Sant Llorenç i Camarassa

Aquest dissabte no tenia gens clar que pogués escalar, un dolor lumbar em feia temer que no podria fer-ho. Per sort el Josep Estruch m'havia demanat si sortiriem i es va apuntar a venir amb nosaltres, de manera que si jo finalment no podia escalar, el Toni tindria company de cordada.
Vam anar a Sant Llorenç de Montgai pensant-nos que hi hauria nuvols i que no faria massa calor. Al arribar-hi vaig demanar als companys que abans de posar-nos en el diedre Vidal Farreny fecim per començar  una via molt fàcil (Per la canalla) per tal de veure com responia la meva esquena.
La Vidal farreny comença amb una tirada no gaire difícil, però la segona tirada te un pas desplomat que jo vaig haver de fer en Ae, mentre que el Josep el va fer molt bé en lliure.
Veient que la calor començava a apretar, vàrem decidir anar a la presa de Camarassa per poder escalar a l'ombra. Allí varem escalar el puro per la via Jopuma entrant per la directa Gutierrez.
Finalment una matinal ben aprofitada.

Narieda Oest. Via "El Baron Rojo"

Aquest cap de setmana la previsió de la meteo ens deia que la calor apretaria de valent i, seguint una recomenació del Pere Joan, vaig proposar al Toni d'anar a la cara Oest de la Roca Narieda, en concret al sòcol que queda a sota de la via Xelo Bam.
Des de la carretera, davant d'una petita esplanada a on s'hi poden aparcar 3 cotxes, surt un corriol que anirem seguint amb clara tendencia a l'esquerra ja que la nostra via, El Baron Rojo, és la que queda més a l'esquerra. Tant l'aproximació com l'escalada la farem totalment a l'ombra i això potser és el que més em va satisfer de la via. Trobar el peu de la via ens va costar una mica ja que només portavem una ressenya d'un dibuix de l'Armand Ballart que havia sortit publicat en un monogràfic de la Roca Marieda. Nosaltres hi hem deixat un parell de fites en el punt a on cal deixar el corriol i atravessar uns metres de vegetació per arribar al peu de la paret.

La via està equipada amb espits vells i rovellats. El primer el trobarem a uns 8m del terra i costa de veure. La R1. és nova i nosaltres la vàrem deixar equipada per rapelar. Al seu costat n'hi ha una altre de vella i 5m més amunt una segona també molt vella i que segurament era la original. Des d'aquesta R.1 es pot arribar al terra amb rapel de 30m molt just.
La primera tirada, amb força  vegetació que ens tapa les preses, es deixa fer amb una dificultat de V i algun pas de V+.
La segona tirada, és molt més vertical i difícil.  I tot i que la ressenya que portavem deia que era de Vº, jo hi vaig fer diversos passos d'A0.  A la seva dreta hi veurem espits d'una altra via i que acaba a la mateixa R.2.
Nosaltres hi vàrem deixar un maillon i cordinos nous per poder rapelar amb més seguretat.

 El Toni en els primers metres de la via.

Sortint de la R.1

Integral a la cresta dels Cingles de la Creueta

Aquesta setmana el Toni no va poder sortir a esclar i jo vaig quedar amb el Pere Joan Bosch per anar a fer la integral de la cresta dels Cingles de la Creueta, a sobre de la Nou de Berguedà. Al tractar-se d'una cresta esdevé una escalada discontinua, ja que es convinen panys de roca vertical, a on ens cal escalar, amb d'altres a on grimparem o caminarem. Tot i això no deixa de ser una activitat interessant en la qual nosaltres hi varem fer 24 tirades. El primer tram de la cresta el farem a l'ombra, la qual cosa es d'agrair en aquesta epoca de forta calor. Quan s'arriba al collet per on passa el camí que uneix la casa d'Espades amb la de la To, hi trobarem la via " matins a la fresca" i "la via del tronc", nosaltres vàrem escalar la Matins a la fresca però podiem haver escollit la del tronc, que puja al seu costat, o bé rapelar i fer les dues abans de continuar escalant la cresta.
Hi ha trams molt selvatics en els quals ens caldrà cercar el millor camí per continuar. Trobarem un tram de baixada a on farem un rapel de 10m i un altre a on desgrimparem un tram força vertical .Això li dona un punt d'aventura i descoberta a l'activitat que, per alguns serà un incentiu, i per altres un inconvenient.
En definitiva es tracta d'una excursió vertical a on hi escalarem passos difícils en els que, tot i estar equipats ens anirà bé portar un joc de friends, i força trams de grimpar i caminar pel fil de l'aresta.
Aproximació. Comencem a escalar al costat mateix del camí i el retorn el farem en 20 minuts d'agradable passejada.

