li van costar de fer ja que, al no ser gaire alt, els burils li quedaven més lluny. La sortida amb lliure, tot i que te molt bona presa, és realment difícil ja que desploma i les assegurances allunyen o no es veuen.
El Joanet i el Vicenç, per poder acabar tot junts, van fer la darrera tirada agafant la línia de parabolts de la via "Montserratus", que hi ha un parell de metres a l'esquerra i que permeten una escalada en Ae. més fàcil i assegurada, i alhora sortir en lliure quan el grau està al teu abast.

Un cop al cim es pot rapelar la via tot baixant per la cara oposada fins al camí que passa pel peu de l'agulla i va al pla dels ocells, o bé com vam fer nosaltres, agafar un rapel de la via " dels lladres" que queda uns metres més avall, a la nostra esquerra, ( Compte per arribar-hi) i que amb 60 m et deixa al peu d'aquella via i tot seguit es pot baixar per la canal fins al peu de via, o per marxar canal avall.

El Toni iniciant la via al costat d'un arbre arrambat a la paret.

Iniciant la 2a tirada, que finalment vaig enllaçar amb la 3a.
A aquesta 1a Reunió s'hi pot accedir per una lleixa de l'esquerra.

El Toni a la darrera tirada ja en lliure difícil.

El Joanet pujant per la darrera tirada de la via Montserratus que puja paral·lela a la Sonata i blue

Trio de vies a la Magdalena Inferior

Aquestes tardes, tot i la calor, a la cara est de Gorros hi fa una fresca que al capvespre fa que t'acabis abrigant.
Amb en Miquel varem fer tres vies força interessant i recomanables.

La BiPotens comença a la meitat de les escales de Jacob, ha estat reequipada amb parabolts, alguns d'ells pintats de color vermell, color característic de les vies del " Manolo" Muñoz que és qui la va obrir fa molts anys.

La 1a tirada comença amb uns metres de roca una mica polida i blanquinosa però es fa molt bé.
La 2a. tirada te uns primers metres molt verticals i difícils, encara que estan molt assegurats i no son obligats, i continua per una placa ja més fàcil però molt maca.
La 3a. tirada és més fàcil i coincideix amb altres vies i hi ha un garbuix de parabolts i burils.

Darrera nostre pujaven el Mingo i el Toni Aymamí que ja feia estona que escalaven per la zona.

A continuació varem fer la del seu costat, la Via Augusta que comença uns quants graons més amunt i te els parabolts de color verd. La primera tirada te una reunió que és opcional ja que està a uns 20m i queda fora de la línia de la via. si ens saltem aquesta reunió encarem la part més vertical i maca de la via, amb uns passos de roca bonissima però a on les assegurances allunyen força i cal anar concentrat. Hi trobaren un forat a on posar-hi un camelot del 0´75.
El que queda de via és pot fer en una sola tirada, fàcil però molt maca.
Via molt recomanable.

Finalment i a tall de torna, varem fer la Via "Garcia Lorca" del Manolo, que ja havíem fet feia uns dies però seguint una línia incorrecte. La via és molt fàcil, puja molt assegurada per la zona a on es pot rapelar i no te cap dificultat fins que arribes a una placa vertical amb un passet de V i que és una llastima que no sigui més llarga.

Escalant la 1a. tirada de la BiPotens

Un cop superada la part difícil de la 2a tirada

El Ramon, amb el seu fill i un company, escalant la via de l'Adrià al Gorro Frigi

A punt d'encarar el tram difícil de la via Augusta

Iniciant la darrera tirada

Escalant el tram més interessant de la via Garcia Lorca.

