vies "Delinqüents" i "Reincidents" a la Codolosa.

 

Ressenyes dels companys Asín i Prunera.

Aquest dimecres em trobo amb en Jaume Serra a Collbató per fer una matinal a la Codolosa.

Allí hi trobem a un grup de mes de 20 joves que amb els seus professors intuïm que feien un grau d'activitats a la natura. Nosaltres marxem a l'altre costat de la paret en busca de la tranquil·litat i decidim escalar la via Delinqüents. La via està equipada, però com sempre, si es porta algun friend podem millorar-ne la seguretat.

Un cop feta la via no ens desplacem gens ja que la segona via que decidim escalar, la Reincidents, comença un parell a la seva dreta.

La primera tirada està poc equipada i els primers metres son els més difícils de la tirada. Hi trobem 2 espits i un pont de roca per superar-los, a partir d'allí només trobarem un pont de roca fins arribar a la reunió 42m més amunt.

La segona tirada és preciosa i a banda d'un pitó casolà a l'inici i un espit en els metres finals, hi trobarem diversos ponts de roca. Podrem millorar una mica la seguretat amb algun friend.

La tirada te uns 45 m i la reunió te un espit, un clau i una gran baga que envolta una gran roca i que reforça una mica la reunió.

Jo hi he deixat un maillon i hem rapelat d'aquesta reunió i per tant no hem fet els 8 metres finals.

Salut i a escalar.

                                                              Via Delinqüents

                                                                   

                                                                   via Reincidents

via "Diedre" i "Aresta d'Espinalbet"

Aquesta setmana, amb en Pany, vàrem acabar d'obrir una via nova, la via "Diedre", que puja a l'esquerra de la via "Aresta d'Espinalbet" i que en la primera tirada ens porta a escalar un preciós diedre que dona nom a la via. La via comença uns 4 metres per sota de la via de l'aresta d'Espinalbet i acaba en la mateixa darrera reunió que aquesta. La via la farem en dues tirades i comparteix també la reunió inter-mitja amb la via veïna.

Si voleu fer les dues vies, tal i com hem fet nosaltres, una bona idea és deixar una corda fixe de 60m per fer el rapel, de manera que ja el tindrem instal·lat per fer la segona via i no tindrem problemes per recuperar-la, ja que ho farem des de dalt al finalitzar la segona via.

Les dues vies les farem en dues tirades i per tant l'escalada es força ràpida.

Les millors tirades son les primeres, ja que son a on hi trobarem els passos més difícils, però que no passaran gaire de Vº.

Ambdues vies estan equipades amb pitons, bagues i parabolts, però per la via Diedre es interessant portar algun friend que es poden colocar fàcilment en les nombroses fisures existents.

Avui hem coincidit en aquest precios indret, i amb una temperatura i sol ideal, 4 cordades, en Joanet i en Jordi, en Pany i jo, en Joan Prunera i el seu company Agustín, que han fet la via "Placa de la Llum" i en Sergi i na Isabel, que han escalat la via "Diedre"

via "Aresta del cavalls"

 

ressenya d'en Joan Prunera

Atenció!! els 4 primers espits de la 1a. tirada ja no hi son!!!

Avui he anat amb en Jordi Martínez a fer aquesta via. l'Aproximació ja es tota una excursió amb forta pujada.

Un cop a peu de via cerquem el primer espit però no veiem res...En Jordi s'equipa i puja a veure si el troba, però el que hi veu es l'emplaçament de l'espit trencat ! puja una mica més i posa una baga en la savina i al costat i veu el segon emplaçament de l'espit també trencat. Jo li recomano que baixi i que anem a cercar una altra via, però ell decideix arribar fins a una segona savina i torna a veure dos emplaçaments més d'espits trencats. Jo li torno a recomanar que passi la corda per la savina i que baixi, però ell veu una xapa en el desplom que hi ha més amunt i decideix continuar. Finalment pot xapar un buril molt vell i l'espit del desplom. Per cert, aquell pas és un V+ o 6a, almenys això ens ha semblat a nosaltres, jo hi he fet un A0 com una casa de pagès.

El Jordi arriba a la reunió i veu que a 2m a la seva dreta n'hi ha una altra amb dos parabolts i es posa en aquella.

