Aquest dijous vaig pujar amb en Jordi Puig i els seu fill, en Jordi Puig junior a escalar una estona i retrobar-me amb el J.P. Junior amb qui feia molt temps que no escalava.
Vàrem fer unes quantes vies de la cara sud i vàrem poder admirar com l'Andrea, una jove escaladora escalaba amb molt d'estil i encadenava una de les vies difícils (6b+) de la cara Est.
Tot i que jo feia unes setmanes que havia fet aquestes escalades, vaig proposar als companys d'anar-hi perquè ells no les havien fet.
Comencem per fer la via d'esportiva que hi ha més a l'esquerra, que tot i que la ressenya la cataloga de Vº, nosaltres hi trobem passos de V+
A continuació em poso a la de la seva dreta en top rope i de nou em sembla que hi ha passos mes difícils que el V+ que marca la ressenya.
Un cop calents, i tenint en compte que a aquesta cara ja hi toca el sol, entrem a la via de la cresta que està a l'ombra.
La primera tirada la fem xapant els 3 primers parabolts de la via d'esportiva i tot seguit entrem a la línia original de la via per trobar el parabolts vells i rovellats que asseguren uns metres verticals però fàcils fins arribar a un arbre a on farem la R.1. es caminen uns 20m per fer un canvi de reunió i escalar el següent tram vertical de la cresta, a on hi trobarem en total 5 parabolts, i farem la reunió aprofitant-ne una de nova d'una via que puja per la cara sud.
La següent tirada és fàcil i neta i podem fer una reunió en una altra que trobem a uns 30m.
Finalment caminem 20 m. mes per arribar a un rapel que està muntat amb 3 bagues en un pont de roca.
Nosaltres fem un rapel de 30m en direcció al collet i acabem des-grimpant fàcilment uns 10m més per donar per acabada la via.
En Jordi Puig arribant a la reunió.
Aquesta via oberta per Rumba Team l'any 2013 pot ser una bona manera de coneixer aquesta paret tan especial per les característiques de la seva roca.
Jo hi he pogut escalar gràcies al company Jordi Seguí que va atendre la meva petició i em va fer de guia en aquesta primera visita a la paret de la punta Trencabraços de la cala Montgó.
La via te , a banda de la seva roca especial, una aproximació a la R.0 tot curiosa, ja que cal des-grimpar amb molta cura fins arribar-hi, i un flanqueig en la primera tirada en el que, si caus, et mulles segur i potser t'ofegues degut al pes del material que has de portar a sobre. Molta cura en aquests primers metres a on hi trobarem un únic pont de roca abans d'arribar al primer químic ja a la plataforma que ens permet arribar a la R.1. Caldrà portar un camelot del 4 per assegurar el pas i algun altre friend mitja per la continuïtat del flanqueig.
L'inici de la segona tirada és fa amb un desplom que cal superar amb passos atlètics i assegurar-los amb un bon friend. Un cop passats el 4 primers metres la dificultat baixa i la tirada es fa molt bé fins la R.2
La tercera tirada comença vertical però amb bona presa fins que uns 8m més amunt trobem el pas més difícil de la via, amb poca presa, i que cal assegurar amb friends.
Un cop a la R.3, final de la via, ens podem desplaçar uns 20 metres a la nostra dreta (Est) , a on hi trobarem una antiga reunió d'espits molt rovellats, i uns 2 metres per sota, un ancoratge químic que et permet fer un rapel de 30m i aterrar en una còmode plataforma per iniciar, com vàrem fer nosaltres, l'escalada de la via Kalamar, o les altres que comencen en el mateix punt.
Per seguir la via Kalamar haurem de cercar els ponts de roca que veiem a la paret (3) i deixar a la nostra esquerra els espits vells i rovellats de la via n.4 "desconeguda"
La via comença amb passos atlètics però fàcils fins arribar a una placa a on comença la verticalitat, i continuar per un diedre amb passos tècnics que ens portaran a la reunió des de la que hem rapelat.
Caldrà assegurar la via amb friends ja que només hi trobarem els 3 ponts de roca esmentats.
En les dues vies, els friends son imprescindibles per assegurar l'escalada.
Salut i a escalar.
ressenyes d'en Joan Asin
Avui tornem a Coll Roig despres de molt temps de no escalar en aquest indret idilic.
Primer escalem la via el forat de les bruixes, una via per començar amable i agradable de la que en tenia un bon record. Equipada.
Mentres nosaltres fem el forat de les bruixes, en Jordi i el Joanet fan la via el ball de la Filomena.
Un cop feta la nostra via, fem dos rapels de 30m i anem a fer la via "Oest de la Filomena".
Aquesta via te una primera tirada curta però molt difícil que fem amb molts passos de A0 i Ae.
Jo enllaço la 2a i la tercera tirada, ja escalant en lliure agradable, aquesta tercera tirada ja es comuna amb la via el ball de la Filomena.
La quarta tirada ja no te cap parabolt, trobarem 2 ponts de roca, i tot i que es veu una roca força llisa, surten preses bestials i es fa molt fàcilment.
Per baixar ho podrem fer caminant o, com nosaltres, caminem uns metres cap a l'Est i baixem a buscar la R.2 de la via del forat de les bruixes per tal de tornar a fer els dos rapels que havíem fet abans i de nou estem a peu de via.
Encara tenim temps i ganes d'escalar i pugem uns metres pel camí i fem les dues tirades de la part superior de la via K.
La darrera tirada la fem pel mig de la placa, que tot i ser molt llisa i força vertical, van sortint unes bústies i forats bestials que ens permeten gaudir de l'escalada sense necessitat de cap parabolt.
salut i escalar.
En total hem escalat 8 tirades i tornem contents cap el cotxe i el bar.
Salut i a escalar
.jpg)
Amb en Jordi Puig tornem a la Codolosa perquè ell tenia ganes de fer de primer la preciosa 2a. tirada de la via Pensionistes.
Començo jo i, per variar, entro per la 1a. tirada de la via CDR que està equipada amb bagues i que és força interessant i maca.
En Jordi gaudeix de valent fent la segona tirada de la via Pensionistes i a continuació acabo jo la via fent la tercera tirada. Nomes calen cintes exprés per la via pensionistes, però per la CDR és millor portar algun friend.
Fem un rapel fins la R.1 de la pensionistes i pujo a fer la via de la cabra de Collbató fent un llarg flanqueig a l'esquerra travessant la línia de la via Alimera fins a trobar l'inici del marcat diedre per on puja la via.
La via està assegurada amb força bagues , ja velles, que caldria renovar i les fissures tornen a estar plenes de vegetació que dificulta una mica trobar les preses bones.
Un cop a la reunió puja en Jordi però està cansat i decidim rapelar a peu de paret i donar per acabada la matinal.
Avui ja és el quart dia seguit que surto a escalar. Si sortim dissabte hauré escalat 5 dies d'aquesta setmana, ja jubilació és una meravella !!!!
Salut i a escalar
En Jordi arribant a la R.1.
Caminarem uns 200 metres per la pista fins a trobar una torre elèctrica. llavors ens haurem de limitar a seguir per sota del traçat de la línia fins a la 3a. torre, i pocs metres mes endavant, girarem a l'esquerra a buscar l'inici de l'aresta a la part més baixa d'aquesta. Trobarem alguna fita. total 20 minuts de baixada.
