Aquest dissabte, amb el Jordi Pardo, hem anat cap a Vilanova de Meia. Volíem pujar a les parets que hi ha sobre el poble abandonat de Rubies i conèixer aquell entorn del que tothom en diu marevelles. La primera sorpresa ha sigut trobar-nos que plovia durant tot el trajecte en cotxe des de Sant Fruitós, però les ganes han pogut més que la pluja, i hem acabat pujant fins a Rubies.
Vista de la paret des de l'aparcament de Rubies
Després de visitar l'església de Rubies i d'esperar-nos dins del cotxe fins que parés de ploure, hem pujat a peu de paret amb la intenció de fer la via "Guineu Lliure" que aquesta mateixa setmana havia sortit publicada al bloc de blocs.
Quan hem arribat al peu de via, la paret encara estava molla i en el primer parabolt no hi havia xapa. La cosa no pintava gaire bé però calia provar-ho. Al cap de poca estona han arribat dues cordades més amb la intenció de fer la mateixa via, gent de Barcelona i de Sabadell ( en Pere Joan , en Wolfgang i dos companys més ) amb els que hem estat parlant mentre ens preparavem per pujar.
Fisura de la llastra per on comença la via
El Jordi en acció
En fred i amb la paret molla, l'hi he passat al Jordi l'honor de tirar de primer, així que sense ni deixar-lo rondinar l'hi he donat el material i una xapa amb una famella, per tal que pogués aprofitar l'espàrrec del 1r. bolt, al que li falta la xapa. Patint una mica per la mullena de la roca i la verticalitat de la paret, en Jordi ha pujat els primers metres fins a posar-se sobre la llastra. A partir d'allí la paret perd verticalitat però la roca és més dolenta i cal anar en compte. Quan ha arribat a la reunió, i després de fer caure un parell de pedres, he tirat amunt seguit d'aprop pel Pere Joan. He arribat a la reunió amb poques ganes de fer de primer, ja que la roca no m'agradava, i l'hi he tornat a demanar al Jordi que continués ell. Només sortir de la reunió, aquesta segona tirada es torna a posar dreta i la roca no millora. Sovint t'agafes a preses que es mouen o que no donen gaire confiança.
El Jordi a la segona reunió
Quan hem estat tots dos a la segona reunió, i veient que venia un tram de 6a i només es veia un bolt, hem decidit abandonar i esperar que el pas de més cordades netegin la via i ens la facin més atractiva. Amb un rapel de 55 m hem arribat a peu de via
Les dues cordades que ens seguien, un cop han arribat a la primera reunió, han pres la mateixa decisió i també han abandonat.
Amb la moral una mica tocada, però amb ganes d'escalar, havíem de cercar una alternativa i, com que la via més fàcil de la zona sembla ser que és la via " Festival Eròtic", hem anat a fer-la.
En definitiva, una via que està bé, però no com per llençar-hi coets degut als trams de roca dolenta que trobes. Tot i això a nosaltres ens ha servit per marxar amb un bon regust de boca.
6 comentaris:
Diuen que no hi ha roca dolenta sinó........ Excepte a Sant Llorenç del Munt, clar !
Ara entenc que no t'agradés la roca del Cingle ! He, he, he,....
Algú diu coses dolentes de Sant Llorenç!? Òju que estic a l'aguait! ;P
El festival deuria cundir més. A vegades una retirada és una victòria!
Tens raó Joan, el problema sovint no és la roca sinó el coco !! però ja se sap, quan la cosa no es veu clara, millor tornar un altre dia.
Tens raó Pere, La retirada és una victoria, encara que sempre acabes pensant que potser s'havia d'haver provat alguna cosa més....
El Festival ens va agradar ja que al menys la varem acabar. Un cop a Rubies varem coincidir amb uns aragonesos que havien fet la Maduritas Calientes i esn van dir que en aquella via la roca era molt bona perquè anava per plaques molt compactes. Caldrà veure si és veritat.
Tan se val, el festival és una via molt guapa, la de las Maduritas i el forat de la pera tb són molt guapes i els 6a surten molt bé.
Que no pari això
Hola Mingo,
Tornarem a Rubies perquè el lloc s'ho val, fins i tot per arribar-s´hi en btt.
Publica un comentari a l'entrada