20 de maig 2010

Montserrat. La Cadireta d'Agulles


Feia molt temps que volia fer alguna cosa a la Cadireta d'Agulles però, tot i que ja fa anys hi havíem fet un parell d'intents fallits, mai trobava el moment o el company.
Aquesta setmana, amb l'Eduard , que sembla que estiguem fent un intensiu d'artificial, hem anat a fer la via "9a. simfonia".

Ja he satisfet el meu deute amb aquesta agulla i, tot i que no descarto anar a fer els sostre de l'Anglada, la poca qualitat de roca d'aquesta agulla no convida a fer-hi gaires coses.


El recorregut de la via és molt sinuós. Les graduacions d'aquesta ressenya son de collita pròpia i per tant s'han de prendre amb pinces.
La roca es trenca només mirar-la i en els pocs trams de lliure, la dificultat està més en refiar-te de les preses que en el grau de l'escalada.
Tot i això, també cal dir que davant nostre hi havia una cordada que van dir-nos que havien fet molts trams en lliure ( Molt bé)

L'Eduard prenent fotos per fer la seva ressenya.



Els primers passos, ja et fan saber de que anirà la via i la roca.

Aquest flanqueig per un diedre força podrit, es pot evitar pujant per la dreta i fent un tram de la via que puja pel diedre de la dreta
.
Fent la 2a. tirada. Un cop superats els primers metres de 6a( o A1) ve un tram fàcil de IV i un petit diedre, que jo crec que és de 6a , que es pot protegir amb tasco o friend i si cal fer-ho en A0

L'Eduard sortint en lliure després del primers metres d'artificial. La R2, en la que estic jo està molt penjada i és incomoda. És pot fer en un relleix anterior força més còmoda però amb un espit nou i un de vell, o bé més amunt aprofitant 2 espits molt seguits.......

L'Eduard a la 3a . tirada, bàsicament d'artificial.


Escalant la 3a. tirada.

Entrada a la R3. Flanqueig fàcil i molt ben protegit.


Sortint de la R3. es fan 4m de 6a o A1. El darrer mur abans del cim, tot i ser de IV, te la roca molt trencada.

El descens es fa en 2 rapels. 1 d'uns 30m molt aeri, i l'altre d'uns 50m que ressegueix el diedre de la via Xacó-Barés.

Material : estreps, 15 cintes i algun tasco o friend petits i mitjans.

6 comentaris:

joan asin ha dit...

Carai amb la roca no?, per la ressenya no fa mala pinta.

Mingo ha dit...

Ostres però si no pareu, que esteu prejubilats, jo tb vull. Conyes apart la ressenya fa bona pinta però si la roca es tan dolenta no hi aniré. L'Anglada s'ha de fer, a mi em va impressionar el sostre.

Joan B ha dit...

Segur que hi ha roca pitjor, però si hi aneu veureu que aquesta és força trencadissa.
Jo, com que soc funcionari, demanaré al govern a veure si ara podré treballar u 5% menys i escalar un 5% més !!!

salut i a tibar

Llorenç ha dit...

Bones Joan!! quina mala pinta la roca! mecatxis! ep l'Anglada no te tanta mala roca! com a mínim el pas de les codardades l'ha netejat...i com gairebé tot es artificial...no tindràs tants problemes, d'estrep en estrep i tiro por que me toca! el sostre es lo millor de la via!

Felicitats per la piada!!!

Eduard ha dit...

Epa Joan!! Ben mirat, i pensant com ha anat tot plegat, em sembla una bona via... Buscant les debilitats i assumint la precarietat de la roca l'oberturista va fer bona feina... A més no es pateix, que el que és cutre està ben assegurat... I mira que t'ho dic tot i havent volat per culpa de la roca :))

Parlem!!!

Joan Carles Reina ha dit...

Val la pena, tot plegat