Escalant a l'ombra de la Codolosa

Un cop més anem a gaudir d'una tarda a l'ombra de la Codolosa. El sol ens pica durant els 5 minuts d'aproximació i un cop a peu de paret, l'ombra i un lleugera marinada ens refresca el cos i la ment per iniciar l'escalada d'aquestes dues vies.
Aquesta vegada m'acompanya el Jordi Puig i el seu fill, en Jordi JR que s'està iniciant en l'escalada.
Comencem per la via dels Joans's ja que jo vull fer la darrera tirada per la variant que va obrir l'altre dia el Joan Asín i de passada netejar-la una mica. A peu de via m'adono que no he portat cap eina i per tant la neteja haurà de ser manual....
La via està molt bé i te passos interessants. A la primera tirada, els passos finets inicials son d'aquells que es fan millor anant de primer que de segon.
La segona tirada sembla més difícil del que realment és. Cal portar un parell de friends per completar les assegurances ( no imprescindibles)
La variant de la tercera tirada no es tan difícil com l'original i la faig amb un pas d'A0, però cal netejar-la encara més i sanejar una mica la roca.
Amb un rapel de 55 m tornem a ser a terra i ens posem a la via campions per acabar d'arrodonir la tarda.
Aquesta via l'acabem anant a la darrera reunió de la via "Full Equip" ja que així podem baixar amb un sol rapel de 60m ( molt just)

Fent de primer la 2a tirada de la via Joans's que encara no havia fet

Netejant una mica la variant de la 3a tirada. A l'esquerra es veuen el parabolts de la línia original que superen un desplom molt difícil, però de molt bona roca.

Segona tirada de la via Campions

El Jordi a la darrera tirada de la campions

Pollegó Oest. via " Los Mares del Sur"

Ressenya de l'Eduard
Aquest dissabte varem cercar l'ombra a la via "los Mares del Sur" que està encarada a l'Oest.
Per arribar-hi aparcarem a la Vinya Nova, pujarem fins al peu de l'Esperó Ribés i continuarem amunt, per un corriol que puja per l'esquerra, fins a trobar el peu de via (MS) . Veurem un cordino posat en un pont de roca a 6m del terra.
La via està semi-equipada i per tant ens caldrà portar tota mena de material per protegir les tirades netes i els trams on les assegurances allunyen o senzillament no es veuen !!
Per baixar nosaltres varem optar per continuar amunt tot crestejant fins anar a trobar el camí que, quasi-bé a l'alçada del Rave, ens porta de nou a la Vinya nova.
La via està equipada per poder-la baixar fent rapels.

La primera tirada és la més fineta, comença amb uns metres de presa petita i escalada de finura per acabar amb un pas de 6a que no és obligat i es pot fer en A0.
La segona tirada te uns passos finets i exposats a la sortida i després ja esdevé fàcil
La tercera tirada te les xapes molt amagades i es fa difícil de seguir. Cal anar sempre en diagonal a la dreta.
La quarta tirada torna a sortir en diagonal a la dreta, amb un tram de roca delicada, per acabar flanquejant a l'esquerra.
La cinquena tirada es d'aquelles que, si no saps per on va, no ho diries mai i tindries ganes de deixar-ho córrer. Cal anar a l'esquerra sense cap assegurança a la vista fins que finalment veus un parabolt molt amunt !! es poden posar friends petits i un camalot del 2 per assegurar aquests primers metres !! passats aquests 10 m inicials, la línia continua pel mig de la placa/esperó i si no veus els dos parabolts que hi ha en els darrers 20m, com em va passar a mi, acabes anant a la dreta a llaçar sabines i cercant fissures a on posar alguna cosa.
La sisena tirada es curta però molt maca i amb bona roca.

Via recomanable.

Superant els passos extra-plomats de la 1a tirada

Un cop passats els primers metres de la 2a tirada

Escalant la 3a. tirada sense haver xapat el 1r. espit que és difícil de veure si vas per la llastra.

El Toni arribant a la R.3, el Joanet que li va al darrera i el Vicenç a la R.2

El Toni a la 4a. tirada

Abans d'entrar a la R.4

Arribant al primer bolt de la 5a. tirada. No es veu des de la Reunió

El Toni arribant a la R.6, la darrera de la via.

Un dels tricams que el Toni va col·locar a la darrera tirada

El Toni a la darrera Reunió amb el Vicenç a punt d'arribar i el Joanet a la R.5

Fotocim.