A partir d'aquesta reunió ja hi trobarem les tirades equipades amb algun parabolt i espits amb xapes d'alumini.

La penúltima tirada, molt vertical i amb roca vermellosa fruit d'una esllavissada, fa força impressió, però es deixa fer prou bé.

En general la via te una roca a controlar, tot i que es força acceptable, i només he arrancat una presa.

Amb un rapel d'una instal·lació molt rovellada, a on jo hi he deixat una baga per reforçar les cadenes, hem arribat al peu d'una canal que ens permetrà arribar al corriol de tornada al cotxe. 

En Jordi escalant els primers metres de la via tot cercant els espits que ja no hi son.

En Jordi sortint de la R.1

                                        Arribant a la R.2

                                                             Primers metres de la 3a. tirada.

La quarta tirada, que es pot enllaçar amb la 5a.

A punt de plegar les cordes ja dalt del cim.

Rapel de baixada.

Via "Quercus" en familia

 

Aquest dimecres vaig acompanyar a la familia de l'Ana a escalar la seva primera via clàssica de varies tirades.

La via Quercus és ideal per aquest proposit ja que està ben equipada i la dificultat no sobrepassa el IV+

Amb ells havíem fet unes quants vies d'esportiva, assegurats en top-rope i ja es veien en cor per fer el salt a una via llarga. 

L'Ana, com a mare patidora, no ho tenia del tot clar😊 però finalment i després de moltes explicacions va accedir a que els seus fills i ella mateixa tinguessin aquesta nova experiencia.

La cordada era de 6 i per tant vaig haver de portar 5 cordes per tal de pujar en capsula. Jo feia de primer i darrera meu van pujar l'Ana i l'Alejandro que al seu temps arrossegaven 3 cordes per les quals a continuació hi pujaven l'Adrian, l'Alvaró i e tancant la cordada i supervisant el que feien els mes menuts, en Segun, el pare deles tres joves escaladors i que també s'estrenava en via llarga.

Tot i el merder de cordes que es muntava a cada reunió, com que aquestes son amplies i còmodes, l'escalada va ser tot un èxit i la colla en vàrem sortir ben contents i amb ganes de repetir-ho ben aviat !!

La familia a peu de via preparada per escalar!

l'Ana a la R.1 assegurant a un dels seus pollets !!

l'Alejandro, el gran de la colla assegurant al seu pare que pujava darrera l'Alvaro.

l'Alvaro i en Segun.

Ja, un cop al cim de la paret, donant explicacions del material.

l'Adrian, el més caxondo de la familia, ensenyant el cul com a culminació de l'escalada 😂😂😂😂

                                                                       Foto cim de tota la colla.

Aresta d'Espinalbet

 

Avui he acompanyat al Joanet a repetir l'Aresta d'Espinalbet que ell encara no l'havia escalat, amb la inatenció de desprès repetir la Placa de la Llum i així fer una matinal més complerta.

Arribem aviat i rapalem la via fent dos rapels de 25m i 20m. Tot i que al netejar la via hi vàrem muntar dues reunions més, ja que per la feina que hi teníem anava millor així.

Un cop a baix jo enllaço les dues primeres tirades, les més difícils de la via i després en Joanet fa les dues següents.

Mentre estem fent la via sentim veus a d'una cordada que està rapelant per la via del costat, la placa de la llum. Ens intercanviem algunes paraules i quan els hi dic que voldrem fer també aquella via, ens diuen que a dalt hi ha una altra cordada esperant per fer la via. Vaja, que l'efecte blog està portant a que es repeteixi força aquesta via, ja que diverses cordades l'han fet i en algun cas més d'una i de dues vegades.

Així que nosaltres, quan arribem al cim de l'Aresta, decidim tornar a baixar i intercanviar les tirades, de manera que el Joanet fa les dues primers i jo les dues darreres.

La via està equipada i amb 12 cintes, si enllacem dues tirades, en tindrem prou. Algun friend pot anar bé si alguna assegurança la trobeu una mica allunyada.

Una matinal ben aprofitada.

La cordada veïna rapelant la via "la placa de la llum"

Ara ja escalant la bonica segona tirada de la via.