Punt a on iniciarem l'escalada de la cresta.

El mateix tram de la cresta vist des d'una altra prespectiva.

En Pere Joan a la primera tirada de la cresta.

 

 Sortint en lliure del tram d'artificial de la 3a. tirada.

 Reunions còmodes i a l'ombra.

Els Cingles de la To ens observen al sol mentre nosaltres estem a l'ombra.

 Un dels molts trams de cresta fàcil.

 En Pere Joan iniciant la via Matins a la Fresca

Al Fons el Pedraforca sembla observar la nostra escalada.

En Pere Joan iniciant el darrer resalt de la Cresta.

Serra de les Canals

Aquest dissabte volíem anar a mirar-nos alguna línia per equipar a roca Narieda, al costat de la via Baga Total, però al arribar a la zona vàrem veure que ara ja no es pot pujar en cotxe fins la cadena que barrava el pas per la pista, cal deixar-lo a la carretera, i la línia que havíem intuït mirant les fotos de la paret, no la vàrem veure tant clara.... en definitiva ens va fer mandra pujar carregats fins allí dalt.
Com que la previsió del temps anunciava núvols i per tant ens podíem atrevir a posar-nos en alguna cara sud sense por de morir-nos de calor, vàrem tornar fins a Oliana per anar-nos a mirar la Paret de les Canals. Una paret de roca a controlar però molt atractiva i propera . Només teníem informació de les vies " Sol de mitjanit" i " La pawnee Fiction" així que ens vàrem acostar a la paret que hi ha a damunt del Castell i la nostra sorpresa fou que hi havia una línia de parabolts.
Nosaltres vàrem començar a obrir una línia a la seva dreta i vam equipar dues tirades, de 30m i de 55m.
Un cop a la feixa superior vam veure que hi havia dues línies de parabolts a la nostra esquerra i unes cordes fixes a la dreta. Així que aquella zona aviat tindrà unes quantes línies per escalar.

L'inici de la paret és a on la roca està més bruta i cal sanejar-la

A mesura que guanyem alçada la roca millora.

El Doblet.

Dades generals.

- Via: “ La Lliga ”50 m 6a ( V/A0 Obligat)   

- Oberta:  per Joan Baraldés i Antoni Alarcón el juny del 2016

- Zona: Sant Corneli. Cingles de Vallcebre

- Orientació:  Sud. Sud-Est

- Equipament:  parabolts, bagues i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés.

- Aproximació: Creuarem el poble de Sant Corneli i passat el  Km 7 , 100 m abans de la casa de la Matella, aparcarem al costat d’un bloc de roca. Un corriol poc definit marcat amb fites i cordills vermells ens portarà en 8’ a  peu de via

1a. Tirada. 25m (V). Una placa vertical amb passos fàcils al seu inici i diversos ressalts per arribar a la Reunió. La R.1 es fa en un arbre. Trobarem 1 pitó, 1 parabolt , varies bagues i ponts de roca

2a. Tirada. 25 m (6a), Sortim de la R.1 i caminem 5 metres per iniciar l’escalada per una marcada fissura , trobarem un parell de ressalts més verticals. La R.2 es fa en dos parabolts.

Trobarem 5 parabolts i varies bagues i ponts de roca.

Descens: 1 rapel de 25m des de la R.2 de la via de la Lliga i un rapel de 25m des de l’arbre de la R.1

- Via: “ La Copa ”50 m V+ ( V/A0 Obligat)   

- Oberta:  per Joan Baraldés i Antoni Alarcón el juny del 2016

- Zona: Sant Corneli. Cingles de Vallcebre

- Orientació:  Sud. Sud-Est

- Equipament:  parabolts, bagues i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés.

- Aproximació: Creuarem el poble de Sant Corneli i passat el  Km 7 , 100 m abans de la casa de la Matella, aparcarem al costat d’un bloc de roca. Un corriol poc definit marcat amb fites i cordills vermells ens portarà en 8’ a  peu de via

1a. Tirada. 25m (V). Una placa vertical amb passos difícils al seu inici i diversos ressalts per arribar a la Reunió. La R.1 es fa en un arbre. Trobarem 1 pitó, varies bagues i ponts de roca

2a. Tirada. 25 m (V+), Sortim de la R.1 i caminem 5 metres per iniciar l’escalada per una placa fissurada , trobarem un parell de ressalts més verticals. La R.2 es fa en un arbre.

Trobarem 7 parabolts i varies bagues i ponts de roca.

Descens: 1 rapel de 25m des de la R.2 de la via de la Lliga i un rapel de 25m des de l’arbre de la R.1

 

les vies del Doblet "LLiga i Copa"

Aquest dissabte vàrem tornar a Sant Corneli per tal de retocar la via que haviem obert la setmana passada i obrir-ne una de nova al seu costat. El Barça havia guanyat el doblet i calia dedicar-li una via a la lliga i una a la copa !!
D'aquesta manera, amb dues vies de costat, pujar a escalar a aquest curt pany de paret és fa més interessant ja que s'hi poden fer 4 tirades sense haver de moures del peu de via.
De fet encara ens queda una mica de feina a la primera tirada de la via " La lliga" i haurem de tornar-hi a acabar-la.
La Ressenya de les dues vies queda pendent per quan la via de la lliga estigui del tot acabada.

En aquella zona, uns 300 metres abans d'arribar a la casa de la Matella, en el Grau de la Mola, vàrem veure una xemeneia molt atractiva que es veu des de la carretera, ens hi varem acostar i hi vàrem descobrir un sector equipat amb unes vies d'escalada esportiva de les que no en teniem informació i que, navegant per internet, la he trobat. Ressenyes del Grau de la Mola Per arribar-hi aparcarem el cotxe al costat de la carretera i un corriol molt ben marcat ens aproparà al peu de les vies en 3'. Tot un luxe. Les vies estan equipades amb parabolts.

 Pujant per la carretera de Sant Corneli de Figols ens trobem a aquest magnific examplar de Teixó atropellat per algun cotxe.

 Aparquem el cotxe uns 100m abans de la casa de la Matella. al costa d'una roca que ens servirà de referéncia.

 A sobre nostre podem veure el pany de paret a on hi ha les dues vies del Doblet. Per arribar-hi cal seguir unes fites que surten de la carretera i ens hi portaran per un corriol poc definit.

 El Toni escalant la bonica primera tirada de la via de la Copa.

 A la Feixa hi muntem la R.1 en un gran arbre que ens farà ombra mentres assegurem al company que fa la segona tirada i que també ens servirà per rapelar .

 Equipant la 2a. tirada de la via de la Lliga. Un magnific pany de paret a on alternarem l'escalada en lliure i algun passos d'Ae, si no es te el grau com per superar-los en lliure.

La Gallina Pelada pel coll del Portet

Aquest diumenge amb la Neus hem tornat a la Gallina Pelada, però aquesta vegada hem començat a caminar per la seva Vessant Nord.
Una ruta circular que farem en 4 h tot caminant tranquilament els 11km i 660 m de desnivell acumulat.
Aquí hi trobareu el track
Aquesta ruta comença al costat de la carretera, prop de la font freda, tot resseguint la pista forestal que amb 5 km de suau pujada ens portarà fins el coll del Portet. Un cop allí resseguim el GR que, passant per sota de les parets de les Roques Blanques, ens porta al coll de l'Estret, on deixem el GR que baixa cap a Peguera per sota les parets del Roc d'en Ferrús, i nosaltres pujarem seguim unes marques vermelles que ens portaran fins la carena cimera i al cim de la Gallina Pelada. Un cop al cim decidim baixar direcció Nord per anar a buscar una torrentera seca que ens ha de portar directament a la pista forestal. Al final d'aquesta torrentera, per la que no hi ha camí marcat, però que no té pèrdua possible, caldrà superar un parell de ressalts verticals tot cercant passos pel bosc, el primer per l'esquerra i el darrer per la dreta, ja a tocar a la pista.
Una ruta molt maca que et porta per sota de les parets de les Roques Blanques a on hi podrem veure l'inici d'algunes vies d'escalada, i una baixada quasi verge per una torrentera per on no hi deu passar mai ningú i per tant tranquil·la, amb un punt de descoberta i aventura i d'una gran bellesa.

Aparquem el cotxe al costat de la tanca metàl·lica que barra el pas als cotxes.

Resseguim durant 5 km uns pista planera i molt maca fins el coll del Portet.

 Uns metres abans del coll del Portet trobem una magnifica font.

 El prats del coll del Portet amb les Roques Blanques al fons.

 El GR que seguim, ressegueix el peu de les altives parets de les Roques Blanques.

 Aquesta vegada, per uns moments la boira ens va embolcallar al cim de la Gallina Pelada.

 Comença la descoberta d'una baixada no ressenyada. Primer per uns prats i tarteres inclinades.

 Ara pel mig de la petita vall/torrentera.

 Cada cop més tancada i bonica a on un grup d'isards ens contemplen tot pensant que ens hem perdut.

 Al final la torrentera és tant estreta que hem de desgrimpar algun ressalt o evitar-los cercant un pas entre el bosc dels costats.

 Finalment arribem de nou a la pista forestal que, en poc més de 15', ens portarà de nou al cotxe.